El 'retruécano', Netflix i la importància dels llibres: el tret de sortida "fàcil" de les PAU

BarcelonaSi una cosa s'ha repetit aquest dimecres a la sortida de la majoria de les proves de la selectivitat ha estat la frase "més fàcil del que m'esperava". Ha passat sobretot amb el primer examen de castellà, però també de forma bastant generalitzada amb l'anglès i amb les optatives que s'han avaluat a la tarda –a excepció de física, que molts han reconegut que "ja sabien que seria difícil".

La principal novetat del primer dia de les PAU a Catalunya ha estat l'aplicació d'un nou codi de conducta que tots els participants en l'organització de les proves han hagut de llegir i acceptar i que s'ha establert després que es destituís com a coordinador de la selectivitat un professor de la UAB acusat d'assetjament el març passat. El document, de dues pàgines, té fins a una quinzena de principis entre els quals hi ha aspectes com "vetllar per la prevenció de qualsevol forma d'assetjament psicològic, laboral, sexual, per raó de sexe o d'orientació sexual i tenir una actuació diligent quan se'n detecti un cas" o comprometre's a ser responsable de les manifestacions que es facin per "xarxes socials i en els mitjans de comunicació". També es prohibeix "invocar la condició d'haver participat en les proves per a benefici propi" o acceptar "regals, donacions o tractes avantatjosos de cap mena".

A primera hora els gairebé 42.000 estudiants que s'examinen aquesta setmana de les proves d'accés a la universitat a Catalunya han fet l'examen de castellà. Una prova que han considerat "fàcil i força ràpida de fer". La prova, que ha estat la primera d'aquesta convocatòria, tenia dos textos a escollir: Tomás Nevinson de Javier Marías i El infinito en un junco d'Irene Vallejo. En el primer cas, els alumnes havien de reflexionar sobre el punt de vista de l'autor sobre la condició humana, una pregunta que ha generat alguns dubtes en els estudiants, que asseguraven que "el text era massa abstracte i no tothom l'ha entès igual".

En el segon, els aspirants de les PAU havien de justificar un tema de total actualitat: "la importància de la pervivència dels llibres". De fet, tot i que molts alumnes asseguraven que el contingut del text de Vallejo els era més familiar –l'eterna disputa entre mòbils i llibres–, la majoria han escollit l'obra de Javier Marías perquè era l'opció d'examen en què no havien de respondre preguntes sobre figures retòriques. Un dels punts curiosos de la prova ha estat precisament en aquest exercici, que molts defugien, i en el qual, entre les opcions de figura retòrica, hi havia el concepte retruécano. Una figura literària que consisteix en contraposar dues frases formulades amb les mateixes paraules, però en un ordre invers. Molts estudiants no la coneixien. Igual que l'any passat a la part comuna, també hi ha hagut una pregunta sobre adverbis, però aquest cop no ha aparegut el polèmic adverbio de foco que en l'última convocatòria va trasbalsar la prova de castellà.

El segon torn ha estat per a la prova de llengua estrangera, on la majoria (98,74%) han escollit l'anglès per davant del francès (0,92%), l'alemany (0,22%) i l'italià (0,11%). A la prova d'anglès ha sorprès la temàtica del text del reading: l'adaptació d'un article del Guardian sobre experiències immersives i Netflix titulat: "Balla com a Els Bridgerton, juga a Joc del calamar. Per què les experiències immersives estan en auge?" Al text s'esmentaven molts continguts audiovisuals, començant per Alícia al país de les meravelles i Harry Potter i arribant a Stranger Things o, fins i tot, les pel·lícules de contingut sàdic de SAW. Després de llegir el text, que molts alumnes han considerat "interessant i fàcil d'entendre, però amb algunes paraules complicades", els estudiants havien de respondre preguntes com quines accions fa Netflix per treure profit dels seus productes o quines idees defensa l'autor de l'article.

Pel que fa als listenings, en el cas de l'examen d'anglès han escoltat un programa de ràdio sobre l'augment de monologuistes embarassades. Els que han escollit l'italià han respost preguntes basant-se en una gravació que parla sobre el racisme i l'imperialisme del règim feixista, els que han triat francès ho han fet amb una entrevista a l'actor Sami Bouajila i els d'alemany sobre la conferència d'un periodista que parla del paper de les dones a l'Índia.

Rosalía, raigs UVA i els problemes climàtics a les optatives

Com és habitual, els exàmens de la tarda s'han reservat per a les assignatures optatives. Ha destacat especialment l'avaluació d'anàlisi musical en què els estudiants havien d'interpretar un text en què es comparava la música de Rosalía amb la de Madonna i explicar qui és la reina del pop i també per quin motiu consideren que "han proliferat tant" els estudis sobre la cantant catalana. En el cas de la prova de física -de la qual més alumnes han sortit preocupats-, hi ha hagut set exercicis, en lloc de vuit com altres anys, i alguns estudiants s'han queixat que llavors tenien menys opcions per triar i menys oportunitat de treure bona nota. Entre els problemes hi havia el de calcular la massa del planeta Mart, la freqüència en què arribaven les onades del mar a la costa o determinar l'energia emesa pels tubs d'una màquina de bronzejar amb raigs UVA.

Finalment, els alumnes que han optat per examinar-se de ciències de la terra han hagut de fer exercicis sobre el sòl de Catalunya, els problemes climàtics del país o corregir un reportatge científic sobre les Bahames. I els que han escollit cultura audiovisual han resolt activitats sobre com és la graella de programació d'un mitjà audiovisual, les diferències de recursos en el còmic o analitzar un fotograma de la pel·lícula À bout de souffle de Jean-Luc Godard.