"Amb la consulta sobre la llengua a les aules, Mazón vol arraconar el valencià"

ValènciaUn afebliment més gran de l'ensenyament en català que se sumarà al retrocés del seu ús social. És la conseqüència que molts ciutadans temen que tingui la consulta sobre la llengua vehicular a les aules que s'inicia aquest dimarts al País Valencià i que es tancarà el pròxim 4 de març. La iniciativa ha estat impulsada pel PP i Vox, que defensen que la votació donarà "llibertat" a les famílies i aconseguirà que la llengua "deixi d'estar imposada". Uns arguments que no han convençut la majoria d'associacions de progenitors, docents i activistes. "Disfressen de llibertat el que és una persecució. El que pretenen és un genocidi lingüístic", alerta la presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó.

Les famílies dels centres públics i concertats hauran de triar la llengua vehicular majoritària a les aules a partir del pròxim curs. Hi ha, però, diferències. A la majoria del País Valencià, en infantil, l'idioma escollit (català o castellà) podrà assolir un màxim del 65% del temps lectiu, amb un mínim 25% per a l'altra llengua cooficial i un 10% per a l'anglès. En el cas de primària, secundària i batxillerat, l'anglès ocuparà entre un 15% i un 25%. En aquestes tres etapes la diferència d'ús vehicular entre valencià i castellà no haurà d'excedir del 20% i cap idioma podrà utilitzar-se menys d'un 25%.

Per contra, en vuit comarques on històricament el català ha estat poc present, es conserva la voluntarietat de l'estudi de l'assignatura de valencià i s'elimina l'ús vehicular del 25% del català vigent des del 2018. Només s'introduirà si hi ha una demanda "suficient", una circumstància que les entitats que promouen l'ús del català consideren poc probable "a causa de l'"estigmatització de la llengua duta a terme durant anys per la dreta". En conseqüència, en l'etapa d'infantil el valencià i l'anglès ocuparan el 10% del temps, mentre que en primària, secundària i batxillerat el català serà optatiu. Per contra, l'anglès ocuparà entre un 15% i un 25%.

PP i Vox deixaran en mans de les famílies la tria de la llengua vehicular al País Valencià

Com era previsible, la consulta ha aixecat una gran mobilització en contra amb la participació de nombrosos consells escolars i ajuntaments. Tanmateix, els més contundents han estat els sindicats, les associacions de famílies i les entitats culturals que l'han intentat aturar amb recursos judicials, l'últim resolt negativament aquest dimarts. Això ha fet que, finalment, s'hagin resignat a la seva celebració i han cridat a optar pel valencià com a llengua majoritària. Entitats, professionals i progenitors defensen que és l'única opció que pot garantir una competència en els dos idiomes.

"Els estudis universitaris assenyalen que amb menys d'un ús del 50% d'una llengua minoritzada no es pot assolir la competència", emfatitza Usó. Per això creu que la reforma no té un criteri pedagògic. "Mazón i Rovira [conseller d'Educació] volen arraconar el valencià, perquè si l'objectiu fos la igualtat ajudarien a la llengua minoritzada", insisteix. Hi està d'acord la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, que afirma que la votació pretén aturar "tota la generació que, gràcies a l'ensenyament en valencià, utilitza la llengua i la prestigia". "Són el segment de la població més preparat i mobilitzat, i això al PP i Vox els molesta", assenyala. Com Alexandra Usó, Oliver també hi veu un objectiu amagat. "Volen una assimilació completa al castellà i a Espanya i tallar els lligams que ens uneixen amb la resta de territoris de parla catalana", resumeix.

"Ací se sent més Hablamos Español"

Les persones que millor coneixen el debat sobre la llengua són aquelles que resideixen en zones on el castellà és majoritari. És el cas d'Eloïsa López Labrador, membre de l'associació de famílies del col·legi la Foia de Petrer. La també docent es mostra "decebuda" per la "poca repercussió" a la comarca del Vinalopó Mitjà de la campanya impulsada per la plataforma Famílies pel Valencià. "Ací té més força el moviment contrari que és Hablamos Español", reconeix.

López Labrador detalla alguns dels arguments que sent: "Hi ha famílies de persones nouvingudes que creuen que si els fills estudien en valencià tindran més dificultats per ajudar-los amb els deures. També diuen que en realitat el valencià no és tan important i que caldria més anglès". Per acabar, apunta una contradicció: ella també és mestra de català per a adults a la universitat i explica com els alumnes, molts d'ells metges, es queixen per no haver-lo après de petits. "Però a l'escola alguns pares em diuen que no és per a tant. Que igual quan siguen majors els seus fills no treballen per a l'administració", es lamenta.

La substitució lingüística també avança en comarques fins ara santuaris del valencià com el Comtat. Així ho confirma Rebeca Sanjuán, mestra d'infantil al petit municipi de Benilloba. "Fins i tot ací els xiquets al pati ja parlen en castellà", alerta. Confirma el diagnòstic Gabriel Cloquell, veí de Beniarrés, també al Comtat, i pare de dos nens. "El PP i Vox han reobert una ferida que ja estava tancada", destaca. També crida a no fer-se falses esperances. "Si han convocat la consulta és perquè creuen que guanyaran". Més al nord, des de Carcaixent, Anna Oliver demana no ser derrotistes. Reconeix que, gràcies a la mobilització, el valencià s'imposarà en molts llocs. "En d'altres, és clar, guanyarà el castellà. Però ací no s'acaba la lluita. Amb un nou escenari polític és una llei que ha de ser derogada", conclou.

Viatge al Baix Segura, la comarca on la resistència a l'ensenyament del valencià es cronifica

Ports

Baix

Maestrat

Alt

Maestrat

Alcalatén

Alt

Millars

Plana

Alta

Racó

Alt

Palància

Plana

Baixa

Serrans

Camp de Morvedre

Camp

de Túria

Plana

d’Utiel

Foia

de Bunyol

Horta

Ribera

Baixa

Ribera

Alta

Vall de

Cofrents

Canal

de

Navarrés

Safor

Vall

d’Albaida

Costera

Comtat

Marina

Alta

Alcoià

Marina

Baixa

Alt

Vinalopó

Alacantí

Vinalopó

Mitjà

Baix

Vinalopó

Baix

Segura

Alt

Millars

Racó

Alt

Palància

Serrans

Plana

d’Utiel

Foia

de Bunyol

Canal de

Navarrés

Vall de

Cofrents

Alt

Vinalopó

Baix

Segura

Alt

Millars

Racó

Alt

Palància

Serrans

Plana

d’Utiel

Foia

de Bunyol

Canal de

Navarrés

Vall de

Cofrents

Alt

Vinalopó

Baix

Segura