Núria Montserrat: "Catalunya necessita que la cultura emprenedora ja existeixi a les universitats"

BarcelonaNúria Montserrat (1978) ha estat professora d'investigació ICREA i líder del grup de Pluripotència per a la Regeneració d'Òrgans de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Fa dos mesos que és consellera de Recerca i Universitats i rep l'ARA al seu despatx per concedir la seva primera entrevista en el càrrec.

Vostè coneix el sistema universitari i de recerca català des de dins perquè hi ha treballat molt de temps. Fa dos mesos, què li hauria demanat al conseller?

— He de dir que els anteriors consellers m'havien cridat per parlar, i nosaltres ja estem començant a tenir converses amb investigadors. Jo, en el seu moment, probablement els hauria demanat una mica més de flexibilitat i també certa informació respecte a la carrera acadèmica i de recerca a Catalunya. Probablement no hauria parlat tant de finançament, perquè els que em coneixen saben que soc més de parlar d'estratègia científica i de sostenibilitat. També els hauria demanat una mica d'ambició. I tot això, si pogués ser, amb prudència.

Aquesta setmana els estudiants han fet vaga perquè encara no coneixen els models de les PAU d'aquest any. Què els respon?

— Treballem en les PAU des del 12 de juny i hem fet 28 de les 35 reunions amb professors de batxillerat que es fan per a cada model d'examen. Hem seguit un calendari que establia, des del primer moment, que a finals d'octubre s'anirien donant aquestes informacions. Als estudiants els diria que calma, perquè aquesta és una feina que la casa fa des de fa molt de temps. Les primeres PAU que es van organitzar d'aquesta manera van ser l'any 1991 i comptem amb una estructura molt ben organitzada. La gent té tot el dret de manifestar-se. Jo també tinc fills i entenc perfectament aquest neguit, però sobretot hem intentat transmetre sempre calma.

Una de les coses que ja ha promès és continuar abaixant les taxes universitàries. Fins a quant hem de reduir-les? Quant ha de valdre anar a la universitat?

— De cara al 2025 passarem a un model en què els graus tindran un preu únic i els màsters habilitants tindran el valor més baix que han tingut fins ara. També estem treballant en altres tipus d'ajudes, com les destinades a famílies monoparentals. Estem fent un esforç per fer un dibuix que permeti acollir a les aules de les universitats la realitat que tenim a la societat. És una qüestió que ens preocupa molt i de la qual ens volem ocupar en aquesta legislatura perquè creiem que és molt necessari que la universitat sigui d'accés fàcil.

¿Hi ha molta gent que queda fora o que no aconsegueix una beca per estudiar a la universitat?

— S'estan analitzant quants estudiants han quedat fora i això ens ajudarà molt a fer la pròxima programació. Hem de tenir els números molt clars. Aquest és l'any en què hem tingut més matriculacions a les universitats catalanes de la història. Aquests valors ens ajuden molt a dibuixar un futur que és molt canviant. En els pròxims 5 o 10 anys hi haurà més estudiants que es matricularan perquè també les famílies fa dues dècades que anem cap a aquest escenari.

¿Veu factible incrementar el pressupost de la seva cartera per arribar a l'1% que marca la llei de la Ciència?

— Arribar a l'1% del PIB és una fita de mandat que veiem factible però que no assolirem en un any. De fet, hem fet un pas més enllà perquè, a part de l'accés a les universitats, també cal renovar les infraestructures de les universitats. Per això el pròxim pressupost creixerà fins als 1.500 milions d'euros.

Tant vostè com el president de la Generalitat han dit que s'ha de treballar en un nou model de finançament universitari. En què s'ha de basar?

— Ha de ser un model sostenible amb unes fites clares, una avaluació i un seguiment d'indicadors d'excel·lència pel que fa a la recerca, però també pel que fa a la transferència, a la docència... Tenim l'avantatge que Catalunya té un sistema universitari molt ric, molt divers, i això també planteja que hem de fer un sistema d'avaluació que s'adapti a la singularitat de les universitats. Volem ser molt curosos. No totes les universitats tenen la mateixa intensitat en la recerca o en la transferència. No podem avaluar-les de la mateixa manera i això només ho podem fer creant un sistema d'avaluació amb un seguiment amb mirada curta i mirada llarga. Aquesta ponderació de les avaluacions no la farem només des d'aquí, també es posarà en context amb els rectors de les universitats.

Alguns investigadors defensen que el finançament no hauria de basar-se tant en el nombre d'alumnes de cada universitat.

— Estem desitjant que els rectors participin en aquest nou sistema d'avaluació per objectius i per rendició de comptes en forma de nombre de publicacions i d'impacte de les publicacions, en nombre d'alumnes, però també en objectius de ciència oberta, polítiques de gènere, inclusió... La universitat és la casa del coneixement i tenim tot un recorregut, des del coneixement que s'imparteix a les aules fins a com aquest coneixement es transforma en recerca i com aquesta es transfereix repercutint en la ciutadania en forma de nous productes. Tot això és el que volem avaluar, però no només ho diem nosaltres, ho diu Europa.

A l'Estat ja hi ha més universitaris que fan el màster a la privada que a la pública. ¿Li preocupa aquest augment d'interès per les privades?

— Abans de preocupar-me, crec que hem d'entendre la situació i a què es deu aquest dibuix, i hem de veure també quines conseqüències podria tenir. Si és perquè aquesta oferta no existeix a la pública o si és perquè són màsters que només es poden fer en unes condicions determinades que no té la pública.

Hi ha un element que sí que tenim clar: molts són màsters que es fan online.

