Canvis a l'Olimp universitari: la UAB avança la UB i la UPF segueix a l'alça
El rànquing QS constata que l'Autònoma és la millor de l'Estat i demana "homogeneïtzar" el sistema espanyol
BarcelonaEn un dels seus cursos més difícils, després de patir un atac informàtic a principi de curs que la va deixar fora de joc durant unes setmanes, la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat valorada com la millor d'Espanya al rànquing QS Quacquarelli Symonds, un dels tres més importants del món (juntament amb el Times Higher Education i el que fa la Universitat de Xangai). La UAB escala en un any 31 posicions i passa del 209 al 178, així que forma part de les 200 millors universitats del món. Amb aquest gran salt, supera la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
De fet, el rànquing també registra un retrocés de la UB, que en els últims anys era considerada la millor institució de l'Estat en aquest llistat. Ara passa del lloc 168 al 185, tot i que els avaluadors constaten que "segueix tenint un gran prestigi entre els acadèmics de tot el món": n'és una prova que és el centre que rep la puntuació més alta d'Espanya en l'indicador de reputació acadèmica i també ha crescut el nombre de professors internacionals respecte a l'any passat. A banda d'aquests indicadors, també es tenen en compte les cites per professor, la ràtio professors/alumnes o el percentatge d'estudiants internacionals, entre altres.
La forta pujada de la UAB ha obert una certa distància amb la UAM, amb qui des de fa uns anys tenien un frec a frec. L'Autònoma de Madrid ha retrocedit algunes posicions i ara és la tercera millor universitat de l'Estat. En canvi, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que l'any passat va entrar per primer cop al top 250, segueix el seu ascens i ha pujat 15 llocs, del 248 al 233. "Aquest moviment se sustenta en la seva capacitat d'investigació, que se situa en el lloc 60 del món pel que fa a cites per professor", diuen els avaluadors, especialment en Medicina.
En general, però, no ha estat un bon any per a les universitats espanyoles: si bé és cert que n'hi ha 5 que han millorat resultats, 15 han baixat i 9 s'han mantingut. "Espanya inverteix menys percentatge del seu PIB en educació superior que molts dels seus homòlegs europeus i menys que la mitjana de l'OCDE", ha afirmat Ben Sowter, vicepresident de QS, que valora que, malgrat tot, Espanya hagi augmentat un 0,4% la despesa per estudiant entre el 2012 i el 2018. Segons Sowter, un dels reptes del sistema universitari espanyol és "homogeneïtzar el seu sistema educatiu" perquè la classificació reflecteix unes grans "discrepàncies regionals", amb les universitats catalanes i de Madrid en llocs molt superiors a la resta. "Espanya té la variació regional d'adults amb educació terciària més gran d'entre tots els països de l'OCDE", afirmen els avaluadors. En total, 31 universitats espanyoles consten entre les 1.000 millors del món, entre les quals hi ha la UPC (343), la Ramon Llull (651-700) i la Universitat Rovira i Virgili (751-800).
Cambridge avança Oxford al top 2
El rànquing QS també registra alguns canvis al capdavant de la classificació. El prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT) es manté per onzè any seguit com a número 1 del món, seguit de la Universitat de Cambridge, que escala una posició i fa el sorpasso a la Universitat d'Oxford, que l'any passat va ser segona i aquest any és 4a. Stanford es manté en tercera posició, i 9 de les 10 millors universitats són britàniques o americanes (la suïssa ETH Zuric és la novena del llistat).
Les universitats xineses aconsegueixen el seu millor registre des que es va crear el rànquing fa 19 anys, i col·loquen dues universitats entre les 15 millors del món –Universitat de Pequín (12) i Universitat de Tsinghua (14)–. La Universitat de Buenos Aires és la líder a l'Amèrica Llatina.