Començar FP a la Zona Franca i acabar en una empresa de Finlàndia

BarcelonaL'Institut Mare de Déu de la Mercè va néixer el 1962, al districte de Sants-Montjuïc, però la seva posició privilegiada a tocar de la Zona Franca l'ha convertit en un autèntic centre neuràlgic amb 1.800 alumnes i estudis de set famílies professionals diferents. La seva aposta per la formació professional dual els ha fet ser finalistes dels premis del Cercle d'Economia, però la modalitat dual no és l'únic tret característic d'aquest institut que dirigeix Lourdes González, amb un equip majoritàriament de dones, en un sector on la presència femenina encara és un dels deures pendents. "Jo escullo la millor persona per al millor lloc, i necessitem tenir un equip potentíssim perquè aquí hi fem de tot". I amb aquest "de tot" la directora es refereix al fet que en aquest institut s'hi pot entrar a fer un programa de formació i inserció (PFI) –en tenen sis– o acabar un grau superior fent pràctiques en una empresa de Finlàndia.

Aquesta combinació fa que l'institut se'n surti amb alguns dels reptes més grans que el sistema educatiu català ha d'afrontar aquest curs: la falta d'empreses per aplicar la nova llei de FP, que marca que tots els alumnes haurien de fer pràctiques laborals i que els que ja en fan n'han de fer més; els problemes d'abandonament –el 20% dels alumnes que comencen FP la deixen el primer any–, i la discordança entre el que es vol estudiar i el grau en què els estudiants acaben aconseguint plaça.

El centre té graus mitjans i superiors d'informàtica i comunicacions; transport i manteniment de vehicles; electricitat i electrònica; imatge personal; fabricació mecànica, i imatge i so. Tots amb pràctiques a casa nostra i molts també amb estades arreu d'Europa.

Pel que fa a les pràctiques a casa nostra, l'institut té un equip "d'escola-empresa" amb dues persones que dinamitzen la burocràcia per fer pràctiques, però també fan de contacte amb les empreses per saber quines necessitats tenen i les traslladen als tutors de cada grup per veure si hi ha algun estudiant a qui li encaixa. "Tenim empreses molt conscienciades amb els avantatges d'acollir alumnes, però també en tenim moltíssimes que encara creuen que només estan fent un favor al centre educatiu. Si tothom pensés que estan formant les persones que d'aquí a poc temps s'inseriran en un mercat laboral, les empreses tindrien molt clar que aquesta és una aposta de futur amb una despesa mínima", reivindica la directora.

Aquest últim curs, diversos alumnes de l'Institut Mare de Déu de la Mercè han fet estades d'Erasmus+ en diferents punts d'Europa com Finlàndia i Holanda. "És com un regal que puguin conèixer la realitat del sistema educatiu i les empreses d'un altre país", defensa González, que assegura: "Tots tornen encantats de veure com en altres països es valora la formació que ells tenen i se'ls considera professionals amb la mateixa consideració que un company amb una carrera universitària".

Ara bé, tot i tenir tres persones gestionant els programes de mobilitat, González reconeix que un dels problemes amb què topen a l'hora de poder enviar alumnes a viure a l'estranger és la poca quantitat de diners que es donen en beques per a aquest tipus d'Erasmus que, en els altres països, s'equipara a l'universitari. "Tenim alumnat que econòmicament no té una família que li pugui donar suport per gaudir d'aquest tipus d'experiències", lamenta.