"Més castellà només perjudica els estudiants castellanoparlants"
Directors d'escoles i instituts asseguren que el català és la llengua minoritzada en molts territoris i mantenen el seu compromís amb la immersió
BarcelonaLes direccions d'escoles i instituts tot just paeixen la decisió del Tribunal Suprem que obliga a fer el 25% de les classes en castellà. Mestres i professors coincideixen que el model d'immersió ha demostrat el seu èxit perquè l'alumnat d'origen castellanoparlant o d'altres idiomes estrangers tingui assegurada una exposició al català que d'altra manera no tindria.
A l'escola de primària Mercè Rodoreda de Martorell al pati regna el castellà, "fins i tot entre alumnes catalanoparlants", que es passen de llengua gairebé sense adonar-se'n quan apareix un sol company castellanoparlant, explica la directora del centre, Gemma Lajarín, per a qui, si s'acaba aplicant, la sentència judicial suposarà un "retrocés" de tot el que s'ha avançat en la competència lingüística. "¿Comptarà el pati com a hora lectiva en castellà?", pregunta aquesta directora.
Aquesta escola és al mig d'un dels barris de nova construcció, on s'han instal·lat una majoria de famílies que tenen el castellà com a llengua materna. No obstant això, la direcció de l'escola té clar que el català ha de ser la llengua vehicular, tant a les aules com en les reunions amb els progenitors. "Si alguna de les famílies té algun problema de comprensió, intentem fer-li traducció simultània o explicar-li els dubtes quan s'acaba la trobada", explica Lajarín.
A Ciutat Meridiana, Toni Camacho, director de l'Escola Ferrer i Guàrdia, constata que el català també s'obre pas amb entrebancs a les aules. Gairebé cap alumne del centre no té el català com a llengua principal, i tampoc se sent ni al carrer ni a les botigues d'aquest barri perifèric de Barcelona. Passa el mateix a Badia de Vallès, on hi ha Las Seguidillas, un centre de primària amb "una o dues famílies catalanoparlants", apunta la secretària del claustre, Núria Melo. Són dos exemples, coincideixen els dos responsables, en què si es redueix la presència del català a les classes, per poc que sigui, tindrà un gran impacte perquè els centres són gairebé l'únic punt on les criatures del barri tenen contacte amb el català. No obstant això, a Badia les proves de competències bàsiques assenyalen que els alumnes tenen més bona nota en català perquè l'aprenen d'una manera acadèmica amb regles i gramàtica, mentre que arrosseguen un castellà d'argot.
En totes dues escoles expliquen que les plantilles de mestres estan conscienciades sobre la importància d'utilitzar el català a l'interior del centre, a l'hora d'explicar matèria curricular però també per adreçar-se als alumnes. Per a Camacho, que assegura que ell mateix és un "orgullós producte de la immersió lingüística", els esforços tenen petites recompenses perquè els estudiants acaben "assumint el català" tot i que "sovint se'ls ha de recordar que és la llengua vehicular".
Conscient que al seu institut de l'Hospitalet de Llobregat menys d'un 5% dels seus alumnes són de famílies catalanoparlants, Carme Montroig tracta d'utilitzar el català a les seves classes però els estudiants gairebé sense excepció "pregunten en castellà" en les seves intervencions. "M'haig d'esforçar per respondre'ls en català. -admet- Al final faig una barreja però sempre amb predomini del català".
Sense problemes amb les famílies
Amb tots els obstacles, Camacho subratlla que en els 13 anys que fa que està a la direcció del Ferrer i Guàrdia mai ha tingut una queixa de cap família sobre la immersió perquè, assegura, són conscients que és un sistema que pedagògicament funciona. Prova d'això és l'èxit que ha tingut la iniciativa personal d'una mestra per ensenyar el català a les famílies en una activitat extraescolar. Si l'any passat va atreure 22 progenitors, avui són 40 els que segueixen les seves classes. "La decisió del Suprem és un atac a un model que funciona molt bé", conclou el director.
La comunitat de l'Institut Montilivi de Girona és, a diferència dels altres exemples, de majoria catalanoparlant tant pel que fa a l'alumnat com al professorat. Als passadissos hi ha una barreja d'idiomes, però sovint el català és la llengua d'acollida. Com la resta dels seus col·legues, per al director del centre, Rubèn Pino, si s'obligués a augmentar les classes en castellà, "el perjudici només seria per als estudiants castellanoparlants, que perdrien hores d'exposició en una llengua que els és aliena".
A l'IPSI, una escola concertada de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, la sentència es llegeix com un "embat" contra "tot el que faci tuf d'identitat, llengua o cultura catalana", afirma el seu director, Oriol Blancher, per a qui establir quotes d'ús de les llengües "és una barbaritat”. Com tots els responsables de centres consultats, el directiu afirma que “el domini de la llengua castellana és bo" a tot Catalunya, mentre que "no es pot dir el mateix del coneixement del català" en algunes zones. "Nosaltres ens devem a la conselleria d'Educació i, de moment, no pensem canviar la manera de fer classe", diu la directora Núria Melo.