Cambray promet "instruccions" als directors per protegir-los del 25%
Aragonès i el conseller es reuneixen amb representants dels centres, que expressen inquietud i preocupació per la sentència
BarcelonaEl conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, s'ha compromès davant els representants dels directors dels centres educatius a enviar-los instruccions sobre la manera d'actuar davant la sentència que obliga la Generalitat a fer un 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya. En una reunió a Palau encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, el Govern ha escoltat les peticions de la junta permanent de direccions. "Els hem demanat instruccions concretes per saber com hem d'aplicar la interlocutòria i ens han dit que ens les enviaran aviat", ha confirmat a l'ARA un dels directors que ha assistit a la reunió.
La junta permanent, formada per 24 representants de centres de primària, secundària, rurals, adults, escoles oficials i d'educació especial de les diferents demarcacions, ha traslladat al Govern la "preocupació" i el "neguit" per la sentència. "La interlocutòria diu que s'ha de fer una assignatura troncal més en castellà, però la nova llei d'educació ja no parla d'assignatures troncals i necessitem saber què hem de fer", apunta aquest director. Precisament aquest dijous l'ARA ha recollit el testimoni de tres directors que es mostren desconcertats perquè no tenen cap indicació del departament. Segons una nota de premsa del Govern, davant la "inquietud" que han manifestat les direccions, Aragonès s'ha compromès a "estar sempre al seu costat i fer tot el necessari per protegir els centres, els docents i, particularment, les direccions".
Fins ara, l'única ordre que Cambray havia donat era "no canviar res", però eren declaracions a la premsa, no als centres, que han reclamat més certeses i per escrit, conscients de les conseqüències que pot tenir l'incompliment d'una sentència judicial. Així, aquest dijous, en una entrevista a TV3, el conseller ja ha avançat que era "molt probable" que acabi enviant instruccions als centres perquè considera que és la millor manera de "protegir" els directors. Malgrat que l'Asamblea por una Escuela Bilingüe ha posat els directors en el punt de mira i els ha enviat un correu amb la sentència perquè n'estiguin advertits, la interlocutòria dels magistrats no cita els docents en cap moment i atribueix tota la responsabilitat al conseller. "Faré el que calgui per protegir les direccions", ha insistit Cambray durant l'entrevista. El conseller tenia previst reunir-se demà amb la plataforma Som Escola, però finalment aquesta reunió s'ha suspès.
Ara a la conselleria i als serveis jurídics estudien quina és "la millor fórmula" per garantir aquesta protecció i, alhora, incrementar l'ús del català. També s'està preparant el recurs a la interlocutòria del TSJC, tot i que aquest tràmit judicial no atura el termini d'execució forçosa, segons va explicar l'ARA i ha reconegut aquest dijous el mateix Cambray. En menys de quinze dies –el termini corre segons els dies hàbils, per tant, hi ha marge fins al final del mes de maig–, totes les escoles haurien d'estar fent un 25% de castellà.
A més, hi ha un tercer front jurídic obert, que és l'elaboració del decret per refermar el model d'escola catalana i donar "protecció jurídica" als mestres, on s'establirà que per regular les llengües dins un centre s'ha de tenir en compte la realitat lingüística i les noves metodologies d'aprenentatge. El que ara per ara sembla aturat és la reforma de la llei de política lingüística, després que Junts hagi anunciat que se'n despenja definitivament.
Els rectors defensen el model d'escola en català
Al debat sobre la sentència s'hi han sumat els rectors i rectora de les universitats públiques. En un comunicat conjunt, han defensat el model pedagògic de l'escola catalana –"Ha estat i és un model d'èxit que garanteix les competències lingüístiques del seu alumnat", han dit– i han criticat la sentència del 25%. "Demanem que la política lingüística a l'escola no es basi en percentatges arbitraris desconnectats de la realitat territorial i es deixi d'instrumentalitzar políticament l'ensenyament", han afirmat els responsables de les universitats, que apunten que són els professionals del món educatiu els qui "determinin quin model lingüístic és el més adient".
A més, reclamen un "debat constructiu" perquè el debat sobre el model lingüístic del futur compti amb la participació i el compromís "de les forces polítiques, però també de les organitzacions, de les entitats i de tota la població".