Cinc anys de lluita contra la segregació escolar: què s'ha aconseguit a Catalunya?

BarcelonaL'any 2019 Catalunya va signar el primer Pacte contra la Segregació Escolar (PSEC). Ara, cinc anys més tard i després d'una pandèmia i d'un augment important de la vulnerabilitat a les aules, la Fundació Bofill ha fet balanç sobre què s'ha aconseguit des que el govern català es va posar les piles per lluitar contra la segregació escolar. El resultat: s’ha avançat molt, però encara queden deures pendents en 400 centres que impossibiliten fer més passos endavant per assolir l'objectiu de tenir aules que representin la societat diversa que té l'escola catalana.

"Els cinc anys des de la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar demostren que ha estat una eina imprescindible per començar a revertir uns alts índexs de segregació i que, quan un govern aplica mesures per capgirar una situació, s’avança. Però també que el desplegament que se n’ha fet és insuficient per fer front a la situació de perjudici acumulat dels centres més segregats", reivindica l'informe que ha publicat aquest dijous la Fundació Bofill.

Menys centres irresponsables, però els mateixos segregats

Un exemple d'aquests passos endavant el trobem en el fet que el percentatge de centres "equilibrats" –els que tenen una proporció d'alumnes vulnerables similar a la de la població vulnerable de la zona on es troba l'escola o institut– ha passat del 51% abans de la signatura del PSEC fins al 68% el curs passat. Aquesta evolució positiva també s'ha materialitzat en una disminució dels anomenats "centres no corresponsables", és a dir, escoles i instituts que tenen menys de la meitat de l'alumnat vulnerable que els correspondria en funció de la mitjana d’infants en aquesta situació que hi ha al seu municipi. El curs 2014-2015, un 32% dels centres no escolaritzaven la proporció d'alumnes vulnerables que els pertocava, però gairebé una dècada després aquest percentatge ha caigut fins al 16%.

Tot i aquest progrés, a l'altra cara de la moneda hi ha una realitat preocupant. El percentatge de centres segregats –escoles i instituts que tenen més d’un 50% de l’alumnat vulnerable que els correspondria idealment per estar equilibrats amb el seu municipi– no ha variat gens ni mica. Continua sent del 17%, exactament el mateix percentatge que fa deu anys. En total són 410 centres educatius. Segons l'informe de la Fundació Bofill, aquest estancament es deu al fet que s'han pres mesures de manera concreta, però no generalitzada a tot el territori. D'aquesta manera, accions com la protecció de la matrícula viva –que fa que els centres més segregats no acullin alumnat vulnerable si arriba amb el curs iniciat–, el tancament de les vacants disponibles o la reserva diferenciada de places per alumnat amb necessitats educatives específiques per raó socioeconòmica no han arribat a bona part dels centres segregats.

"Catalunya ha engegat bona part de les mesures generals per corregir la inacció prèvia, però no ha fet els passos necessaris revertir la situació estructural de segregació d’una part important dels seus centres educatius amb més concentració d’alumnat vulnerable", conclou l'estudi.

La concertada comença a fer els deures

Des que a Catalunya es va posar sobre la taula el problema de la segregació escolar, la falta d'inclusió d'alumnes vulnerables per part de l'escola concertada es va convertir en un dels deures pendents del sistema. Tot i que a l'inici de la posada en marxa del PSEC no es va notar una millora en la tasca d'acollida per part d’aquest model i gairebé la meitat de centres continuava sense responsabilitzar-se d'escolaritzar la proporció d'alumnes vulnerables que els pertocava, a partir del 2019 hi ha un important canvi de tendència. El resultat és que el curs passat ja "només" hi havia un 29% d'escoles i instituts de la xarxa concertada que no assumien aquesta responsabilitat. A més, el percentatge de centres concertats equilibrats ha passat del 46% al 61% en els últims quatre cursos.

Tot i aquesta millora, la diferència entre la pública i la concertada segueix sent considerable. Un exemple és que aquest últim curs escolar només un de cada deu centres públics tenia una molt baixa concentració d’alumnat vulnerable i, en canvi, a la concertada aquest volum s'enfilava fins al 30% de les escoles i instituts.

Millora en la detecció de la vulnerabilitat

Al desembre la consellera d'Educació, Anna Simó, va sortir del pas davant la polèmica generada per relacionar els mals resultats PISA amb la proporció d'alumnes vulnerables assegurant que tot plegat anava de "pobresa infantil i segregació escolar". En aquell moment l'ARA ja va explicar que el percentatge d'alumnes vulnerables detectat entre l'informe del 2018 i el del 2022 s'havia disparat, i ara les dades recollides en l'informe de la Fundació Bofill ho corroboren. En els últims quatre cursos a Catalunya s'ha triplicat el percentatge d'alumnat vulnerable detectat per motius socioeconòmics o socioculturals.

Tot i que segons l'informe aquest augment de detecció "comporta un avenç clau en la lluita contra la segregació escolar", també alerten que segueix havent-hi un problema greu d'infradetecció. De fet, asseguren que encara hi ha un 40% d'alumnat vulnerable als instituts que no s'ha detectat.