Compte enrere per a les PAU: com s’ho van fer els alumnes excel·lents i què diu la neurociència?
L'any passat, el 97% dels estudiants van aprovar la selectivitat, que enguany comença dimarts
BarcelonaElla és campiona de patinatge i l'única estudiant que l'any passat va aconseguir treure un 10 a la selectivitat; ell és pianista i va ser un dels set alumnes que van aconseguir un 9,9. La Carla està fent primer de dret a ESADE –l'any passat va explicar a l'ARA que aniria a la Pompeu Fabra, però el fet de ser l'estudiant amb la millor nota de les PAU 2023 va fer que la universitat privada s'interessés en ella– i l'Edgar cursa el grau de física a la UB. Fa només un any tots dos formaven part dels gairebé 42.000 estudiants catalans que encaraven els últims dies per preparar la selectivitat.
"Evidentment, una mica de nervis sí que hi havia... Al final arribes a la selectivitat i darrere portes dos anys de batxillerat que t'han anat matxacant", reconeix la Carla que, tot i això, assegura que "estava tranquil·la perquè portava una bona base de batxillerat i necessitava menys d'un 11". Explica que sempre ha sigut molt organitzada i es va imprimir un calendari per apuntar què volia estudiar cada dia "per portar la matèria més o menys bé per a quan arribés l'examen". A més, per a ella van ser claus les classes de repàs que organitzaven al seu institut. "Jo estudiava dues o tres hores al matí i dues o tres més a la tarda, però sempre intentava descansar al vespre i fer esport o quedar amb les amigues", recorda.
En canvi, la manera d'encarar l'estudi per a les PAU de l'Edgar –que només va treure una dècima menys de nota que la Carla– va ser molt diferent. "Jo no estudiava més de dues o tres hores al dia", reconeix. En el seu cas, els dies previs de la selectivitat van coincidir amb la preparació d'un recital de piano al conservatori i, per tant, s'havia de repartir el temps per arribar a tot. "És una de les coses que em van anar millor aquella setmana per relaxar-me i no tenir tants nervis, poder combinar una mica d'estudi amb la música per desconnectar". Explica que per aconseguir-ho es va haver d'organitzar una mica més del que acostumava a fer. "Jo sempre ho faig tot sobre la marxa i mai m'intento forçar més del que crec que puc fer aquell dia", assegura.
Els dos alumnes excel·lents sí que coincideixen en dues coses: cap va "perdre el temps" fent resums, i a tots dos història va ser el que més els va costar preparar perquè és l'assignatura que requeria memoritzar més contingut. "Però hi havia un truc, perquè a l'examen d'història pots triar algunes preguntes i, per tant, estudiant-te la meitat del temari ja podies treure un 10. I és el que vaig fer jo i la majoria de gent de la classe", admet l'Edgar.
Què serveix per estudiar segons la neurociència?
Més enllà de l'experiència de la Carla i l'Edgar i del que els serveix a ells per estudiar, el biòleg i director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU, David Bueno, adverteix que no tots els cervells funcionen igual a l'hora d'estudiar. "Una part depèn del mateix cervell i de les diferències biològiques d'uns i altres, però també hi influeix la manera com ens hàgim acostumat a estudiar", detalla.
Tots els cervells serveixen per estudiar? "Aquesta és una pregunta trampa –replica Bueno–. Si la pregunta és si tots els cervells serveixen per estudiar batxillerat com el que tenim ara, la resposta és que no. Tots els cervells serveixen per aprendre, però hi ha persones a qui els va millor el treball manual i a altres a qui els va millor l'intel·lectual". Tot i això, la neurociència diu que sí que hi ha certes evidències de què funciona i què no funciona a l'hora d'estudiar.
De què depèn que recordem el que hem estudiat?
Segons Bueno, recordar la matèria estudiada depèn de tres coses: una és que el que fem ens emocioni. "Podem recordar coses que no ens emocionen gens, però si aconseguim trobar una emoció que ens sigui satisfactòria, ens ho facilitarà", explica. La segona, evitar distraccions com poden ser el mòbil o el soroll mentre s'estudia, i la tercera es basa en la repetició. "No n'hi ha prou amb llegir-ho o memoritzar-ho una vegada, perquè llavors oblidarem la major part del que hem après al cap de poc temps", insisteix el biòleg. Per això explica que, evidentment, és mala idea estudiar a última hora perquè el cervell no té prou temps per absorbir la informació i, a la vegada, és força útil repetir en veu alta el que s'ha estudiat o fins i tot fer-ho només movent els llavis.
Cada quant cal descansar?
"Pensar és molt cansat perquè el cervell consumeix un 30% de la nostra energia metabòlica diària. Si, a més, estem concentrats i tenim el cervell hiperactiu estudiant, aquest percentatge encara puja més", apunta el neurobiòleg. Per aquest motiu, insisteix que és essencial fer descansos "per deixar temps que el cervell recuperi els nivells d'energia òptims per continuar estudiant". Bueno recomana fer pauses de pocs minuts cada mitja hora, ja que "l'atenció plena no dura més de 20-25 minuts" i, també, fer una pausa més llarga cada dues o tres hores "fent una activitat que no sigui mentalment exigent".
Estudiar abans de dormir
Molts alumnes la nit abans de l'examen confien que llegir-se el temari just abans d'anar a dormir els ajudarà a recordar-lo. Aquesta és una veritat a mitges. "És cert que quan dormim és quan la memòria consolida tot el que ha après en un dia. Si es fa una lectura lleugera, el que estàs fent és dir al cervell què vols que fixi la memòria aquella nit i llavors és eficaç. Però el més habitual és que si estàs molt concentrat en allò que llegeixes, el cervell no dormi bé o aconsegueixis l'efecte al contrari", avisa Bueno.
Repassar abans de l'examen
El neurobiòleg explica que aconseguir resultats repassant just abans de l'examen depèn més d'una qüestió emocional que no d'una veritat absoluta. "Si repassant just abans augmentes el teu estrès en veure que hi ha coses que no saps, millor que no ho facis. Si fent -ho et tranquil·litzes perquè t'adones que més o menys ho controles tot, aleshores ja va bé per començar l'examen tranquil", apunta.
Fins quan recordem el que hem après?
Com amb la majoria de les qüestions relacionades amb l'estudi, recordar el que s'ha estudiat depèn de la persona i de com hagi estudiat. Ara bé, segons Bueno, algunes investigacions sí que han fet uns càlculs de "memòria i oblit" per quantificar aquest fenomen. Aquests informes suggereixen que si s'estudia un tema una vegada i no es mira més, al cap de dos mesos ja només es recorda el 10% del que s'ha estudiat. En canvi, si al cap de 48 hores es fa un recordatori del que s'ha estudiat, al cap de dos mesos es recorda fins al 50% del que s'ha après. "Això de cara a l'examen és molt útil, perquè si els alumnes s'han mirat el temari periòdicament durant els últims mesos, poden arribar a l'examen recordant un 80 o un 90% del que han estudiat a batxillerat", diu el neurobiòleg.