Niubó es compromet a no renovar el concert a les escoles que segreguin per sexe

BarcelonaImportant declaració d'intencions de la nova consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, pel que fa als centres educatius que encara separen nens i nenes. En la seva primera intervenció en comissió parlamentària, Niubó ha confirmat el seu "compromís de no renovar" els concerts a les escoles que segreguin per sexe. Un criteri que l'anterior govern ja va aplicar als instituts, però que encara no s'havia pogut fer complir a les escoles, ja que els concerts a l'etapa de primària no es poden revisar fins al 2026. Niubó ho ha confirmat després de ser preguntada sobre aquesta qüestió per la diputada d'ERC Irene Aragonès.

Si el compromís de la consellera d'Educació es compleix, d'aquí menys de dos anys no hi hauria d'haver cap centre educatiu del país que rebi finançament públic si segrega els seus alumnes per sexe. Es tancaria així el periple que la Generalitat va iniciar el 2020, quan va fer el primer intent de retirar els concerts a les escoles de l'Opus Dei de primària que segregaven per sexe. El 2022 ho va intentar amb els centres de secundària i de segon cicle d'educació infantil, però, a l'hora de la veritat, el TSJC va aturar totes dues mesures. L'abril del 2023, però, el Tribunal Constitucional (TC) va avalar que els centres privats no rebessin fons públics si separaven els alumnes per sexe, de tal manera que, mesos després, el TSJC va aixecar les mesures cautelars que havien obligat el Govern a pagar els concerts als centres que encara segregaven per sexe.

Després de l'aval del TC, per normativa, el Govern només ha pogut aplicar aquesta mesura als centres de secundària, però en el cas dels centres de primària el moment de decidir si a una escola se li renova o no el concert arribarà el 2026. Davant aquest horitzó, tal com va avançar l'ARA ja hi ha centres que han anunciat que renunciaran al concert per tal de continuar amb el seu model educatiu basat en l'educació diferenciada.

Aprenentatges bàsics

Per altra banda, aquest dijous Niubó, ha explicat que els documents per "concretar els aprenentatges" que l'anterior consellera d'Educació, Anna Simó, va anunciar que s'enviarien als centres "el més aviat possible" després del fracàs a les proves PISA no arribaran fa les escoles i institut fins al segons trimestre. Per tant, Catalunya haurà trigat més d'un any per concretar o resumir què és el que han d'aprendre els infants i adolescents a cada etapa.

"En el segon trimestre clarificarem als centres quins són els aprenentatges bàsics que s'han de garantir en cada curs començant per les llengües i les matemàtiques. Era una de les recomanacions que va fer el grup d'impuls de millora educativa i que en aquests moments estem treballant", ha dit Niubó en comissió parlamentària, si bé ha precisat que "no es tracta tant de refer els currículums, perquè això suposaria tornar a desestabilitzar els centres", com de concretar els coneixements a assolir en cada curs.

Més enllà d'aquest compromís, el govern socialista no ha explicat cap gran novetat en la primera comissió d'Educació de la legislatura que no hagués detallat anteriorment, com els plans de reforç en matemàtiques, llengua i anglès –tots encara en format pilot o sense convocar– o el compromís general per la millora educativa. Això sí, i responent a preguntes de l'oposició, Niubó ha tornat a posar sobre la taula un dels serials dels últims mesos: les proves orals de català.

El curs passat, amb el govern anterior, primer es va reconèixer que els exàmens es deixarien de fer i, després de diverses anades i vingudes, es va acabar anunciant que totes les escoles i instituts rebrien les proves, però el departament només demanaria els resultats a 130 centres educatius. Doncs bé, aquest dijous la consellera s'ha compromès a fer "proves censals orals de català i castellà" cada curs, retornant així la idea inicial d'aquests exàmens que, de la mateixa manera que es fa amb les proves de competències bàsiques, havien de fer tots els alumnes de 6è de primària i 4t d'ESO.

Ni rastre de la sisena hora

Tot i ser un dels punts del pacte de govern entre els socialistes i els comuns, en aquesta primera comissió d'Educació, cap dels dos partits ha mencionat el possible retorn de la sisena hora lectiva a les escoles públiques. Després que fa dues setmanes la consellera refredés la possibilitat de recuperar aquesta mesura, era previsible que des dels comuns se li fes algun retret a Niubó, però finalment no només no ho han fet, sinó que en cap moment de les gairebé tres hores de comissió cap dels partits presents hi ha fet referència.

Per altra banda, Niubó ha reconegut i quantificat el problema dels barracons que el sistema educatiu català fa anys que arrossega. A hores d'ara, segons les dades facilitades a la comissió, hi ha gairebé un miler de barracons (937) a les escoles i instituts catalans i hi ha 79 centres educatius que estan totalment en barracons.

La consellera tampoc ha defugit el fet que la primera setmana de curs el sistema educatiu ja hagués d'activar 1.600 substituts per cobrir baixes. Ha situat "dins la normalitat" que hi hagi un 2% de docents de baixa a l'inici de curs i ha apuntat que en l'administració pública el percentatge és d'aproximadament un 10%. Tot i això, Niubó ha assegurat que la situació "és el termòmetre d’alguna cosa que ens ha d’ocupar".