Catalunya planteja canvis en les proves a futurs mestres per avaluar el lideratge o la tolerància
Les PAP han doblat el nombre d'aspirants en set anys i a l'última convocatòria un terç van suspendre
BarcelonaDes del 2017 tothom qui aspira a ser mestre ha de passar les PAP, les proves d'aptitud personal que filtren, abans de la selectivitat, els alumnes que podran optar a estudiar els graus d'educació infantil i educació primària. Aquest dissabte hi ha una nova cita que consta de tres exàmens per als candidats: competència comunicativa, raonament crític i competència logicomatemàtica. Catalunya va ser la primera comunitat de l'Estat que va crear un procés com aquest i, de moment, només les Balears l'han afegit al seu sistema educatiu. Les proves no han canviat des del seu inici fa set anys, però ara es treballa per introduir-hi millores.
El que s'estudia és avaluar en els futurs mestres aspectes com el lideratge, l'empatia, els valors socials o la tolerància. Els canvis, però, no seran immediats: "És complex, però treballem perquè els canvis puguin aplicar-se d'aquí dos o tres anys, passant per una fase de prova pilot", detalla el coordinador de les PAP i secretari del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) del Consell Interuniversitari de Catalunya, Josep Maria Cornardó. Ara s'està avaluant que els aspirants tinguin una base cultural sòlida, una bona comprensió lectora, bona expressió escrita i oral i capacitat de raonament, però Cornadó subratlla que dels futurs mestres també s'han d'esperar altres competències no cognitives com les que s'estan plantejant.
El grup de treball que va posar en marxa la secretaria d’Universitats i Recerca i nou universitats catalanes l'any 2013 està analitzant què es fa en altres països i quins filtres tenen per accedir a ser mestre en llocs com Àustria, Itàlia o França. A partir de l'observació de les experiències s'acabarà concretant una proposta de noves PAP més complertes "a mitjà termini".
La proposta amb la qual està treballant el MIF té un obstacle important: "S'examinen molts estudiants i es necessita tenir els resultats aviat, perquè els alumnes estan pendents de fer la matrícula", reconeix el coordinador de les PAP. Unes circumstàncies que fan difícil organitzar unes proves que examinarien competències que fins ara no s'han avaluat i que són més subjectives o abstractes que els temaris tradicionals.
"Que un terç suspengui és normal"
La d'aquest dissabte serà la setena edició de les PAP i també la que ha registrat el rècord d'aspirants. Prop de 5.200 estudiants s'han inscrit a les proves, un 11% més que l'any passat i gairebé el doble dels 2.713 aspirants que es van presentar als primers exàmens de l'any 2017. Cornadó atribueix aquest increment de l'interès pels graus per ser mestre al major prestigi de la professió, la rapidesa en accedir al mercat laboral i l'augment de places a les borses.
"Una de les pretensions que tenien les PAP era fer que la professió fos més valorada per la societat i que no només amb un 5 de selectivitat es pogués ser mestre", diu el coordinador de les proves, que també destaca que "els estudiants que comencen el grau saben que en quatre anys tenen un títol que els permet entrar a treballar en una escola privada, concertada o pública" i que "el moviment de llocs a les borses i la convocatòria d'oposicions" també ha ajudat a fer més atractiva la professió.
Però una cosa són els aspirants i l'altra els que acaben passant les proves, esclar. El percentatge de no aptes a les PAP és força alt: l'any passat un terç dels alumnes van suspendre i l'anterior només un 51% dels que s'hi van presentar van aprovar. "L'objectiu no és ordenar notes com en la selectivitat, és filtrar. Si l'aprovés el 95% dels estudiants, no tindria cap sentit, i si la suspengués el 80%, estaria mal dissenyada", aclareix el coordinador. "Que un terç suspengui és normal, les proves d'aptitud normalment van al voltant d'això", recalca.
Tot i això, Cornadó matisa que les PAP no són "un obstacle per estroncar vocacions" i assegura que l'estudiant que no les supera té "mancances importants en la seva trajectòria acadèmica perquè és un examen de mínims, no de màxims". "No s'exigeix res que no s'hagi fet a quart d'ESO i a primer de batxillerat", diu. Els aspirants a entrar en un grau per ser mestre rebran les notes el pròxim 9 de maig, sis dies abans que comenci el període de matrícula per a la selectivitat.