Per què Catalunya és la comunitat on menys alumnes d'infantil fan anglès?

BarcelonaA Catalunya més de la meitat (62,5%) de la població de més de 15 anys admet que no sap parlar anglès. Segons l'última enquesta d'usos lingüístics de l'Idescat, només el 36% saben escriure en llengua anglesa i un 45% diuen que l'entenen. Tot i que aquestes dades representen tota la població catalana i no només els alumnes que han estudiat anglès en els últims anys en escoles i instituts, sí que mostren fins a quin punt a Catalunya, així com a l'Estat, encara existeixen certes dificultats per acabar el període escolar obligatori amb un nivell d'anglès considerable. Un exemple el trobem en el fet que, segons l'EF English Proficiency Index –un rànquing mundial que analitza el nivell d'anglès de cada estat–, Espanya és el vuitè país d'Europa amb un nivell d'anglès més baix, només per sobre de països com Albània, Ucraïna, Turquia o l'Azerbaidjan.

A aquesta situació s'hi arriba tot i que Espanya és un dels pocs estats d'Europa on la gran majoria d'infants (86%) fan anglès a l'escola des d'infantil. La dada forma part de l'última Estadística de les Ensenyances No Universitàries publicada pel ministeri d'Educació. Ara bé, aquesta anàlisi mostra una realitat molt diferent a les escoles catalanes: segons l'estudi, el curs passat només un 63,7% dels catalans d'entre tres i sis anys "cursaven anglès" a l'escola. Aquesta xifra és la més baixa de tot l'Estat i s'allunya molt de la realitat de Galícia, Extremadura, Astúries i fins a 10 comunitats autònomes on més del 90% d'alumnes d'infantil fan anglès a l'escola.

Fonts d'Educació justifiquen aquesta disparitat de proporcions respecte a la resta de l'Estat per diversos motius. El primer, assenyalen, que a Catalunya el que es fa és "facilitar que els centres, si el seu context social hi és favorable, introdueixin una primera llengua estrangera de forma oral a l'últim curs del cicle", és a dir a infantil 5. Això implica que, a l'hora de la veritat, els infants d'entre 3 i 6 anys facin anglès a l'escola depenent de l'autonomia de centre que té cada escola i del seu projecte educatiu.

El segon motiu que addueixen les fonts governamentals és que el sistema educatiu català "parteix d'una aproximació holística a la llengua". És a dir, les escoles a infantil no fan unes hores concretes d'anglès tradicional a l'aula, sinó que, a priori, la llengua anglesa "s'avalua des de totes i cadascuna de les àrees curriculars que integren l'àmbit lingüístic". Aquest model pot implicar des de fer assignatures completes en anglès fins a únicament fer alguna activitat concreta d'una matèria –com una cançó o un joc– en llengua anglesa.

Des del departament també insisteixen que "no hi ha evidència científica prou robusta per correlacionar l'edat d'aprenentatge amb els resultats acadèmics". Una idea que comparteix, en part, la membre del Grup de Recerca en Lingüística Anglesa de la UAB Montserrat Capdevila. "Que l'edat per començar a aprendre la llengua anglesa sigui o no determinant depèn de les hores d'exposició a la llengua que puguin tenir els infants. Al sistema educatiu català l'exposició és mínima, ja que l'anglès no és una llengua vehicular, i la recerca ha demostrat que quan es dona aquesta freqüència d'exposició tan baixa el factor edat no és determinant", detalla.

Ara bé, Capdevila també adverteix que començar abans a tenir contacte amb l'anglès té molts avantatges. D'una banda, permet que "els alumnes es familiaritzin amb els sons de la nova llengua, que moltes vegades són diferents de la materna", i, de l'altra, que els infants vegin que parlar altres llengües "és una cosa normal" que permet certa cohesió social, tenint en compte els contextos multiculturals que hi ha actualment a les aules.

La solució, a primària

Segons l'estadística del ministeri d'Educació, a Catalunya un 50% de les escoles públiques han notificat que els alumnes d'infantil cursen anglès, mentre que en el cas dels centres privats i concertats la proporció es dispara fins al 80%. Tot i que fonts d'Educació insisteixen a recordar que els resultats de competències bàsiques en llengua anglesa són els millors de les cinc competències que s'avaluen a primària i secundària, aquesta mateixa anàlisi també mostra diferències destacades entre els resultats de la pública i els de la concertada i privada.

Mentre que un 36,3% dels alumnes de l'escola pública se situen en un nivell d'anglès baix o mitjà baix, a les concertades i les privades aquest percentatge cau fins al 17,4%. I aquesta diferència entre pública i privada també s'observa a l'altre extrem: a la pública hi ha un 24% d'estudiants amb un nivell alt d'anglès, mentre que a la privada i concertada la xifra s'enfila fins al 44,5%.

Més enllà del que passa a l'etapa d'educació infantil, Capdevila insisteix que la clau per millorar el nivell d'anglès es troba a la primària, ja que és el moment en què els alumnes comencen a tenir "la capacitat metalingüística per reflexionar sobre la llengua i la capacitat cognitiva per produir i parlar". En aquest sentit, la investigadora de la UAB explica que per millorar el nivell d'anglès cal dedicar-hi més hores, amb grups més reduïts i classes que combinin sessions més tradicionals d'instrucció amb hores de peer interaction, que són estones en què es deixa que els alumnes parlin i facin activitats interactuant entre ells en anglès.

Capdevila també insisteix que cal apostar pel sistema AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera), que, a grans trets, consisteix a fer altres assignatures com matemàtiques o música en anglès. Però el principal obstacle per aplicar aquest sistema és la formació. "Tenim especialistes en anglès molt ben formats, però no tenim gaires perfils, per exemple, de matemàtiques o socials que puguin impartir la seva matèria en angles", lamenta Capdevila.

En aquest sentit, la conselleria d'Educació assegura que, amb dades del curs 2020-2021, al voltant del 45% dels alumnes participen en algun programa o activitat d'impartició de matèries curriculars en llengua estrangera. També indiquen que l'any 2021, 11.200 dels prop de 123.000 docents que hi havia al sistema ocupaven una plaça perfilada AICLE i que aquesta xifra ha continuat creixent.