Un de cada cinc alumnes de P3 tindrà la plaça reservada per vulnerabilitat el curs que ve

BarcelonaUn de cada cinc alumnes que el curs que ve faran P3 tindrà una plaça reservada perquè té necessitats educatives específiques de suport educatiu (NEE), sigui perquè és un infant afectat per una discapacitat o trastorn o, sobretot, perquè és socialment desfavorit. El 21,3% del total d'alumnes que s'incorporaran a infantil responen a aquest perfil, més del doble que fa un any (10,1%), fins al punt que el 22% de les places de P3 a l'escola pública estaran ocupades per alumnes NEE, i el mateix passarà en el 18% de llocs escolars de les escoles concertades. El salt més gran, però, es produeix si es tenen en compte només els alumnes vulnerables socialment: l'any passat eren el 7% del total i aquest any gairebé se n'ha triplicat la detecció, fins a arribar al 17,9%, tal com va explicar l'ARA fa uns dies, cosa que acosta el departament d'Educació a l'objectiu del 22%. Hi haurà 9.966 infants de P3 i 10.885 de 1r d'ESO amb plaça reservada per vulnerabilitat: en total, prop de 21.000. Tots aquests alumnes entraran al sistema amb uns diners sota el braç per compensar econòmicament els centres –384,66 euros per alumne a la pública i 988,1 a la concertada– que serviran per pagar material, colònies o excursions, però no està previst que s'incorporin nous perfils professionals per atendre'ls a les aules.

El departament ha reivindicat aquest "canvi de paradigma" per eliminar la segregació escolar: fins ara els alumnes amb necessitats específiques es detectaven un cop entraven al sistema, cosa que impedia repartir-los equilibradament, però a partir d'ara, com que es detectaran abans de la matrícula, se'ls distribuirà homogèniament entre els centres educatius perquè no s'acumulin tots a les mateixes escoles. "Fa anys que lluitem contra la segregació i fins i tot fent tot això hi seguirà havent escoles segregades, perquè el percentatge és molt elevat. No n'hi haurà prou", ha alertat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

La conselleria ha presentat aquest dimarts aquestes dades en un acte per reivindicar l'aplicació dels decrets d'admissió i del de programació de l'oferta educativa, que permet al departament xuclar les dades de tots els ajuntaments catalans per saber quins infants estan detectats pels Serveis Socials i agilitzar, així, la reserva de places. Una reserva, però, que serà una mica desigual en funció del territori. Per exemple, a les comarques de Lleida s'han registrat més d'un 26% de sol·licituds per necessitats educatives específiques (el curs passat es va arribar al 10%) i, en canvi, al Baix Llobregat la xifra baixa gairebé a la meitat, fins al 15,3%, malgrat que es tracta d'un increment molt significatiu perquè l'any passat només es van detectar un 3,8% d'alumnes NEE, dels quals només un 0,7% eren per pobresa.

Menys alumnes entren a la seva primera opció

Ara bé, la detecció de tots aquests alumnes vulnerables s'ha produït ja amb l'oferta inicial publicada, cosa que ha provocat un cert desgavell perquè els centres han explicat a les famílies dades que no eren del tot afinades. Ras i curt, han donat per fet que les places reservades per a infants NEE eren les mateixes que l'any passat, quan a la pràctica s'han incrementat molt, cosa que ha provocat que moltes famílies que entren per la via ordinària donin ja per fet que no entraran a les escoles que han demanat. Tot i això, el departament assegura que l'increment de la detecció d'alumnat NEE "pràcticament no ha variat el grau d'assignacions de places en la primera opció". A P3, el 91,6% de les famílies han entrat en primera opció, una mica menys que ara fa un any (el 94,7% de les famílies van entrar en primera preferència), mentre que a 1r d'ESO el 89,8% dels alumnes aniran a l'institut que volien, quan l'any passat ho van fer el 91,6%.

Al departament neguen que aquesta reserva de places hagi causat "greuges" a les famílies. Però, com que ha coincidit amb una reducció de ràtios força generalitzada, a la pràctica hi ha menys places ordinàries disponibles a les escoles, cosa que ha generat força crítiques. A Barcelona, Badalona i l'Hospitalet unes 400 famílies asseguren que no han entrat al centre desitjat, tot i que les dades encara són provisionals i, a la pública, seran definitives aquest divendres, mentre que a la concertada caldrà esperar fins a finals de juny. Però fins i tot amb aquestes dades provisionals la conselleria ja ha anunciat que crearà 19 grups més a escoles i instituts públics del que estava previst a l'oferta inicial. A P3, Educació va anunciar 58 grups més, i finalment se'n crearan 10 d'extres; i en el cas d'ESO, l'oferta inicial preveia vuit grups menys que l'any passat i finalment se'n crearan 9, cosa que, de moment, estableix un saldo positiu.

Si tot i això hi ha famílies que no tenen plaça –ni en primera opció ni en cap dels centres que havien sol·licitat–, podran presentar al·legacions i la conselleria estudiarà cas a cas, com ja es feia habitualment. En els casos en què les famílies hagin estat assignades en una concertada sense que ho haguessin demanat, podran renunciar-hi i se'ls assignarà una plaça pública d'ofici a la seva zona d'escolarització, per exemple, incrementant les ràtios, si cal, en alguna escola.

"Més enllà del soroll d'alguns, anem als fets: els fets són que hem de sumar accions i actuacions que avancin cap a l'equitat", ha afirmat Cambray. Tot i el pacte contra la segregació que va impulsar el Síndic de Greuges i la conselleria va signar el 2019 amb el món municipal i les patronals de l'escola concertada, la Fundació Bofill ha alertat últimament que no s'ha avançat prou: el 83% de centres d'alta complexitat reben alumnes vulnerables a mig curs –cosa que el pacte prohibeix explícitament– i hi ha 20 escoles segregades més que fa cinc anys. El Síndic també va avisar que la segregació havia caigut un "insuficient" 10% en tres anys. El risc de perpetuar un sistema educatiu segregador és altíssim en termes educatius i socials: tenir centres gueto provoca menys rendiment acadèmic per als alumnes vulnerables, dificultats per dibuixar les seves trajectòries vitals, fractura social i falta de cohesió social, i no aconseguir el retorn econòmic de la inversió en educació.