Comprensió lectora: els alumnes catalans van gairebé un curs per darrere que els madrilenys

BarcelonaEl nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans que fan 4t de primària és un dels més baixos de tot l'Estat. Ho conclou l'informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora) fet públic fa poques setmanes i del qual avui s'han sabut les dades desglossades per comunitats autònomes. El document que analitza la capacitat d'interpretar textos dels alumnes de 10 anys ha puntuat els alumnes catalans amb 507 punts. La xifra és 43 punts inferior a la d'Astúries, que és la més ben posicionada de l'Estat amb 550 punts.

Segons l'estudi fet amb dades recollides el 2021, Catalunya també té un nivell inferior a la majoria de les comunitats autònomes analitzades. Està per sota de la Comunitat de Madrid (539), Castella i Lleó (538), Navarra (524), Andalusia (523) i les Canàries (510). En canvi, els infants de 10 anys catalans tenen un millor nivell de comprensió lectora que els de Melilla (499) i Ceuta (498). Però cal tenir en compte que el desglossament de les dades s'ha fet mostrant només els resultats de les comunitats autònomes que van sol·licitar que s'ampliés el nombre de centres educatius on s'avalua el nivell de comprensió lectora. Per aquest motiu, els resultats només es poden comparar amb la mitjana estatal i amb les notes de 9 de les 17 comunitats autònomes que formen l'estat espanyol.

L'informe elaborat cada cinc anys per l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) també estableix que una diferència de 40 punts equivaldria a un curs escolar sencer. Per tant, els alumnes catalans anirien més d'un curs per darrere en comprensió lectora que els asturians i gairebé un curs per darrere que els madrilenys. Els resultats també estan per sota de la mitjana de l'Estat (521), de la Unió Europea (528) i dels països de l'OCDE (533). Si es pren com a referència l'informe anterior, fet l'any 2016, l'evolució no és positiva: els alumnes de 4t de primària catalans han perdut 15 punts de nivell de comprensió lectora, una baixada que, segons l'estudi, s'ha notat en gairebé tots els països i que, en part, s'atribueix a la pandèmia.

L'anàlisi del PIRLS també classifica els alumnes segons el nivell de destresa lectora (els agrupa en nivell avançat, alt, intermedi, baix i molt baix). El balanç del 2021 és que només el 3% dels estudiants de 10 anys dels centres catalans assolien un nivell de comprensió lectora avançat, mentre que un 24% demostraven tenir un nivell alt i un 43% una puntuació intermèdia. Fins a un 30% quedaven en un nivell de comprensió baix i d'aquests, es conclou que un 6% tenen un nivell considerat molt baix. Aquests percentatges són substancialment diferents dels de l'informe anterior, del 2016, quan els alumnes amb nivell avançat eren més (un 5%) i els que presentaven pitjors destreses lectores s'enfilaven només al 3% del total (la meitat dels que ara tenen un nivell molt baix). Al conjunt de l'Estat, el percentatge d'estudiants amb un nivell de lectura avançat és el doble que el de Catalunya, amb un 6% dels alumnes. La mitjana d'estudiants amb un nivell avançat és encara més alta a la Unió Europea (8%) i als països de l'OCDE (11%).

Si comparem els resultats dels alumnes catalans amb els d'altres països europeus, preocupa veure que el nivell de comprensió lectora aniria gairebé dos cursos per darrere del d'Irlanda –el país d'Europa amb un nivell més alt, amb 577 punts–. Catalunya també es veu superada per països com Anglaterra, Finlàndia, Polònia, Itàlia, Portugal i França. En canvi, els 507 punts que els alumnes catalans obtenen a l'informe PIRLS es poden comparar amb els 510 que ha obtingut Israel o els 511 de Bèlgica.

Educació considera que els resultats "no sorprenen"

Aquest mateix dilluns el departament d'Educació ha reaccionat a les dades PIRLS dels alumnes catalans assegurant que "no sorprenen", perquè els resultats de competències bàsiques dels anys 2021 i 2022 que es van fer als alumnes de 6è de primària ja mostraven que més d'un 10% dels alumnes tenien un nivell mitjà-baix de comprensió lectora. Per aquest motiu, tot i que no han plantejat cap resposta nova arran de les últimes dades internacionals, insisteixen que ja s'està implementant una "estratègia de resposta" que inclou mesures com que el currículum escolar estableix que s'han de dedicar 30 minuts diaris a la lectura a primària i un espai setmanal a tots els cursos de l’ESO.

Entre aquestes actuacions també hi ha la implantació d'un pla de millora de les biblioteques escolars que, a partir del curs que ve, arribarà en fase pilot a 50 centres educatius amb la incorporació d'un bibliotecari per cada deu escoles que les acompanyarà en la millora de la competència lectora. Mentrestant, aquest curs 107 centres d'alta complexitat han posat en marxa activitats directament lligades al foment de la lectura com un acompanyament personalitzat a l'alumnat i a les famílies amb tècniques d'estudi i de reforç o l'allargament de l'horari de la biblioteca de l'escola per organitzar activitats que motivin els estudiants a millorar el seu nivell lector.