La batalla pel 25% de castellà a l'escola: Educació impulsa un blindatge extra
El departament desplega un decret pendent des del 2009 per excloure la responsabilitat dels centres i protegir els plans lingüístics
BarcelonaDesprés de l'estocada a la immersió lingüística que va suposar la sentència del Tribunal Suprem de l'any 2021, el Govern i el Parlament van aprovar el 2022 dues eines que havien de servir per blindar el català a l'escola: un decret llei i una nova llei que rebutjaven els percentatges de català i castellà a les aules per parlar de competències bàsiques en totes dues llengües. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va portar aquestes dues normes al Tribunal Constitucional (TC) perquè dubtava de la seva validesa. Un any després i davant de la incertesa de quin serà el dictamen del tribunal espanyol de garanties, el departament d'Educació ha començat a impulsar el que vol ser un nou escut judicial del català a l'escola: el decret de règims lingüístics.
En realitat es tracta d'una normativa que estava pendent de desenvolupar des del 2009, però que el Govern aprofita ara per incloure-hi tota la nova legislació en la matèria. Aquest decret és el que establirà com han de ser els plans lingüístics de les escoles catalanes (de manera que siguin tots iguals), deixant clar que no es poden tocar a mitjans de curs, com de vegades han exigit algunes de les sentències del TSJC per a casos individuals de famílies que demanaven que els seus fills estudiessin en castellà. També situarà tota la responsabilitat d'aquests plans en el departament, per blindar la direcció dels centres educatius enfront de potencials requeriments judicials. "Feia falta per seguretat jurídica", explicava la consellera d'Educació, Anna Simó, aquest dilluns.
En cas que el TC emetés el seu veredicte sobre el decret llei i la llei catalana durant els pròxims mesos i acabés tombant-los, al Govern encara li quedaria aquesta tercera normativa dempeus. "Una norma que està tramitant-se no pot declarar-se inconstitucional", assegura Simó. Ara bé, una altra cosa serà quant de temps trigarà a ser efectiu el blindatge extra que incorpora aquesta normativa. La secretaria general d'Educació, Patrícia Gomà, ha admès que el decret tot just ara engega els tràmits per a la seva aprovació definitiva, que podria produir-se la primavera de l'any que ve. "Com a molt aviat a principis d'any", si alguns tràmits s'acceleressin, ha dit Gomà.
Malgrat el blindatge extra, Simó assegura que "seria molt estrany" que les lleis desplegades per blindar el català siguin declarades inconstitucionals, ja que van rebre l'aval del Consell de Garanties Estatutàries en el seu moment. La consellera d'Educació ha insistit, però, que continuaran defensant "el model d'escola catalana": "Ni aquesta consellera ni el Govern permetrem cap retrocés de drets lingüístics", ha insistit Simó, alhora que ha recordat el "consens" social i polític respecte a la immersió lingüística.
Noves mesures per fomentar el català a l'escola
Més enllà d'aprovar i desplegar el decret, el departament ha concretat nou mesures més per intentar fomentar el català a l'escola. Una d'elles és el requisit que els nous docents que s'incorporin al sistema a partir del curs 2025-2026 tinguin el certificat C2 de català. De fet, aquest requisit ja s'havia d'exigir el 2024, però Simó ha justificat que encara no es faci per la coincidència amb el procés d'estabilització de la funció pública que ara està en marxa. També s'exigirà als nous docents el B2 d'anglès. Juntament amb això, l'any que ve s'incorporaran 4.500 places més de formació lingüística per a docents i es concretarà de quina manera s'exigeix un nivell de català als professors que s'incorporin al sistema a partir del màster de secundària.
A partir del curs vinent, el departament augmentarà també el nombre d'aules d'acollida i posarà en marxa un pla pilot per als alumnes estrangers d'entre segon i quart d'ESO que s'incorporin a les escoles de Barcelona. La idea és que passin per un programa de llengua catalana "intensiu i accelerat" de tres mesos, que faran els mateixos centres amb l'assessorament de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Entre la resta de mesures també destaca la creació d'una plataforma de continguts audiovisuals en català, que ofereixi a les famílies i als centres un "material didàctic en català fiable", subratlla Simó. Es tracta de desenvolupar el mateix model que ja tenen RTVE o la RAI de la mà de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En aquest sentit, la consellera ha recordat que el 71% de l'alumnat de primària i secundària fa servir YouTube per aprendre.