"Una biblioteca escolar no pot ser un passadís amb coixins macos i quatre llibres"

BarcelonaA Catalunya només un 56% de les escoles i instituts tenen biblioteca. Aquest percentatge, del curs 2019-2020, és l'última dada que ofereix el departament d'Educació, però el fet que en només cinc anys es perdessin una quarta part de les biblioteques escolars (el 2015 n'hi havia a gairebé el 80% dels centres) i la percepció de la comunitat educativa fan pensar que la situació actual pot ser molt pitjor. "L'àmbit de les biblioteques escolars a Catalunya, ara mateix, és un desert", assegura el president del Col·legi de Bibliotecaris de Catalunya (COBDC), Francesc Xavier González. Aquesta situació fa anys que molts bibliotecaris la denuncien, però les últimes dades preocupants sobre el nivell de comprensió lectora dels alumnes i la creixent desafecció per la lectura a casa l'han tornat a posar sobre la taula: un 60% dels alumnes de 4t d’ESO asseguren que no veuen gairebé mai ningú de la seva família llegint un llibre.

El problema és que a aquesta situació s'hi ha arribat tot i que la mateixa llei d'educació (LEC) estableix que tots els centres educatius han de disposar d’una biblioteca escolar. "Això ha passat perquè aquesta obligació entra en contradicció amb l'autonomia dels centres i no hi ha una infraestructura que ho coordini", critica la bibliotecària escolar Júlia Baena, que explica com amb aquesta norma cada centre pot dur a terme els projectes que consideri i la biblioteca escolar n'és un. Aquesta autonomia també ha fet que el concepte de biblioteca escolar s'ampliï i, a vegades, es distorsioni fent que es consideri biblioteca una cosa que no ho és. "Una biblioteca escolar no pot ser un passadís amb coixins macos i quatre llibres, de la mateixa manera que tenir un racó molt bonic i acollidor amb un lot de llibres pot ser un racó de lectura, però en cap cas una biblioteca", critica el també bibliotecari escolar Carlos Ortiz.

Però, més enllà d'aquest aspecte administratiu, Baena, que també és professora del màster de biblioteca escolar i promoció de la lectura de la UB, adverteix que la desaparició de les biblioteques a les escoles té una causa multifactorial. "Hi ha hagut una manca de voluntat política i de recursos humans i econòmics, però també hi han afectat certs canvis metodològics en l'aprenentatge i la manca de reacció de les biblioteques escolars davant els canvis tecnològics". Aquest últim factor és el que, segons el president del COBDC, sí que han sabut entomar les biblioteques públiques que, en el cas de Barcelona, continuen sent el servei més ben valorat, només per darrere dels bombers: "La biblioteca pública continua sent un pol d'atracció perquè s'ha adaptat a les necessitats dels usuaris. Hi pots trobar un llibre, però també un joc de taula, un videojoc o pots participar en activitats que van des d'un club de lectura fins a una tertúlia o un joc comunitari". A més, González també explica que el que passa és que "s'està utilitzant la inexistència d'aquest recurs perquè la biblioteca pública faci la feina que haurien de fer les biblioteques escolars. Això significa que s'està fent de crossa d'un sistema que falla".

I els bibliotecaris?

Un altre dels punts febles de les biblioteques escolars és la situació dels bibliotecaris. Tal com explica Baena, que també ha estat assessora de més d'una vintena de biblioteques escolars, els centres educatius públics no poden contractar directament un bibliotecari, sinó que la contractació depèn de l'AFA de cada escola. "Això provoca que només les AFA potents i amb diners puguin contractar bibliotecaris i que els centres amb entorns més desafavorits no en tinguin perquè han de destinar diners a aspectes més necessaris com beques menjador o material", critica la bibliotecària. A aquest motiu econòmic, el president del COBDC hi afegeix dues qüestions més. La primera és que cada cop hi ha menys joves interessats a ser bibliotecaris i, si això no canvia, "aviat hi haurà un problema de falta de relleu generacional". La segona és una qüestió de zel professional: "Gran part del món docent no veu amb bons ulls que hi hagi bibliotecaris a les biblioteques escolars perquè consideren que és un territori del docent i del mestre".

Tot i que Baena assegura que el problema no és tant si el responsable de la biblioteca és un professor o un bibliotecari, sí que adverteix que els rols dels uns i els altres són molt diferents. "No és millor ni pitjor, però per començar, jo no els poso notes", defensa. Ortiz també reivindica que la funció del bibliotecari s'allunya de la del docent. "La seva missió és implementar serveis bibliotecaris per ajudar tota la comunitat educativa a complir els seus objectius: al professorat a ensenyar, a l'alumnat a aprendre i a les famílies a acompanyar. En aquest sentit, la biblioteca no deixa de ser un oasi amb una persona al capdavant que també ha de tractar els alumnes de manera diferent de com ho fan la resta d'adults del centre". Una altra de les reivindicacions que posen els bibliotecaris escolars és la de diferenciar-se del paper de les biblioteques públiques. "Tenim un paper formador, tant a nivell d'educació literària com en temes d'alfabetització informacional, mediàtica i digital", insisteix Baena, que posa d'exemple activitats que organitzen al seu centre com formacions per saber trobar llibres en una biblioteca, tècniques d'avaluació de fonts d'informació o clubs d'escacs i escape rooms.

Davant la crisi de les biblioteques escolars que s'ha accentuat en els últims anys a Catalunya i per fer front als mals resultats en comprensió lectora, el departament d'Educació està ultimant els detalls d'un pla de millora de les biblioteques escolars que es començarà a implementar al setembre. Aquesta iniciativa Baena té "la convicció que representarà una millora i un nou impuls" per a aquest recurs escolar i Ortiz adverteix que ha de tenir una mirada àmplia: "La biblioteca escolar és una eina que es conforma a partir d'un espai, un fons i uns serveis (donats per una persona tan especialitzada com sigui possible). Si falla alguna d'aquestes tres coses, és complicat parlar de biblioteca. És un tamboret de tres potes i quan una està coixa, el tamboret cau".