Radiografia de les baixes docents: Són curtes, augmenten a l'inici de curs i baixen al juny

BarcelonaInici de curs, novembre i principis d'any. Són els moments del curs escolar en què el sistema educatiu registra un pic més fort de baixes mèdiques entre els docents. Així ho mostren les dades del Govern a les quals ha tingut accés l'ARA mitjançant una petició de transparència, i que també constaten que el nombre de baixes de mestres i professors públics a Catalunya s'ha gairebé triplicat en els darrers sis anys.

Les dades recollides des del 2018 fins a l'any passat mostren certa estacionalitat pel que fa a les incapacitats temporals dels docents, així com tendències que es repeteixen any rere any i que evidencien els moments en què el sistema pot estar més tensionat i, en conseqüència, són els mesos de més vulnerabilitat dels professors. Tot i que des del 2018 fins al 2023 les baixes al sector públic de l'educació catalana han crescut vora un 150% –mentre que el nombre de docents en actiu ha passat de gairebé 81.356 professionals a 93.658–, els moments del curs més crítics són els mateixos.

Si ens centrem en els mesos del curs en què el sistema viu un pic més alt de baixes respecte al mes anterior, podem veure com el setembre, el novembre i principis d'any (alguns anys al gener i altres al febrer) són els tres moments en què l'increment és més clar. Ara bé, si es comparen les dades de fa sis anys amb les de l'any passat es pot veure que aquesta tendència s'ha accentuat molt més.

"Sempre hem sigut un col·lectiu amb certs sectors de gent que s'agafaven la baixa de manera periòdica en moments determinats del curs i que feien anar malament l'escola o l'institut, però aquest creixement de baixes tan gran ens ha sorprès molt i mostra que potser tenim un problema, que és que la gent no està bé a la feina. Ara no estem patint cap nova epidèmia ni hi ha més grips, per tant, molta d'aquesta baixa deu ser per motius d'ansietat, d'estrès i d'angoixa", lamenta Quim Lázaro, vicepresident de l'Associació de Mestres i Professorat Jubilats RELLA, i que ha estat mestre durant tota la vida fins fa10 anys.

Per la seva banda, el professor de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzat en gestió de centres educatius, Jordi Puig, apunta que aquest gran nombre de baixes també s'ha de contextualitzar en "un sistema educatiu molt gran i amb molts treballadors que poden haver d'agafar-se la baixa per motius molts diversos". Ara bé, també insisteix que en aquest tipus de feina una baixa té un impacte més gran que en altres sectors: "Quan un professor està malalt es nota molt perquè hi ha diferents grups d'una trentena d'alumnes que no tenen classe o que els hi fa un substitut".

Un exemple d'aquestes tendències el trobem al mes de setembre, el mes en què comença el curs. L'any 2018, al mes d'agost, 426 docents van haver d'agafar la baixa tot i que és un període inhàbil. En canvi, el mes següent hi havia 2.409 docents en aquesta situació, un 465% més que el mes anterior. Pel que fa a l'any passat, aquesta diferència entre professionals del sector educatiu que havien d'agafar la baixa a l'agost (851) i al setembre (6.208) va ser d'un 626%. El mateix passa en el pic registrat entre octubre i novembre: mentre que l'any 2018 l'augment de tramitacions de baixa entre aquests dos mesos era d'un 58%, l'any passat va ser d'un 137%. Això significa que s'ha passat d'un gruix de 6.907 docents que havien deixat l'aula al mes d'octubre a enfilar-se fins als 9.486 que van agafar la baixa al novembre.

En aquest sentit, la portaveu d'USTEC (el sindicat majoritari del sector educatiu) Iolanda Segura insisteix que el motiu principal de l'augment de baixes és el "burnout" que estan patint els docents a causa de "la precarietat de la seva professió". Afegeix que el fet que en els darrers anys hi hagi hagut convocatòries d'oposicions a la segona meitat del curs ha provocat "un estrés extra a molts docents que havien d'estudiar per no perdre la plaça i conciliar aquest estudi amb la família i la feina, cosa que els ha portat a demanar que el metge els donés la baixa".

Segura també assenyala dos motius molt concrets pels quals pot haver-hi un increment de baixes al setembre. "Normalment són docents que ja estan malament o de baixa a l'estiu o dones embarassades que, per no perdre la destinació de feina, s'incorporen un o dos dies a la feina i després ja agafen la baixa, perquè no estan en condicions d'anar a treballar", detalla la portaveu sindical. Segura també explica que en els darrers cursos a alguns docents els ha tocat anar a treballar lluny. "Si tu tens plaça a tres hores de casa teva, tens fills i has de plantejar-te canvis importants a la teva vida diària, això causa molt d'estrès i preocupació i és un condicionat que et pot fer no menjar o no dormir, i que això acabi comportant un problema de salut mental que acabi amb una baixa mèdica aquell mateix mes", assegura.

Diferència amb altres sectors

Tot i que en altres sectors també s'acostuma a registrar un petit pic de baixes després de l'estiu, segons l'informe sobre incapacitats temporals a Catalunya l'any 2023 del Sistema de Salut de Catalunya, el canvi de tendència entre agost i setembre no és tan destacat. En el conjunt de treballadors afiliats a la Seguretat Social es va passar d'un 3,4% de treballadors que agafaven la baixa a l'agost a un 4,2% que l'agafaven al setembre. En canvi, en el mateix període al sector educatiu públic aquest percentatge passava del 0,9% al 6,6%.

