PalmaL'escola comença el 12 de setembre a les Illes Balears i per primera vegada, amb una llei educativa pròpia: la LEIB, aprovada al febrer, gairebé tres dècades després d'adquirir les competències en l'ensenyament. A escala pedagògica, la normativa va en la línia del que planteja la Lomloe estatal: vol impulsar l'educació per competències, així com enfortir els projectes de centre i el treball cooperatiu del claustre i la direcció. Entre els aspectes més importants, hi ha el fet que blinda el model lingüístic amb el català com a llengua vehicular. Caldrà veure, però, com acaba a escala jurídica, ja que al juliol el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs de Vox contra diferents articles de la llei que fan referència a la llengua, l'educació sexual i la coeducació.
Un any més, "incertesa" és la paraula que ressona a tota la comunitat educativa illenca per descriure el nou inici de curs. Enguany les inquietuds de famílies i docents no són tant pels efectes de la pandèmia –que sembla que ja no ha de condicionar la vida educativa–, sinó per la implantació d'uns nous currículums que s'han dissenyat i aprovat a correcuita (es van publicar al Butlletí Oficial de les Illes el 2 d'agost). És el que més preocupa a famílies i docents. "Els tempos no són reals, els docents no tenen la preparació necessària i molts materials didàctics no estaran adaptats perquè sabem d'editorials que el tenien fet abans d'aprovar-se els currículums", diu el portaveu de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Mallorca (FAPA). A tot això s'hi suma l'esforç econòmic per comprar pràcticament tot el material nou: "Haurem d'assumir una despesa afegida en un moment molt complicat".
La implantació del nou contingut curricular "no va acompanyada d'una inversió: ni es davallen ràtios ni les hores lectives", denuncia Lluís Segura, portaveu de l'STEI, el sindicat educatiu majoritari a l'arxipèlag. Així mateix, menciona un problema crònic a les aules de les Illes que perdurarà un curs més: l'increment exponencial de la població escolar les últimes dècades, que deixa molts centres saturats. A més, Segura menciona les deficiències de les infraestructures davant els efectes ja evidents del canvi climàtic: "Es preveu una altra tardor molt plujosa i moltes escoles i instituts no estan adequats a aquestes condicions".
Sorpresa per la gratuïtat d'I2 i I3
D'altra banda, a partir del setembre entra en vigor una de les mesures estrella del Govern en l'ensenyament, feta pública per sorpresa a finals de juliol: la gratuïtat de l'educació infantil per a infants de 2 i 3 anys que van a escoletes públiques i de la xarxa complementària (privades autoritzades i amb conveni amb la conselleria). La mesura s'ha topat amb l'oposició de les patronals, que acusen l'executiu de vendre un missatge no del tot real. Apunten que molts infants no podran gaudir de la gratuïtat perquè no han pogut accedir a la pública o la complementària per manca de places i denuncien que, pocs dies abans de començar el curs, no tenen el conveni que ha de fer efectiva la gratuïtat.
![Francina Martí i Pilar Gargallo: “Els mestres necessiten estabilitat i reconeixement a la seva feina”](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
