C2 obligatori per als nous docents i veto als percentatges i canvis de llengua a mig curs: s'aprova el decret que blinda el català a l'escola

La normativa protegeix juridicament les direccions i Educació serà l'únic responsable legal dels projectes lingüístics

3 min
Què ha de tenir (i què no) 
 Una escola innovadora

BarcelonaEl Govern ha aprovat aquest dimarts el decret del règim lingüístic del sistema educatiu, la norma que ha de servir per blindar el català a l'escola. L'estiu passat, davant els atacs al model d'escola catalana i el degoteig de denúncies per reclamar un 25% de castellà a les aules, l'executiu va posar fil a l'agulla per fer realitat aquesta normativa, que forma part de la llei d'educació de Catalunya i que estava pendent de desenvolupar des del 2009. Ara aquesta protecció extra ha estat aprovada i, entre altres coses, fixa que els plans lingüístics d'escoles i instituts no es poden canviar a mig curs –com exigien algunes de les sentències per a casos individuals de famílies que demanaven que els fills estudiessin en castellà– i que l'únic responsable legal dels projectes serà el departament d'Educació i no les direccions dels centres. A més, quan parla del castellà, la nova norma deixa clar que "no poden aplicar-se percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l'ensenyament de les llengües".

El decret estableix que el català –i l'aranès a l'Aran– ha de ser la llengua vehicular i "normalment emprada" als centres públics del sistema educatiu català i en l'acollida d'alumnes nouvinguts. També apunta que aquesta obligatorietat s'aplica a les activitats extraescolars, a les comunicacions internes del centre i a la relació amb la resta de la comunitat educativa. En el mateix sentit, la normativa aprovada dicta que el col·lectiu docent ha d'utilitzar el català a les activitats lectives i no lectives i amb l'alumnat, independentment de quina sigui la seva llengua familiar. Els professors també han de parlar en català a les reunions conjuntes amb les famílies i, "en tot cas, cal fer les precisions lingüístiques i terminològiques necessàries per garantir l'òptima comunicació i comprensió de la informació".

D'aquesta manera, el decret també conclou que a partir del curs 2025-2026 tenir el nivell C2 de català serà un "requeriment" per accedir a la docència. L'obligatorietat que els nous docents tinguin aquest nivell lingüístic de català fa temps que s'avisa, però ara el decret aprovat inclou un nou apartat: a partir del curs 2027-2028, el C2 també es demanarà a docents en actiu que vulguin promocionar o canviar de lloc de treball, per exemple perquè formen part de procediments per arribar a ser directors o inspectors educatius. A més, el document especifica que es demanarà el C2 "si així ho determina el departament competent en matèria educativa" i, per tant, dependrà del fet que es concreti en una nova normativa.

Pel que fa al projecte lingüístic del centre –el pla que detalla com i quines llengües s'utilitzen a l'escola i l'institut–, el decret fixa que haurà d'incloure una anàlisi sociolingüística del centre i del seu entorn. Entre altres aspectes, també haurà d'especificar els índexs d'ús de les llengües oficials en l'àmbit educatiu i els criteris pedagògics que segueix a l'hora d'ensenyar les diferents llengües.

Quan s'ha de fer castellà?

El decret aprovat aquest dimarts també inclou un article específic de la llengua castellana. Aquest punt detalla coses òbvies, com que les classes de llengua castellana a primària, secundària i batxillerat s'han d'impartir en castellà, però també que és el projecte lingüístic del centre el que determina com és el procés d'aprenentatge d'aquest idioma.

La normativa obre la porta perquè el projecte lingüístic pugui "preveure l'ús curricular i educatiu del castellà per a alguns continguts específics i activitats". El decret també permet que les famílies puguin demanar que en el primer any d'escola els alumnes rebin "atenció lingüística individualitzada" en castellà. Això sí, sempre tenint en compte que el canvi no pot suposar una modificació del projecte lingüístic de centre, que els alumnes no poden ser separats en funció de la llengua oficial amb què siguin atesos i que no es poden aplicar percentatges ni proporcions en l'ensenyament de les llengües.

Finalment, la norma també adverteix que per determinar la presència del castellà al centre es tindran en compte "els indicadors d'assoliment de la competència lingüística, l'evolució dels aprenentatges i el domini dels diversos registres lingüístics de l'alumnat", així com la situació sociolingüística general i, específicament, "la del centre i el seu entorn".

Escuela Bilingüe hi recorrerà

L'Asamblea para una Escuela Bilingüe (AEB) ja ha anunciat que posarà un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en contra del decret de règim lingüístic, perquè considera que és "inconstitucional i il·legal". L'entitat que des de fa temps insta el TSJC que requereixi que a les escoles catalanes es facin el 25% de les classes en castellà, ha denunciat en un comunicat que, segons el seu parer, la nova norma és "un decret hispanòfob que posa de manifest que l'objectiu del Govern és fer impossible que el castellà pugui convertir-se en llengua vehicular d'ensenyament a Catalunya". També asseguren que és "profundament antipedagògic i immoral" i demanen que qualsevol acord d'investidura o de legislatura prioritzi "la derogació" del decret aprovat aquest dimarts.

stats