Saps calcular una taxa d'alcoholèmia? Així és la nova selectivitat menys memorística

BarcelonaCalcular quant trigues a poder conduir després d'haver begut alcohol, ajudar Dani Pedrosa a anar com més ràpid millor pel circuit de Xest o entendre el procés de sanejament de l'aigua a l'Índia en anglès. Aquests són alguns dels exercicis que 150 alumnes d'instituts catalans han fet aquest matí en el context de la prova pilot que ha organitzat el ministeri d'Educació per determinar com serà la selectivitat del 2024. Te'ls expliquem, i també te'ls oferim perquè els descarreguis i intentis fer-los, si t'hi atreveixes.

Són una nova modalitat d'exàmens que han de servir per fer unes proves d'accés a la universitat més competencials i menys memorístiques. La prova pilot només l'han fet alumnes de primer de batxillerat, ja que és el curs on s'ha començat a implantar el canvi de currículum que marca la LOMLOE –a segon de batxillerat encara no s'ha aplicat perquè la selectivitat d'aquest curs encara serà en el format anterior–. A Catalunya s'han fet proves de matemàtiques, anglès i dibuix artístic, i les primeres impressions han estat bones tant per a alumnes com per a professors.

"El professor de matemàtiques quan ha vist la prova ha dit «ui, quanta lletra», cosa vol dir que es plantegen situacions més complexes d'allò a què estaven habituats. Es pot veure un caràcter més competencial, i això és una bona notícia", explica Pau Vives, cap d'estudis de l’Institut-Escola Costa i Llobera de Barcelona, un dels sis centres catalans que han participat en la prova pilot. Per part dels alumnes la valoració ha estat diversa. Els exàmens els han semblat llargs –duren entre 105 i 120 minuts–, però "interessants perquè al ser un repte és més divertit", asseguren alguns. Tot i això, també expliquen que són uns enunciats força diferents d'allò a què estan habituats i es queixen que al ser una prova "sorpresa" alguns aspectes no els tenien frescos.

De les proves que també s'han passat a centres com l'Institut Moisses Broggi de Barcelona o l'Institut Angeleta Ferrer i Sensat de Sant Cugat del Vallès, el més destacat ha estat l'examen de matemàtiques (PDF), que, a més de la taxa d'alcoholèmia, situava els estudiants al circuit de Fórmula 1 i MotoGP de Xest. Havien de calcular la longitud de la recta principal, el temps que tenen els pilots per avançar en certs trams o quanta estona hauria d'esperar un dels espectadors d'una carrera després d'haver ingerit alcohol per poder agafar el cotxe respectant els límits que estableix la DGT. També plantejava quins càlculs hauria de fer el propietari d'un negoci d'hamaques per obtenir el màxim benefici segons el preu de lloguer i l'angle d'inclinació de la llum del sol.

Aquest matí també s'ha fet el nou examen de dibuix artístic i la prova d'anglès, on es feien preguntes després d'escoltar un àudio sobre un projecte de sanejament d'aigua a l'Índia, un text sobre els problemes de sequera a Angola. Els alumnes també han hagut d'argumentar quina opinió tenien sobre diverses solucions que es plantejaven per fer front als problemes que tindrà Espanya quan augmenti la temperatura a causa del canvi climàtic. A la resta de l'Estat també s'han fet proves de castellà, filosofia i llatí.

Catalunya és on més centres –sis instituts amb 25 alumnes cadascun– hi han participat, mentre que comunitats com Madrid, Andalusia, Galícia o el País Basc han optat per no participar en l'anàlisi. En total, 50 centres a tot l'Estat han fet unes proves que, segons el ministeri, no pretenen avaluar els alumnes sinó els exercicis proposats amb l'objectiu "d'harmonitzar les proves d'accés a la universitat que es començaran a implantar amb el caràcter competencial del nou currículum de batxillerat".

La prova pilot impulsada per la Conferència Sectorial d'Educació, que depèn del ministeri d'Educació, ha de servir per determinar els primers canvis de les proves d'accés a la universitat que es coneixeran aquest mes de juny i que ja s'aplicaran a les PAU del 2024. L'objectiu dels exàmens d'avui era analitzar el grau d'adaptació dels alumnes a una prova competencial i al nou límit de temps que s'estableix per fer els exercicis. També es volen utilitzar per comparar diferents models de proves elaborats pel ministeri i comprovar la fiabilitat de correcció que tindrien.

Per analitzar els nous models d'examen, s'han fet qüestionaris i entrevistes personals als alumnes, per saber la seva opinió sobre l'estructura, el contingut i les característiques tècniques de les proves. Un mètode que des del sindicat de professors de secundària veuen amb molt escepticisme. "És un circ propagandístic", critica el secretari general del sindicat ASPEPC, Xavier Massó. No entenen que es valori la nova prova d'accés a la universitat amb alumnes de primer de batxillerat, als quals encara els falta adquirir coneixements per examinar-se de les PAU. I consideren que el nombre de centres que les fan –una cinquantena a tot l'Estat– és insuficient per fer una mostra significativa que permeti decidir si els exercicis proposats són viables. "¿Si la fan malament la faran més fàcil i si la fan bé la complicaran més? Des del punt de vista didàctic és absurd", lamenta Massó.

Fonts del ministeri defensen que, tenint en compte que quan es facin els primers canvis en les proves d'accés a la universitat l'any 2024, quan només farà dos anys que s'haurà començat a aplicar el nou currículum de batxillerat, és necessari "ser molt curosos i fer un trànsit natural mesurant l'adequació al nivell d'experiència de l'alumnat i el professorat". Per això insisteixen que hi haurà un període transitori i que els nous exàmens de totes les matèries s'estan elaborant amb la participació de professors de batxillerat i universitat i també amb experts membres d'associacions docents.