De fet, el mateix Lázaro explica que fa 20 anys, quan ell era president de Rosa Sensat, diverses associacions de docents van exposar les tendències recurrents de baixes al sector en moments determinats, però no es va aconseguir trobar-hi una solució. "Hi ha gent que necessita la baixa de veritat i si tu presentes una baixa ningú te la pot qüestionar", insisteix.

El nombre d'altes creix al juny i al novembre

De la mateixa manera que passa amb les baixes, al llarg dels darrers anys també s'observen moments en què el nombre de docents que reben l'alta per reincorporar-se a la feina s'enfila. D'aquesta manera, segons les dades del Govern obtingudes per l'ARA, cada any, des del 2018 i sense excepció, el mes de juny registra un pic destacat d'altes mèdiques a les escoles i instituts de Catalunya (sense que això impliqui que sigui el moment en què més altes es reben). L'any passat van rebre l'alta 1.575 docents més al juny que al maig, una tendència que es repeteix any rere any, amb un increment d'entre 1.000 i 1.500 altes entre el mes de maig i el de juny, seguida d'una important davallada d'altes i de baixes als mesos de juliol i agost.

La portaveu d'USTEC explica que, entre altres causes, darrere d'aquest increment d'altes al juny també hi ha una qüestió de cobrament de nòmines: els docents interins que han treballat sis mesos poden optar a un nomenament extraordinari a finals del mes de juny que permet que els que tenen contracte fins a l'últim dia de juny puguin cobrar també el sou del mes de juliol, que, normalment, els docents dediquen a fer formacions i a preparar el curs següent. "Encara que tu estiguis de baixa i et trobis malament, demanes l'alta voluntària per poder optar a aquest nomenament i cobrar el mes de juliol en lloc d'haver d'anar a l'atur", justifica Segura.

A més, la portaveu sindical diu que al juny "hi ha docents que agafen l'alta per donar un cop de mà al seu subtitut amb el final de curs, i que altres que també reben l'alta a finals de juny consideren que agafar l'alta voluntàriament abans pot ser un problema, ja que farien que el seu grup d'alumnes hagués de patir un canvi de professor en un moment crucial com són els últims dies abans de les avaluacions finals".

Una altra de les tendències que es repeteixen és que al novembre i al febrer hi ha un pic d'altes que, en aquest cas, sí que ve acompanyat d'un pic de baixes el mateix mes, i que coincideix amb l'època àlgida de virus respiratoris. "Els docents convivim amb molta gent i evidentment tenim molt més risc de contagi que algú que treballa en una oficina. A més, els infants i adolescents són un focus de transmissio de virus, per tant és lògic que els casos de grip ens afectin molt més", apunta Segura.

Es disparen les baixes de curta durada

Pel que fa a l'augment d'un 150% de baixes entre el professorat els darrers sis anys, segons les dades del Govern, la majoria d'aquest increment ve de les baixes de menys de 10 dies. Si bé durant tot el 2018 el nombre d'aquestes incapacitats temporals rondava les 15.600, l'any passat es van enfilar fins a les 55.700. És a dir, les baixes de 10 dies han augmentat un 255% i amb molta diferència són el tipus més present en el sector docent.

De nou, hi ha diversos factors darrere d'aquesta fotografia. La portaveu d'USTEC explica que, tal com funciona el sistema, quan una baixa sobrepassa els 91 dies, el docent ha de fer un tràmit perquè la baixa la passi a pagar la mútua, cosa que a vegades provoca retards en el pagament de la nòmina. Això, segons Segura, propicia que alguns docents facin un esforç per demanar-se l'alta voluntària abans, cosa que, a parer seu, també propicia que quan acaba el curs alguns docents s'agafin l'alta voluntària "per acabar la recuperació a casa i evitar el retard en la nòmina sense perjudicar ningú".

A més, diverses fonts del món de l'educació, però també del món sanitari, expliquen que, com que normalment quan un docent està de baixa no té un substitut si no és per una incapacitat de més de 7 dies, alguns professors, si se'ls dona una baixa més curta, ho comentin per tal de garantir que el seu alumnat tindrà un docent substitut el més ràpid possible mentre ells no poden fer classe. En aquest sentit, Puig també diu que, en general, els claustres estan preparats per poder "entomar" les baixes de curta durada cobrint-se entre els docents d'un mateix equip de manera interna i "gestionant les hores de guàrdia".

La resta de baixes més llargues també han crescut entre un 50% i gairebé un 80%, fins i tot les de més de 6 mesos (180 dies), que han crescut un 60% i han passat de 1.849 tramitacions fa sis anys a 2.971 l'any passat. Pel que fa a aquest increment, que també s'observa en les baixes de més llarga durada, Lázaro exposa que també es pot estar patint un problema de falta de preparació d'alguns docents per poder fer front al que passa a les aules avui en dia. "Hi ha gent que entra a treballar a la docència pensant que tindrà un sou per a tota la vida, però després es troba una realitat en què s'ha d'enfrontar a 30 alumnes amb necessitats molt diferents, i no ho aconsegueix. Això fa que s'ensorrin i els afecti la salut mental", lamenta.

Perquè els centres puguin fer front a les baixes de llarga durada, el professor de la UB adverteix que és essencial que els centres educatius tinguin molt ben preparades les programacions de cada curs i que es faci una feina intensa d'acollida al professor que hi vagi a fer la substitució. "És molt important que no es trobi que ha de començar de zero sense saber on agafar-se", insisteix. A més també explica que és necessari "ajudar-lo a entrar en la dinàmica de l'aula, sobretot pels alumnes, ja que a ells també els costa entendre que vindrà una altra persona a ensenyar-los".