Educació no aplicarà el 25% en castellà i prepara un decret per esquivar la sentència

BarcelonaQuatre mesos després que la sentència que obliga la Generalitat a fer el 25% de classes en castellà sigui ferma, han arribat les primeres concrecions de la resposta del Govern. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha anunciat que el Govern comença a preparar un nou decret per modificar la llei d'educació de Catalunya (LEC) que "refermi el model d'escola catalana". Cambray ha dit que de moment els centres educatius "no han de modificar els projectes lingüístics", és a dir, no han d'aplicar el 25% de castellà, perquè el que vol fer el Govern és "donar resposta al tribunal" amb un nou marc normatiu que no es basi en percentatges. "Mesurem els aprenentatges, no els percentatges, i el sistema educatiu català dona l'absoluta garantia que a 4t d'ESO els alumnes tenen una plena competència de català i castellà", ha dit Cambray.

Ara la gran pregunta és si aquest nou marc normatiu, que no entrarà en vigor fins d'aquí vuit o dotze mesos, serà suficient a ulls dels jutges. Amb l'anunci d'avui, la conselleria vol guanyar una mica de temps, conscient que li va a la contra. Ara s'inicia un procés de consulta pública prèvia que durarà un mes, en què la comunitat educativa pot fer les seves aportacions per elaborar el decret. "L'anirem fent entre tots", ha assegurat Cambray. Però el problema és que divendres s'acaba el termini que dona la llei per executar la sentència del 25%. Si passat aquest temps la part que va instar el procediment judicial, el govern espanyol –aleshores liderat pel PP i ara en mans del PSOE i Podem–, creu que no s'ha fet res o no s'ha fet prou, pot instar el TSJC a obligar la Generalitat a complir l'ordre. Cambray ha admès que "està en converses" amb el ministeri, però es dona per fet que el govern espanyol no en demanarà l'execució forçosa. Ara bé, la llei també permet que ho pugui demanar un tercer amb "interès legítim en la matèria".

I aquí ja escalfa l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, que ja han anunciat que dilluns, a través de dues demandes, demanarà al TSJC que enviï "instruccions directes" a tots els centres davant la "desobediència" de la conselleria. Tot i les preguntes insistents dels periodistes a la roda de premsa, el conseller no ha deixat gaire clar què farà el Govern si els jutges accepten aquestes associacions com a part implicada en el procés i obliguen la Generalitat a actuar, i s'ha limitat a recordar, una vegada i una altra, que "l'aprenentatge de les llengües no va de percentatges, va de pedagogia" i que els alumnes catalans ja aprenen castellà.

Si finalment el tribunal insta a fer complir la sentència, fonts judicials expliquen que aquesta ordre tampoc seria immediata, segons informa Montse Riart. El TSJC hauria d'escoltar els arguments de totes les parts per decidir si el més beneficiós per a l'interès general és executar la sentència o si cal deixar les coses tal com estan per no causar un perjudici més gran. Arribat aquest cas, el tribunal hauria d'avaluar si el marc legal vigent és el mateix que quan es va encetar el procediment judicial. No ho és: quan l'Advocacia de l'Estat va denunciar la Generalitat perquè no garantia l'ensenyament del castellà com a llengua vehicular imperava la Lomce (llei Wert) i ara, en canvi, està en vigor la Lomloe (llei Celaá). Malgrat que des d'Educació diuen que aquesta nova llei blinda la immersió perquè elimina les referències del castellà com a llengua vehicular, els jutges del TSJC ja han dit que "no canvia les coses" perquè el caràcter vehicular del castellà dins del model educatiu català "deriva directament de la Constitució".

Els arguments per canviar la LEC

Cambray ha explicat els seus arguments per modificar la llei catalana, aprovada el 2009, i fer-ho sense establir quotes en les llengües: ha dit que amb el canvi de currículums "té menys sentit que mai" perquè cada vegada hi haurà menys compartimentació de les matèries, que amb la modificació legislativa "s'enfortirà el model d'escola en català" i "s'incrementarà la presència del català en els propers cursos" i ha donat dades que, malgrat tot, es basen en percentatges, com les que ahir va revelar el síndic de greuges i que constaten que ja es fa més d'un 25% de castellà a les aules catalanes (un 33%, en concret). L'objectiu del conseller és desplegar un nou règim lingüístic que tingui consens "pedagògic, polític i social" i per això es tindrà en compte el consell lingüístic assessor del Govern, l'evolució de les metodologies d'aprenentatge i la realitat sociolingüística de cada centre.

Cambray ha fet l'anunci just el dia abans de la convocatòria d'una nova vaga a l'educació, en aquest cas convocada per la COS, la Intersindical, el SEPC i la USTEC en contra la sentència i també de la "desídia" del Govern davant del tema. El conseller, però, ha dit que hi ha hagut "zero passivitat" davant l'atac judicial i ha explicat que si el decret no s'havia impulsat abans és perquè "el Govern ho ha fet quan entenia que s'havia de fer". Ha recordat que de les primeres coses que va fer quan va acceptar el càrrec de conseller és "reconèixer" que l'ús del català està reculant a les escoles (ho va dir en una entrevista a l'ARA que va aixecar moltes suspicàcies en alguns sectors) i que quan va sortir la sentència ell mateix va respondre als tribunals que l'òrgan a qui s'havia d'adreçar el TSJC era a la conselleria –"I per tant a aquest conseller", ha dit– i no als directors ni als centres.

"No hi ha cap motiu per dir que el Govern ha estat passiu amb aquest tema", ha dit Cambray, i per això ha comunicat que el Govern se suma "a les mobilitzacions" que estan previstes demà amb accions de suport a les portes del Parlament.