Consens polític i enfortir l’ús social: la recepta dels exconsellers per al català

BarcelonaEn plena escalada de tensió política i mediàtica per les estocades judicials al català, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, es va reunir la setmana passada amb els seus predecessors en el càrrec per donar una imatge d’unitat en defensa del model d’escola catalana. Els exconsellers d’Educació veuen amb preocupació la ingerència dels tribunals en les qüestions pedagògiques i defensen la immersió com una eina per fer aprendre el català als alumnes castellanoparlants, però també avisen que no es pot fiar-ho tot al que passa a les aules: cal incrementar el seu ús social i prestigiar la llengua.

“Si només posem el focus en el que passa dins l’escola estarem igual en cinc anys”, adverteix l’exconsellera Meritxell Ruiz, que deixa clar que el problema del català “no és de coneixement, sinó d’ús social”. “Els alumnes coneixen el català però no l’utilitzen”, certifica. Segons diu, el debat no s’ha de centrar en qüestions pedagògiques com la immersió, una metodologia d’aprenentatge que ha demostrat que garanteix el coneixement del català, sinó que cal establir mesures urgents per promocionar la llengua a nivell social.

Hi està d’acord la seva antecessora, Irene Rigau, que lamenta que s’ha relaxat l’ús informal del català: “És un reflex del que ha passat a la societat i a les institucions. Si al Parlament no es parla en català i els líders polítics parlen en castellà, els mestres es poden preguntar: «Per què m’he d’esforçar a fer la classe en català si al màxim òrgan de representació del país no ho fan?»”. Per això per a Rigau és clau que els docents –i la resta de la població– “recuperin la consciència lingüística” i s’adonin que són “referents”.

Afrontar un debat clau

Ruiz és partidària que la Generalitat desplegui un nou marc normatiu perquè l’aprenentatge del català no quedi en mans del TSJC. Cambray va dir divendres, en una entrevista a l’ARA, que el Govern “actualitzarà” el model lingüístic a l’escola i ho farà “sense percentatges”. L’exconseller Josep Bargalló va intentar obrir el debat fa dos anys, però no se’n va sortir: “El model que tenim és d’èxit, però s’ha de readaptar a la realitat sociolingüística que tenim ara. L’escola ha de tenir estratègies diferents de la dels anys 80 perquè la realitat sociolingüística al país és diferent”, argumenta. Per això Bargalló celebra l’anunci del Govern d’actualitzar el model lingüístic i crear un nou marc normatiu “que sigui més difícil de tombar pels jutges” i que no es basi en percentatges: “Parlar de percentatges és un error pedagògic i una trampa”. 

Però per obrir aquest meló cal consens pedagògic i sobretot polític, i aquí hi juga un paper decisiu el PSC, que va ser el primer partit a parlar de “flexibilitzar” el model lingüístic. “Hem de perseguir el consens per reproduir i enfortir el que va tenir la llei d’educació de Catalunya”, diu Ernest Maragall, que era conseller quan es va aprovar la LEC amb els vots del PSC, CiU i ERC. Ell, que aleshores era dirigent socialista i ara és el cap de files d’ERC a Barcelona, diu que li preocupa que el PSC mostri “símptomes d’afebliment” a l’hora de defensar l’escola en català. Tots els exconsellers consultats per l’ARA volen “refer el consens” sobre el model educatiu català i fer-ho amb el PSC. Seria, també, un missatge nítid d’unitat política i educativa a la resta de partits.