Del bilingüisme a la desaparició de biblioteques: per què el nivell de comprensió lectora és més baix a Catalunya

BarcelonaAquest dilluns s'han fet públics els resultats de les proves PIRLS que demostren que el nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans que fan 4t de primària és un dels més baixos de tot l'Estat. De fet, Catalunya obté la puntuació més baixa entre les comunitats autònomes analitzades i només té per darrere les ciutats de Ceuta i Melilla. Però per què els alumnes catalans de 10 anys tenen un nivell més baix que els seus companys d'altres comunitats? Ho preguntem a la directora del programa de lectura per a l'èxit educatiu de la Fundació Bofill LECXIT, Marta López, i a la pedagoga i doctora en ciències de l'Educació, Anna Jolonch. La primera resposta és: "Honestament, no ho tenim clar", però de la conversa amb les dues professionals podem extreure quatre grans àmbits que poden explicar el perquè de la situació que viu Catalunya amb la comprensió lectora.

Bilingüisme

"Si un nen a casa parla en castellà i després fa la prova de comprensió lectora en català, evidentment les notes seran diferents", argumenta Jolonch. Tot i que no es pot assegurar que sigui el factor detonant, López també apunta a la diferència entre la llengua materna i la llengua vehicular a l'escola com un dels elements a analitzar. Tenint en compte que, segons les últimes dades d'ús lingüístic només un 36% dels ciutadans tenen el català com a llengua habitual, el fet que alumnes de 10 anys facin les proves en català, quan aquesta no és la seva llengua materna pot ser un dels motius dels mals resultats en comprensió lectora. Una situació que s'hauria agreujat durant la pandèmia, quan els alumnes que parlen una altra llengua a casa s'haurien passat mesos sense escoltar, parlar o llegir en català. Jolonch també atribueix aquesta diferència entre llengües al fet que Catalunya és una de les comunitats amb més volum d'immigració (un 16% segons l'Institut Nacional d'Estadística) i, per tant, amb més població bilingüe i trilingüe: "Si aquests alumnes treballen tres llengües i no tenen el català com la principal, pot ser que això es vegi reflectit en uns resultats inferiors als d'un alumne que s'examina en la seva llengua materna i que no en coneix cap altra".

La bona notícia és que segons recalca Jolonch, a priori, aquesta situació seria circumstancial: si bé Catalunya ocupa la part baixa del rànquing de comunitats en el nivell de comprensió lectora d'alumnes de 4t (que encara fa poc que llegeixen en català i que es veuen molt influenciats per la llengua que es parla a casa), a les proves de comprensió lectora que es fa als alumnes de 15 anys, Catalunya torna a pujar i, segons l'últim informe PISA que analitza aquest aspecte, els alumnes catalans són els cinquens que millors notes treuen, per sobre de Madrid i d'Andalusia.

Desaparició de biblioteques escolars

Les últimes dades del ministeri d'Educació (del curs 2019-2020) indiquen que a Catalunya només hi ha un 56% d'escoles que tinguin una biblioteca escolar en funcionament, un percentatge que en el conjunt d'Espanya s'enfila fins al 81%. Tant López com Jolonch apunten a aquesta desaparició progressiva de biblioteques com un dels aspectes que han pogut influir en el baix nivell de comprensió lectora. "Existeixen informes al Canadà, els Estats Units i el Regne Unit que verifiquen una correlació entre l'existència d'una biblioteca escolar i el rendiment acadèmic", assegura la directora de LECXIT, que, davant el pla de biblioteques anunciat pel departament d'Educació, també fa un advertiment clar: "S'ha d'especificar molt bé que una biblioteca escolar no és un espai físic on hi ha llibres, sinó un espai que hi té algú que hi dedica un temps, que té un mínim de fons i on es fa un suport a la feina que es fa a les aules". En aquest sentit, és clau la figura del bibliotecari, que segons López pot ser tant un bibliotecari tradicional com un mestre amb el màster de biblioteconomia, però que, sobretot, pugui dedicar-hi temps.

Les famoses pantalles

La invasió de les pantalles que s'ha produït en l'última dècada pot explicar la davallada generalitzada del nivell de comprensió lectora (no només a Catalunya). "Que un infant es passi hores davant el mòbil o l'iPad, sense tenir cap conversa, afecta la seva capacitat d'atenció", critica Jolonch. També ho fa López i n'explica el motiu: "La pantalla és un mitjà de consum ràpid que provoca certa ansietat per trobar respostes. En canvi, la lectura en paper et demana un altre tipus d'habilitat amb molta més reflexió, molta més pausa i molta més concentració. Per tant, si estem acostumats a la pantalla, és fàcil que l'habilitat de concentrar-nos quedi afectada i costi més interessar-se pel que es llegeix i entendre-ho".

El que passa fora de l'escola

Segons les dades que va publicar el departament d’Educació la setmana passada, hi ha un 60% dels alumnes de 4t d’ESO que no veuen gairebé mai ningú llegint un llibre a casa. Una situació que s'ha anat agreujant, ja que, mentre l'any 2019 la meitat dels alumnes explicaven que a casa seva es llegia, l'any passat només ho afirmaven un 33%. "Que no vegis ningú a casa llegint està directament relacionat amb el fet que no tinguis gens d'interès per la lectura", adverteix López. En aquest sentit, Jolonch, insisteix en la necessitat de promoure la lectura fora de contextos acadèmics: "Calen biblioteques de barri actives amb programes especials més enfocats a les famílies, però també espais de lectura on puguin anar les mares i els pares, on es llegeixi en veu alta i on els nens expliquin contes".

Més enllà d'aquests quatre grans possibles motius, les dues expertes en educació també fan referència a altres aspectes com el debat sobre si s'han d'adaptar les lectures obligatòries als gustos dels infants o no, la falta de tutories individualitzades que sí que s'imparteixen als països amb millors resultats acadèmics, la necessitat de forçar un hàbit perquè acabi sent agradable per a l'infant o l'eficàcia dels sistemes d'avaluació i detecció que s'utilitzen per determinar el nivell de comprensió lectora dels alumnes.