Catalunya no complirà la reducció d'hores de professors associats de la nova llei d'universitats
Nadal reclama més recursos a l'Estat i el ministre Subirats promet un període "de transició"
BarcelonaAquest dimecres arriba al Senat la llei orgànica del sistema universitari, un nou marc legal que ha de substituir l'actual, que es va aprovar l'any 2001. "En aquell moment hi havia 50 universitats públiques i 17 de privades. Ara, de privades en tenim 41 i en total 91", ha explicat el ministre d'Universitats, Joan Subirats, per escenificar l'antiguitat de la llei encara vigent. Ho ha fet en una conversa amb el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, aquest dilluns a Barcelona, en què han analitzat la nova norma en el marc del col·loqui La universitat i la LOSU, oportunitats i limitacions, organitzat pel fòrum d'opinió Tribuna Barcelona.
"La LOSU ha de ser un punt de partida, si és un punt d'arribada no estaríem gens satisfets", ha etzibat només començar el conseller Nadal, que ha reconegut que la llei fa "un esforç d'equilibri notable", però que es queda a mig camí en el reconeixement de la diversitat de models universitaris (com el català, s'entén) i sobretot en el finançament per fer front a una reducció dels docents associats o a temps parcial, que la llei limita molt més. "Des del 2009 fins ara ha baixat un 20% el finançament per a les universitats", ha apuntat Subirats.
La queixa de Nadal feia referència a la pretensió de la nova llei de reduir a la meitat el nombre de docents temporals i limitar a 120 les hores de docència que puguin impartir els professors associats. Unes xifres que, tenint en compte que en els pròxims vuit anys es jubilarà el 53% del professorat permanent, fan que la llei sigui "d'impossible compliment pel que fa a les plantilles en els termes actuals", segons el conseller. "Si una llei crea necessitats afegides al sistema, el ministeri ha de pensar que ha de venir acompanyada d'un pa sota el braç", ha continuat Nadal. Des del departament expliquen que no es podrà complir de manera immediata amb la limitació d'hores dels associats fins que no es posi en marxa el pla de relleu generacional que desplegaran en els pròxims 3 anys.
Tot i aclarir que la LOSU preveu "esmenes per intentar facilitar la transició" –com, per exemple, un període de gràcia fins a finals del 2024 perquè les universitats canviïn de règim laboral els seus associats– el ministre d'Universitats ha reconegut que encara hi ha "una distància entre la definició que la llei fa de l'associat i l'ús que inevitablement n'ha acabat fent el sistema".
Facilitar la internacionalització
Un dels punts forts de la nova llei Subirats és que, en principi, ha de facilitar l'entrada d'estudiants al sistema universitari espanyol. Un canvi que ha d'impulsar la internacionalització de les universitats de l'Estat i revertir el fet que la presència d'estudiants estrangers a Espanya encara és "relativament baixa pel que hauria de ser", en paraules del ministre. El titular d'Universitats ho ha resumit amb un exemple: "Quan Rússia va entrar a Ucraïna, hi havia més estudiants marroquins en aquest país que a Espanya".
Per fer front a aquest tipus de situacions, el ministre ha tret pit assegurant que compten "amb un increment de 70 persones per tractar la muntanya de milers d'expedients", que s'han acumulat durant el temps en què l'homologació de títols estrangers s'allargava durant anys. En aquest sentit, Subirats ha insistit que ara hi ha el compromís que el temps màxim per donar resposta a la demanda d'homologacions de títols estrangers sigui de 6 mesos. Un tràmit que en el cas de professions reglades com la d'advocat o metge hauria de ser automàtica, "però no ho és", ha afirmat el conseller Nadal.
Més enllà de la situació del professorat i de la internacionalització del sistema universitari, el ministre del govern espanyol ha valorat que la LOSU situa el 2030 com el moment en què s'arribarà a un 1% del PIB en finançament de l'àmbit universitari amb un augment de 2.500 milions d'euros. També ha destacat que la nova normativa bloquejarà l'augment de les taxes. Un aspecte que des de l'Observatori del Sistema Universitari veuen amb incredulitat, ja que asseguren que pot fer que s'eliminin els mecanismes de regulació de taxes i que creixin les diferències entre comunitats autònomes.