— L'element digital entra amb molta força, però és la realitat que tenim. Què hem de fer? Hem de negar el context actual? La digitalització ha vingut per quedar-se i per transformar el model educatiu a les aules. Els alumnes cada vegada reclamen més aquests models i la universitat ha de fer aquesta adaptació. Estem preparats ara mateix per fer un viratge 100% digital? No. És un model on volem anar? No. És un model que ha de conviure de manera híbrida i que ja ho està fent.

En creació de noves universitats, el sistema català és molt estable, però a la resta de l'Estat n'estan proliferant de noves i majoritàriament privades. ¿Li preocupa que aquest increment d'oferta pugui fer baixar el nivell de formació de determinats centres o titulacions?

— Aquesta és una competència estatal i són situacions que tenen lloc en altres comunitats autònomes. Si hi hagués una fuga d'estudiants hauríem de veure on estan anant i en quins graus s'estan matriculant. Per exemple, si estan havent-hi matriculacions en graus a distància de magisteri doncs haurem de veure si cal replantejar les quotes de matriculacions. Però ho hem d'estudiar molt bé. A Catalunya hem de veure aquesta tendència com una oportunitat perquè les universitats públiques i privades puguin encaixar i ens puguem reforçar.

La llei d’universitats espanyola marca que cal reduir al 8% la temporalitat del personal universitari, en part, estabilitzant el professorat associat. ¿És viable que Catalunya arribi a complir aquesta proporció?

— Sí, ho veig molt possible i aviat anunciarem noves mesures.

Aquesta setmana l’ARA ha explicat que 300 investigadors s’han quedat penjats després de venir atrets pel programa María Zambrano. Com ho estan gestionant?

— A Catalunya hem fet un seguiment d'aquests casos amb les universitats. Els hem preguntat sobre aquest tema específicament i sobre com s'han integrat aquests professors que venien becats, perquè en algunes universitats sí que s'han integrat. També hem parlat amb el ministeri de Ciència i Universitats a Madrid per posar-ho en comú. Jo ara el que vull és parlar també amb aquests investigadors.

Quan li hem preguntat què li hagués demanat a la conselleria fa dos mesos, la primera cosa que ha dit és flexibilitat. Hi ha molts investigadors que es queixen que cada vegada tenen les mans més lligades a l'hora de poder contractar. Com es pot resoldre això?

— Aquesta flexibilitat tindrà lloc quan dotem de més personal tècnic de suport les universitats i els centres de recerca en funció de la demanda que requereixen els investigadors. La flexibilitat ve donada sobretot per la dotació, però dotació amb estratègia en funció del moment de la carrera de l'investigador. Quan l'investigador docent o de recerca ja té una certa trajectòria, potser necessiten un tipus d'ajuda que no és tan necessària al començament, o al revés. Hem de donar molta flexibilitat quan la gent arrenca i fer que, quan la gent ja estigui aterrada en un centre de recerca, tingui una estructura que li doni suport. Això ja existeix. El que s'ha de fer és sobredotar-ho.

Un dels deures pendents a Catalunya és la transferència del coneixement.

— És una de les barreres que tenim, però també hem de fer-hi atenció, a això. A Catalunya hi ha hagut un indicador europeu que ha posicionat la regió de Catalunya i l'ha passat d'innovador moderat a innovador fort. Podríem discutir com es fan aquests scores, perquè es fan mesurant moltes coses. Ara, però, el que hem de fer és consolidar aquest posicionament de Catalunya com a innovador potent en un escenari d'uns anys endavant.

Com?

— Amb estratègia i veient què es necessita. Catalunya és potent en moltes coses. En tecnologies verdes, en descarbonització, en hidrogen, en biomedicina... Tecnologies que són necessàries, perquè ja ens estan posicionant com un referent important a la regió europea. Hem d'apostar per aquests tipus de recerca que donen un fruit i un retorn a la societat. Això vol dir que oblidarem altres àmbits de la recerca? No. El que hem de fer és estar estudiant contínuament, però, els que estan en una fase de maduració molt forta, impulsar-los cada vegada més. Això ho podem fer amb pressupost, amb estratègia i, sobretot, copiant models que funcionen. Hem de treballar un model de pressupost efectiu que ens ajudi a fer aquest acompanyament per fer transferència a les universitats i els centres de recerca. Un altre element que és cabdal és fer formació al transferidor. Aquí sí que et diria que Catalunya va fluix en això. Catalunya necessita fer que el transferidor i la cultura emprenedora siguin ja a les aules, a la universitat.

Quins incentius tenen els que formen part del sector universitari per fer transferència?

— Ara s'està començant a fer aquesta avaluació d'incorporar la capacitat que tens dintre de la teva investigació per fer-ho. Fins ara la transferència també vivia com una mica apartada, com si fos l'últim element de la cadena de valor. La transferència l'hem de posar des del primer moment a les universitats i en alguns graus ja es fa potenciant la cultura d'emprenedoria. Un altre element cabdal és el sector empresarial català i quina adopció faran d'aquestes tecnologies. Per això també ho estem treballant amb el departament d'Empreses.

¿Han de tenir un paper les empreses privades en aquesta transferència?

— Absolutament, perquè, a més de les empreses, tenim un model de programes de doctorats industrials que funciona perfectament. Què hem de fer? Dotar-lo millor. És a dir, les coses que funcionen han de continuar funcionant i encara millor. Tenim gent molt bona i Catalunya s'ha identificat com una regió superforta en l'àmbit de la innovació. Teràpies d'emergència, tecnologies netes, digitalització, intel·ligència artificial, supercomputació... són elements que estan identificats com els motors de transformació europea i que els tenim aquí. Quan parlem de la transformació del sistema universitari de recerca no ho diem perquè sí, ho diem perquè estem preparats per fer-ho. Ara el que hem de fer és acompanyar i sobretot ajudar a fer més sinergies.