Catalunya, a la cua en inversió educativa

Barcelona¿Els mals resultats de Catalunya a les proves PISA s'expliquen per la inversió que destina el país en educació? "No és l'única de les raons, però sí una d'elles", respon l'analista de polítiques públiques d'Esade Lucas Gortazar, especialitzat en polítiques educatives. L'expert situa tres raons rere el fracàs català: la pandèmia (comuna a la resta de països), un elevat volum d'alumnat nouvingut i vulnerable a Catalunya en relació amb altres comunitats i països, i una baixa inversió pressupostària en aquesta matèria. A l'hora de fer la radiografia dels països i comunitats participants en les proves PISA, Catalunya hi surt perdent es miri com es miri. Castella i Lleó, la comunitat espanyola amb més bons resultats, inverteix en educació gairebé el doble del seu producte interior brut (PIB) que Catalunya. Un 4,49% respecte al 2,52%. En comparació amb els països de l'OCDE, la relació entre els pressupostos educatius i el PIB català també queda lluny d'Estònia, Alemanya, França o el Japó. Amb una única excepció: Singapur, que és el país que lidera el rànquing de resultats, però tan sols inverteix un 2,39% del seu PIB en educació.

Ara bé, les diferències entre el país asiàtic i la realitat catalana són moltes. De fet, una de les variables on Catalunya té un perfil molt diferent del de la resta de països és en la quantitat d'alumnes nouvinguts que atén. L'informe PISA inclou en aquest grup tant els alumnes nascuts a Catalunya, però de mare estrangera, com els alumnes nascuts fora de Catalunya: un 24% ho són. En canvi, aquest alumnat només és un 1% del total al Japó, que ha obtingut els tercers millors resultats a les proves PISA d'enguany. El percentatge català és semblant al d'Alemanya (26%), que enguany també ha obtingut els pitjors resultats de la seva història.

Però és que l'índex social, econòmic i cultural català (-0,02% segons els barems que utilitza PISA) també està molt lluny del castellanolleonès (+0,08%), si la comparativa es fa dins d'Espanya. I queda per sota de països com Estònia (+0,08%), que ha obtingut els quarts millors resultats al rànquing PISA. Els redactors de l'informe expliquen que la influència d'aquest índex en els resultats no és "la mateixa" en tots els països. Però sí que és una bona referència, asseguren, sobre l'"equitat" de cada sistema educatiu. "Com més gran sigui el percentatge de variabilitat, més baix és el nivell d'equitat del sistema educatiu", conclouen els redactors de l'informe, que afegeixen que Catalunya té un model menys equitatiu que la mitjana espanyola.

"La inversió és la gran assignatura pendent", subratlla Gortázar. Els diners que destina Catalunya a cada alumne (5.229,5 euros per cada estudiant aquest curs 2023-2024 si la comparativa es fa amb els pressupostos d'Educació d'aquest any) queden lluny dels 6.082 euros que, de mitjana, inverteixen els països del continent europeu. Entre la xifra que destina Catalunya per cada estudiant i la que hi destina Castella i Lleó enguany hi ha una diferència de més de 1.300 euros. El govern castellanolleonès inverteix 6.555,5 euros en cada infant o adolescent. Malgrat tot, Catalunya no és la comunitat que dota amb menys diners els seus estudiants. Per exemple, a Andalusia la inversió mitjana per alumne enguany és de 4.722,6 euros. La comunitat andalusa és una de les que pitjors resultats ha obtingut a les proves PISA: és la quarta per la cua del rànquing espanyol. De fet, cau fins al dinovè lloc, mentre que Catalunya ocupa el dissetè.

Focalitzar els recursos

Gortázar calcula que Catalunya hauria d'augmentar almenys en 1.000 euros la inversió per alumne. Ara bé, també adverteix que no es tracta només d'abocar diners en l'educació, sinó de posar-ne on toca. I, en aquest sentit, l'analista considera que és en l'atenció a l'alumnat vulnerable (sovint també coincideix aquesta variable amb el fet de ser nouvingut) on cal posar els recursos. "Cal augmentar la inversió sobretot en l'alumnat que té més necessitats, reforçar els programes amb aquest tipus d'estudiants, rebaixar les ràtios a les aules, fer més tutories individualitzades, fomentar les competències bàsiques i les adaptacions lingüístiques", subratlla. "On més creix el sistema és en les bosses de pobresa, està en joc la igualtat d'oportunitats", afegeix.

Més enllà d'això, Gortázar apunta a un altre factor: la importància que es dona a l'educació, entre les famílies i els mateixos estudiants, com a eina de progrés o d'oportunitats. Malgrat tot, recorda que els índexs que ofereix l'informe PISA són només "una mètrica" i que cal tenir en compte la resta d'avaluacions que es fan a escala internacional, espanyola i catalana per poder fer la radiografia completa dels punts forts i dèbils del nostre sistema educatiu.