Catalunya assaja un MIR per a mestres i professors

BarcelonaEl curs que ve 250 docents assajaran a Catalunya un programa de residència que combinarà mitja jornada de docència i mitja de formació. Serà el pla pilot per poder implantar en el futur una mena de MIR (similar al dels metges) però orientat a mestres i professors. Els primers candidats a experimentar el nou programa Sensei es triaran a finals d'aquest curs i seran 150 places per a mestres de primària i 100 per a professors de secundària. Tots els candidats seran professionals novells amb menys de tres mesos d'experiència, segons ha avançat el departament d'Educació, que ja treballa en la selecció dels 60 centres formadors que participaran en aquesta fase, que anirà creixent si els resultats són satisfactoris.

El MIR educatiu no és una idea nova, fa anys que ha anat sobrevolant com a mesura per combatre el fracàs escolar i millorar els resultats acadèmics i elevar també el llistó de la formació als professionals. Ara la pandèmia ha fet encara més urgent abordar aquest problema: al desembre, el sistema educatiu va enviar senyals d'alerta amb la caiguda generalitzada del nivell de català, mates i anglès que van reflectir les proves de competències bàsiques que es fan al final de l'etapa de primària i de secundària. La baixada del nivell també es va reflectir en els resultats de l'última convocatòria de les proves d'aptitud personal (PAP) que fan els estudiants que volen cursar el grau d'educació infantil o primària: un terç dels aspirants va suspendre l'examen l'any passat.

En aquest context, el conseller d'educació Josep-Gonzàlez Cambray ha presentat la nova mesura insistint que cal "repensar la formació dels nostres docents per millorar el nivell competencial de l'alumnat i incrementar el benestar dels nostres mestres".

Mestres que acompanyen mestres

La prova pilot del nou programa de residència tindrà un cost d'11 milions d'euros i estarà finançat gairebé del tot (95%) pel Fons Social Europeu Plus. Aquest finançament no inclou l'escola concertada, motiu pel qual des del departament ja han avançat que s'està treballant en paral·lel per fer un projecte de recerca similar que permeti provar la mesura també als centres concertats.

El programa Sensei (un concepte japonès que vol dir "el que ha nascut abans") s'ha dissenyat basant-se en altres sistemes educatius que ja tenen programes d'acompanyament als mestres i professors en els seus primers anys de docència. De fet, dels 27 països de la Unió Europea, 19 ja tenen un programa de pràctiques d'un any o una residència inicial docent en marxa. Entre aquests països hi ha França, Alemanya, el Regne Unit o Suècia. A Catalunya se seleccionaran 85 docents que es convertiran en mentors de fins a tres docents novells que els tindran com a referent personal i professional al centre. D'aquesta manera, seran els mateixos mestres i professors en actiu els que acompanyaran els docents que acaben d'arribar. A canvi, els mentors tindran fins a mitja jornada lectiva lliure i rebran un reconeixement d'hores de formació.

Pel que fa als docents novells, hauran d'haver superat la formació de grau o màster i estar inscrits a la borsa, però no podran tenir més de tres mesos d'experiència. Tindran una dedicació de 37 hores i mitja a la setmana en què hi haurà mitja jornada de docència a l'aula i mitja jornada de formació teòrica. Entre els objectius d'aprenentatge clau hi haurà el de potenciar la inclusió del model lingüístic català al centre, desenvolupar pràctiques d'aprenentatge actualitzades, gestionar l'aula per fomentar la participació o incorporar estratègies de gestió emocional amb els alumnes. Més enllà de la formació, els que optin per participar-hi tindran la certesa que treballaran tot un curs en el mateix centre, encara que cobrant només mitja jornada, i també se'ls certificarà amb 250 hores de formació. A l'hora d'escollir els centres formadors, el departament valorarà que hagin tingut alumnes en pràctiques, que hagin participat en programes d'innovació i que tinguin un projecte clar per formar els nous docents. En aquest sentit, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal ha destacat que el programa de residència té el valor de "l'aprenentatge en el lloc i amb els docents que ja en saben. Perquè mai més ningú pugui dir a mi no m'han ensenyat a ensenyar". 

Un cop acabi la prova pilot, que es farà durant dos cursos (el 2023-2024 i el 2024-2025), es valorarà si aquest MIR de professors i mestres és viable i si serà obligatori, o no, fer-lo per poder exercir. En aquest sentit, un dels dubtes que ja presenta la proposta és si els docents novells hauran de formar part de la plantilla del centre o no. Si la formació es fes amb els docents en plantilla, el programa tindria un cost de 18 milions d'euros a l'any. En canvi, si aquest curs de pràctiques es fes amb els nous docents externs a la plantilla, caldria una inversió de 160 milions d'euros l'any perquè tots els docents que entren cada curs al sistema fessin aquest període de formació cobrant mitja jornada. Per poder avaluar aquesta mesura, el programa comptarà amb un òrgan de coordinació format per degans de les universitats catalanes i representants del Programa MIF i del màster de secundària i la col·laboració del Consell Escolar de Catalunya.

Revisió de les competències i la formació docent

El departament també ha creat un nou marc de competències professionals dels docents amb la participació d'agents educatius com universitats, entitats pedagògiques i sindicats docents. L'objectiu és orientar els plans de formació en el marc de l'Agenda 2030 perquè tinguin una coherència conjunta i perquè quedi establert tot el que els docents han "de fer i saber fer" en la pràctica diària a l'aula. El nou desplegament té en compte aspectes com les competències digitals i socioemocionals dels docents, el disseny i l'avaluació de l'acció educativa o l'adaptació de l'aprenentatge en funció de l'entorn i el context de cada centre.

En paral·lel a aquest nou marc de competències, el departament també ha iniciat un procés de reflexió sobre el contínuum formatiu amb sindicats i entitats educatives. Aquest procés tindrà com a mínim un any de durada, i es debatran temes com la qualitat i els formats de la formació, la necessitat de formar altres perfils educatius o el paper de les escoles d'estiu.