Es busca intèrpret de llengua de signes catalana
La UPF estrena un curs propi de traducció i interpretació per especialitzar-se en aquesta disciplina
BarcelonaSegurament, quan a un català li demanen pensar en Nadal, la primera imatge que li ve al cap no serà una simbomba,com sí que podria passar en altres punts de l'Estat. Si pensem en un tomàquet, no seria estrany que un català relacionés aquesta fruita amb el pa amb tomàquet, però difícilment algú de fora de Catalunya faria aquesta associació. Aquestes dues situacions quotidianes són un exemple de fins a quin punt és necessària la Llengua de Signes Catalana (LSC). "Les llengües de signes s'han format de manera espontània i natural, ningú les ha inventat i, per tant, els signes de cada llengua s'han creat en funció de la cultura i els costums de la persona sorda que necessita comunicar-se", detalla Gemma Barberà, investigadora del Laboratori de Llengua de Signes Catalana de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
És per aquest arrelament cultural que en llengua de signes catalana el gest per dir tomàquet consisteix en fer el moviment de fregar el tomàquet amb el pa. En canvi, en castellà es fa alçant el puny i movent-lo al costat de la cara. El mateix passa amb Nadal: en llengua de signes espanyola es representa simulant tocar la simbomba i, en canvi, en català es fa col·locant les mans en una forma que s'assimila al gall d'indi perquè moltes famílies en mengen el 25 de desembre.
Tot i aquestes diferències, Barberà admet que, tal com passa amb la llengua oral, entre la llengua de signes castellana i la catalana "hi ha molta intel·ligibilitat mútua". "Pots entendre un discurs en llengua de signes espanyola, perquè hi ha signes que són similars, però, tot i això, el lèxic gros fa que siguin llengües diferents", raona. Potser per aquest motiu, fins fa pocs anys a Catalunya no hi havia una sensació generalitzada que la llengua de signes en català fos necessària i fins i tot els estudiants de traducció i interpretació no optaven per especialitzar-se en LSC perquè no ho veien com una futura sortida laboral. En els últims anys, però, aquesta sensació ha canviat per complet.
El 2010 el Parlament va aprovar per unanimitat la Llei de la llengua de signes catalana i en els últims anys la traducció a la llengua de signes a Catalunya no ha parat de créixer. Des de fa temps n'hi ha a les transmissions del ple del Parlament i als Telenotícies de TV3, però en els últims anys també s'ha aplicat al servei d'Emergències Mèdiques 061, on ara pots fer una videotrucada en què t'atenen intèrprets de llengua de signes. Més enllà de les institucions i els serveis, cada cop hi ha més festes majors en què el pregó es fa simultàniament en LSC, i en grups de música com Roba Estesa o El Pot Petit hi ha un intèrpret de llengua de signes que forma part del conjunt i que tradueix les cançons en directe al concert. Sense oblidar un dels sectors que més necessita aquests especialistes: l'educatiu. Fa anys que Educació admet tenir limitacions per poder oferir centres amb ensenyament bilingüe LSC (que combini el català oral i de signes) i la incorporació al sistema educatiu de docents competents en la llengua de signes arriba amb comptagotes.
20 futurs especialistes
Aquest auge de necessitats no ha anat acompanyat d'un augment d'especialistes de LSC i, per aquest motiu, des d'aquest dimecres la UPF ha obert una inèdita titulació universitària sobre llengua de signes catalana. Segons ha pogut saber l'ARA, no serà un grau universitari, sinó que serà un curs d’estudi propi per a graduats o llicenciats en traducció i interpretació, llengües aplicades, lingüística o filologia a qui els manca aquesta especialitat perquè no la van triar durant la carrera.
"Tots els nostres graduats que han fet l'itinerari d'interpretació en llengua de signes han pogut treballar des del primer moment. Però ara que el govern està apostant per la LSC i, probablement, cada cop més actes públics tindran un intèrpret de llengua de signes de manera habitual, caldran més professionals que puguin fer això", explica la degana de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, Carme Bach.
Barberà, que és la directora de formació d'aquesta nova titulació de la UPF, explica que, de fet, en els últims anys s'han trobat graduats recents que els demanaven una manera de fer aquesta especialitat. També molt llicenciats que van fer la carrera quan la formació en llengua de signes no era reglada i només es podia aprendre acudint a una associació de sords.
El curs tindrà una durada de tres anys, però amb una càrrega lectiva molt suau (58 crèdits), ja que "conviurà" amb la formació en LSC que ja està integrada en els estudis de grau de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. En total, entre els estudis de grau i la nova titulació de la UPF, es calcula que una vintena de persones s’especialitzaran pròximament en LSC.