Castells avisa els rectors catalans que la nova llei d'universitats ha de satisfer "el conjunt del país"

BarcelonaDes del paranimf de la Universitat de Barcelona, el ministre d'Universitats, Manuel Castells, ha assegurat que la nova llei orgànica del sistema universitari (LOSU) arribarà al Congrés "amb el major consens possible", però també ha volgut llançar un avís als rectors catalans, amb els quals s'havia reunit prèviament i que les últimes setmanes s'han mostrat molt crítics contra l'avantprojecte que prepara el ministeri, perquè creuen que va "cap enrere" i desconnecta les universitats de la resta d'Europa. "Les universitats catalanes formen part d'un conjunt més ampli, que és l'estat espanyol, i el govern espanyol ha de legislar per al conjunt del país, no només per als rectors, sinó també per als estudiants, els sindicats, la resta de comunitats autònomes...", ha advertit Castells, en una atenció a la premsa.

Segons ha dit, el ministeri va rebre un document "molt detallat" de part de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) en què es recollien les discrepàncies amb la LOSU i algunes propostes de millora. Després d'estudiar-les, el ministeri ha constatat que "el 90% del que demanen els rectors catalans ja està integrat a la llei". La resta, ha afirmat, són "punts que encara estan per consensuar". "No estem en desacord, sinó que encara no hi ha acord, i en seguirem parlant", ha deixat clar, reivindicant que "la voluntat de consens és total".

Les paraules de Castells arriben només uns dies després que a les crítiques dels rectors catalans s'hi afegissin les de tots els rectors de la resta de l'Estat en bloc. Durant l'última reunió del Consell d'Universitats, el president de la CRUE i rector de la Universitat de Còrdova, José Carlos Gómez Villamandos, va expressar la "frustració" dels rectors davant un text suposadament reformador que, va dir, esperaven "amb optimisme i il·lusió" però que "no és prou innovador per al nivell de transformació socioeconòmica que requereix Espanya". Villamandos va assegurar, com ja havien fet abans els rectors catalans i el govern de la Generalitat, que cal una "bona llei" redactada "des de la confiança", i no pas una nova normativa com la que s'ha proposat, que "no aborda amb decisió" la necessitat de "més autonomia i més finançament" per internacionalitzar, modernitzar i fer més competitius els centres universitaris. Així, el president de la CRUE també va retreure a Castells "l'excessiva reglamentació" de la LOSU, que obvia la realitat d'un sistema universitari heterogeni i que necessita flexibilitat.

Castells ha insistit que la LOSU obligarà les universitats a tenir un "registre salarial" per corregir la bretxa de gènere. "Ja està bé de dir que «més o menys tothom cobra el mateix a la universitat». Doncs no: no tothom cobra el mateix, i es demostrarà i es corregirà", ha sentenciat el ministre. El seu objectiu, ha dit Castells, és que les universitats "siguin líders en la transformació cultural més gran que existeix", que és la igualtat de gènere, fent polítiques i lleis "feministes".

Barcelona, seu de la trobada mundial d'educació superior

Tot plegat ho ha afirmat des de la UB en un acte que ha servit per anunciar que Barcelona acollirà del 18 al 20 de maig la tercera Conferència Mundial d'Educació Superior de la Unesco, la primera que es produirà fora de la seu d'aquest organisme, a París, que l'havia acollit el 1998 i el 2009. La trobada, que "no és un simple esdeveniment, sinó que és el més important per repensar les universitats", servirà per reflexionar sobre l'impacte de la pandèmia en l'educació superior, l'accés equitatiu als estudis superiors i la seva qualitat, amb la mirada posada en complir els objectius de l'Agenda 2030. Per tant, les idees i pràctiques pivotaran necessàriament sobre el desenvolupament sostenible del planeta i la humanitat. "Afrontem una elecció crítica: continuar en un camí insostenible o canviar radicalment les polítiques públiques i el lideratge educatiu", ha sentenciat la subdirectora general d'educació de la Unesco, Stefania Giannini, que ha clamat per un nou "contracte social de l'educació".

Durant l'acte, en què han parlat diversos representants polítics com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o la consellera d'Universitats, Gemma Geis, no s'ha anomenat en cap moment la formació professional, malgrat que els cicles superiors també es consideren educació superior. Castells ha argumentat que la FP "no forma part de la universitat", tot i que ha demanat que els dos sectors "treballin conjuntament". Giannini sí que ha dit que la conferència que estan preparant "inclourà també la formació tècnica". La trobada, que donarà veu a professors, investigadors, empresaris, joves, responsables polítics i líders socials, haurà de "redissenyar" l'agenda de l'educació superior per a la pròxima dècada.