La diferència de notes brillants entre el batxillerat i les PAU s'accentua en els centres privats

BarcelonaLa majoria dels alumnes que l'any passat van treure un excel·lent al batxillerat no van aconseguir la mateixa nota a la selectivitat. Així ho demostren les dades recollides en un informe de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU) que analitza el nivell de concordança entre els resultats que s'obtenen al batxillerat amb les notes que els mateixos alumnes treuen després a les PAU. La tendència generalitzada al conjunt de l'Estat és que el nombre d'estudiants que treuen notes altes a la selectivitat és molt més baix que els que han tret un excel·lent al batxillerat, però la diferència és més destacada en el cas dels alumnes que estudien en un institut privat.

Si ens fixem en els estudiants que van treure un excel·lent al batxillerat el 2022, veiem com en el cas dels centres privats el percentatge d'alumnes que van treure un 9 o un 10 s'enfila fins al 27,4%, però la proporció cau fortament quan arriben a les proves d'accés a la universitat: només un 8% van treure un excel·lent. Aquesta tendència també es dona als centres concertats (un 23,9% tenien un excel·lent al batxillerat i només un 5,4% el van aconseguir a les PAU) i, d'una manera menys exagerada, als centres públics, on la diferència entre excel·lents al batxillerat i a la selectivitat és de 12,6 punts –un 17,9% al batxillerat i un 5,3% a les PAU.

Segons la pedagoga i professora de ciències de l'educació de la UOC Sylvie Pérez, és difícil demostrar que aquestes diferències entre la nota de batxillerat i la de la selectivitat –sobretot a la privada– sigui atribuïble a la idea que s'inflen les notes. "Aquest és un fantasma que sobrevola la qüestió i que sempre ho farà. Jo no puc dir que no passi, però m'agradaria pensar que per davant hi ha l'ètica de tots els professors. El problema és que ningú té cap certesa d'això", reconeix Pérez. Més enllà d'aquest possible motiu, segons la pedagoga, darrere la diferència entre les notes de la pública i la privada hi hauria diversos possibles factors. "Primer cal tenir en compte que la població que accedeix a la privada té indubtablement un nivell sociocultural i econòmic més elevat, això és innegable. Per tant, un dels motius és la segregació escolar i el fet que les famílies d'aquests alumnes acostumen a pertànyer a sectors més benestants que els que van a la pública". Aquesta posició també afavoreix un altre dels motius que apunta la pedagoga: "Si la família té més capacitat econòmica, també es pot permetre més recursos per ajudar els estudiants. Tenen més opció d'oferir un professor de repàs d'idiomes o de les matèries que els costin més i aquest suport es tradueix en una millora dels resultats".

Encara pel que fa a la diferència de situacions que pot haver-hi entre famílies de la privada i de la pública, Pérez explica com això afecta directament l'estat de l'alumne. "És molt possible que l'alumnat de 16 i 17 anys de la privada no tinguin més càrregues que exclusivament la d'estudiar i treure bona nota. En canvi, al batxillerat públic la vulnerabilitat és més gran. Potser tens alumnes que s'han de fer càrrec de germans petits, que han de treballar el cap de setmana o que tenen pares que mai són a casa per ajudar els fills. Tot això pot repercutir en el rendiment acadèmic". Finalment, l'experta de la UOC també fa referència al factor de les ràtios. "La privada té ràtios més baixes perquè globalment hi ha menys alumnes que paguin per estudiar batxillerat. D'aquesta manera, hi ha menys estudiants a l'aula i l'atenció pot ser més individualitzada", explica.

Catalunya, la comunitat amb menys excel·lents

Una altra de les situacions que mostra l'estudi de l'OSU és que el percentatge d'alumnes catalans que el curs passat van obtenir un excel·lent al batxillerat públic és el més baix de tot l'Estat. L'any 2022 només un 10,8% dels estudiants que van fer batxillerat en un institut públic van treure un 9 o un 10 a la nota final, un percentatge set punts per sota de la mitjana estatal (17,9%) i més de 15 punts per sota de les Canàries, la comunitat amb més excel·lents, amb un 26,1% dels alumnes, segons les dades recollides per l'Observatori del Sistema Universitari (OSU).

Catalunya també ocupa l'última posició si es valora els alumnes de centres privats que van treure un excel·lent a batxillerat el 2022. En canvi, si ens fixem en els centres concertats, la dinàmica és totalment diferent, ja que la catalana és la cinquena comunitat amb més alumnes que treuen un 9 o un 10 a batxillerat (28,6%), només per darrere de Castella-la Manxa (29%), Extremadura (31,7%), Múrcia (34,7%) i les Canàries (36,4%).

L'estudi conclou que en tots els tipus de centres de l'Estat els estudiants obtenen millors resultats a batxillerat que a la selectivitat, però que la diferència entre els instituts públics i els privats és clara: les dades mostren com als centres públics hi ha més alumnes que surten amb un aprovat just, la qual cosa els permet presentar-se a la selectivitat. En canvi, les mateixes dades mostren com surten més alumnes amb excel·lents dels instituts privats i concertats, la qual cosa els permet accedir als graus amb més demanda (amb notes de tall més altes).

Per fer front a aquesta inequitat, tant pel que fa a les notes de batxillerat en funció de la titularitat del centre com respecte a les diferències de resultats entre el batxillerat i les PAU, l'autora de l'estudi, Vera Sacristán, proposa tres grans mesures: que hi hagi més transparència fent que tots els centres facin pública la distribució de notes que es fa al batxillerat; que s'apliquin criteris més homogenis entre comunitats autònomes a l'hora de corregir els exàmens de les PAU, i, sobretot, que es doni més pes a la nota de la selectivitat que a la del batxillerat (actualment el batxillerat compta un 60% de la nota d'accés a la universitat), ja que els exàmens de les PAU són proves anònimes i regulades i, per tant, són més objectives.