Els alumnes de 4t d'ESO tenen el pitjor nivell de català des del 2012
També punxen en anglès, però remunten en la resta de matèries de les competències bàsiques
BarcelonaEls alumnes de quart d'ESO tenen el pitjor nivell de català des del 2012, és a dir, des que s'avaluen les competències bàsiques. Els 72,3 punts de mitjana del curs 2022-2023 enguany han reculat a 70,7, i superen per poc el llindar que el departament d'Educació considera "òptim", és a dir, els 70 punts sobre 100. Són els resultats de les proves de competències que es fan al final de l'etapa de primària i de secundària i que el departament d'Educació ha presentat aquest dijous coincidint amb la publicació de les notes de tall per accedir a les universitats. Ara bé, malgrat que els estudiants han punxat en la competència de llengua catalana i, més lleugerament, en anglès, les conclusions donen aire a unes generacions molt marcades pels mals resultats de les proves PISA.
Enguany els alumnes han obtingut puntuacions mitjanes globals superiors a les dels últims dos cursos i, en el cas de la competència en ciència, tecnologia i enginyeria, s'han assolit els millors resultats de la sèrie històrica. "Els resultats confirmen una millora generalitzada. Les dades confirmen que el 2022 vam tocar fons i que, des d'aleshores, en termes generals, els resultats han evolucionat en positiu", ha valorat aquest dijous la consellera d'Educació, Anna Simó. "Les proves demostren que hem tornat a la normalitat, i això tranquil·litza, perquè la covid va ser un cop molt fort –explica a l'ARA l'expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo–. Ara bé, els resultats no només s'han de comparar amb l'any anterior. En el que ens hem de fixar és en les tendències, i és el que més em preocupa", puntualitza.
La davallada del català
Si hi ha una tendència especialment alarmant és la que s'evidencia en el cas del nivell de català dels estudiants de l'últim curs de secundària, ja que des del 2021 la puntuació mitjana ha baixat 6,8 punts. "Els alumnes d'aquest grup social no li estan donant la importància que li donaven fa uns anys. La tendència en llengua castellana va a l'alça, mentre que en català va a la baixa. És preocupant", avisa Mateo. Així, mentre que el català ha patit una davallada, en llengua castellana els resultats observats el curs passat han remuntat (de 71,6 punts a 75,9). "Cal identificar la causa d'aquesta caiguda i revertir-la", insisteix Mateo.
En aquest sentit, la consellera d'Educació ha admès que el descens dels resultats en català és una de les qüestions que el departament "prioritza" i ha assegurat que és una matèria en què "clarament s'han de focalitzar" els esforços. Segons ha dit, la "davallada continuada del català és fruit d'una realitat sociolingüística que supera els centres educatius". "És una realitat dels nostres pobles i ciutats", ha reiterat. Precisament, pel que fa al català, les dades apunten que el 13,2% de l'alumnat de 4t d'ESO va assolir un nivell baix de competències en la matèria; el 33,3% es va situar en el nivell mitjà-baix, el 40% en el nivell mitjà-alt i el 13,4% en el nivell alt.
Gemma Gómez, docent de català d'un institut públic i membre de la plataforma DocentsCat, un grup de més d'un centenar de professors de llengua i literatura catalana que s'han unit per proposar mesures contra la situació d'emergència que viu la llengua a les aules, considera que aquests resultats "no són sorprenents". "Es veia venir", lamenta. La docent apunta a un "cúmul de factors" com la manca de reforç a les aules d'acollida, la formació del professorat –en molts casos no han cursat filologia catalana i no compten amb una formació extra– i el consum audiovisual de l'alumnat en castellà. "A secundària la immersió lingüística es relaxa –critica–. La llengua és un entrenament. Si no la practiques, quan t'hi has de posar, tens dificultats". Així mateix, adverteix que les notes són "enganyoses", ja que els exàmens "són molt fàcils" i els criteris "estan pensats per aprovar".
En el cas de sisè de primària, els resultats en llengua catalana són més esperançadors: la puntuació mitjana ha augmentat 2 punts respecte al curs passat (del 72,7 al 74,7). De fet, l'alumnat de primària ha aconseguit en totes les competències –excepte en llengua anglesa– puntuacions mitjanes superiors a les del curs 2022-2023. Així, en castellà la mitjana es va situar en els 73,9 punts, per davant dels 72,1 del curs anterior. En medi natural la puntuació mitjana va passar dels 71,6 als 74,3 punts d'enguany. On s'ha detectat la principal caiguda és en llengua anglesa: els estudiants de sisè de primària han obtingut una mitjana de 73,2 punts, molt per sota dels 77,8 obtinguts el curs passat. Precisament, aquesta competència retrocedeix també a l'últim curs de l'ESO, tot i que venia precedida per un dels millors resultats històrics en l'any anterior (retrocedeix de 73,9 a 73,1 punts).
Les matemàtiques, una assignatura pendent
Contràriament a la tendència que segueix el català, les matemàtiques repunten en comparació als resultats de l'últim curs –passen dels 62,3 punts de mitjana als 64,9–, però continuen sent l'assignatura en què els estudiants demostren una competència més baixa. De fet, des del 2012 només s'ha arribat dues vegades als 70 punts. "¿Què passa amb les matemàtiques a la secundària? Quan en una dècada no aconsegueixes estabilitzar els resultats, és senyal que hi ha un problema –alerta l'expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu–. Les matemàtiques necessiten una sacsejada potent per definir com les entenem i com les volem fer. Cada grup, cada escola, cada mestre, les entén diferent", afegeix.
Més en detall, segons indiquen els resultats, el 21,6% de l'alumnat té un nivell baix de matemàtiques i el 33,9%, mitjà-baix. La presidenta de la Federació d'Entitats per l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), Carme Vicens, atribueix aquests resultats a múltiples motius. "La implantació del nou currículum encara està molt als inicis. La forma de treballar que proposa és completament inversa a com s'ha fet fins ara, i hi ha hagut poc temps de maniobra; no s'ha fet prou formació", explica.
L'altre factor que influeix és el nombre de professors de matemàtiques, que "cada vegada són menys", diu Vicens. "Les fornades grosses es van jubilant, i cada any hi ha molt poques persones que hagin fet el grau de matemàtiques que s'hi vulguin dedicar. Això fa que es tiri d'altres especialitats, i no hi ha la pedagogia necessària per emprendre aquest nou currículum", afegeix. Tanmateix, la presidenta de la FEEMCAT assegura que els resultats aniran millorant, tot i que "no tan ràpid com voldríem". A l'últim curs de primària, de fet, es confirma la tendència a l'alça en aquesta competència, amb una puntuació mitjana de 74,3 punts respecte dels 73,6 de l'any anterior.
