Catalunya, la comunitat que menys hores dedica a les ciències a l'ESO

BarcelonaEls alumnes d'ESO de Catalunya són els que menys hores dediquen a l'estudi de ciències de tot l'Estat, segons constata un informe elaborat per la plataforma Ciències en Perill. Aquest col·lectiu, format per un miler de docents de matèries científiques, ha analitzat el temps setmanal per curs que els centres catalans dediquen a aquestes assignatures, així com les competències assolides per l'alumnat, i conclou que hi ha grans diferències respecte a altres comunitats autònomes.

Mentre que Catalunya destina 8 hores setmanals a ensenyar matèries obligatòries de ciència a l'ESO, La Rioja n'hi destina 14, sent el territori que més temps lectiu dedica a les ciències. També el País Valencià (12 hores), el País Basc (11 hores) i la Comunitat de Madrid (10 hores) fan més hores obligatòries de matèries científiques a la secundària. Si es miren les hores setmanals optatives d'aquestes assignatures, Catalunya també continua a la cua de l'Estat, amb només 4 hores setmanals. En canvi, a la resta d'Espanya, totes les comunitats autònomes fan 6 hores optatives a la setmana.

Segons la plataforma de docents, el fet diferencial respecte a altres territoris de l'Estat és que Catalunya té un decret propi que adapta els mínims d'hores a cursar per matèries que fixa la llei d'educació espanyola (Lomloe). "Gran part de la dotació horària d’aquestes assignatures es destina a una bossa d’hores de gestió autònoma per a projectes educatius definits per cada centre", adverteix el col·lectiu de docents.

Aquestes hores són per “desenvolupar projectes globalitzadors de caràcter transversal, resoldre problemàtiques curriculars derivades del seu entorn o aprofundir en les diferents matèries”. És a dir, que cada centre les pot destinar a allò que consideri més adient per al seu projecte educatiu, sigui ciències, lletres o el que des de l'institut es cregui que cal reforçar. Segons Aina Barberà, professora de biologia i membre de la plataforma Ciències en Perill, el resultat d'això és que hi ha instituts que han fet ús d'aquesta "bossa" per reforçar altres àmbits i, per tant, han acabat reduint les hores de les matèries científiques.

Barberà adverteix que en cap punt del decret queda ben definit què s'ha de fer amb aquest temps de gestió autònoma. "Això fa que no tots els alumnes catalans surtin amb les mateixes competències científiques", explica. De fet, l'informe subratlla que, tret d'algunes excepcions en centres amb més recursos, Catalunya es posiciona l'última pel que fa a dotació horària setmanal de ciències a l'ESO. En aquest sentit, l'informe assenyala que això "compromet" el nivell competencial de l'alumnat just en l'etapa acadèmica que hauria de preparar-lo per als estudis postobligatoris.

Barberà alerta que els alumnes no arriben al batxillerat amb les capacitats científiques "suficients" a causa d'aquesta reducció d'hores "dràstica i preocupant" que es va començar a implementar el curs 2022-2023. A més, en alguns casos, com biologia, aquesta reducció d'hores va arribar acompanyada de canvis en el currículum. "És impossible que puguem donar tots els coneixements, i la conseqüència de tot plegat és que els alumnes no tenen la formació científica suficient per afrontar unes proves d'accés cada cop més competencials", assegura. 

Una reducció de 10 hores obligatòries al batxillerat des del 2008

La plataforma ha fet públic l'informe poc després que el departament d'Educació confirmés que el curs que ve preveu unificar quatre matèries de la modalitat de ciències en dues: les assignatures de biologia i geologia i ciències ambientals passaran a ser una, i física i química una altra. Tot plegat per donar compliment a un requeriment del govern espanyol perquè el currículum actual de Catalunya no s'ajustava a la legalitat vigent. Un canvi que, a priori, implicarà una reducció horària a les matèries científiques de 1r de batxillerat, i que des de la plataforma alerten que afectarà "directament la qualitat educativa i la preparació dels estudiants per a futurs estudis i la seva comprensió científica del món".

El col·lectiu de docents de ciències recorda que fa només dos anys ja hi va haver reduccions al currículum, quan es va eliminar l'assignatura obligatòria a 1r de batxillerat de ciències del món contemporani i es va passar de 4 a 3 les hores setmanals de física, química i geologia i ciències ambientals. Per tot plegat, segons els càlculs de l'informe, si el curs vinent la quantitat de temps destinat a aquestes assignatures es redueix a sis hores, des del 2008 s'hauran "perdut" fins a 10 hores setmanals de ciències al batxillerat científic català. Ara bé, encara caldrà veure com queda la distribució horària de cara al curs que ve, ja que Educació està dissenyat uns itineraris per "preservar les hores de totes les matèries". Uns itineraris que, en principi, posaran més hores d'assignatures optatives, una opció que, segons el col·lectiu de docents, "no servirà per a complementar les hores de les matèries de modalitat que deixarien de fer-se".

Respecte a la proposta del departament, des de Ciències en Perill assenyalen que fusionar física i química en una única matèria, i biologia, geologia i ciències ambientals en una altra "faria del tot impossible abastar tot el temari que preveu la normativa autonòmica actual". Caldria, asseguren, replantejar i modificar el currículum d'aquestes matèries, així com dels continguts de les proves d’accés a la universitat.