"Hi ha un risc real que el sistema educatiu públic es col·lapsi": l'avís de 300 directors a Cambray

Envien una carta al conseller en què exigeixen "mesures i no paraules" i més recursos i personal

Una aula de l'Escola Rafael Alberti de Badalona.
23/05/2022
3 min

BarcelonaQuan falten menys de 48 hores per a una nova jornada de vaga a l'educació pública, les direccions de 300 centres educatius han signat una carta adreçada al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i a la qual ha tingut accés l'ARA, en què avisen que la situació a les escoles és "insostenible": "Hi ha risc real que tot el sistema educatiu públic es col·lapsi i no es pugui garantir el funcionament de l'escola pública amb uns estàndards mínims de qualitat". El manifest demana al conseller "mesures i no paraules" davant les demandes "reiterades" que els centres han fet arribar al departament.

Els directors asseguren que estan vivint una "sobrecàrrega burocràtica, laboral i de gestió mai vista", entre altres coses pels canvis curriculars que s'han de començar a aplicar el curs que ve i també per la gestió de les tardes del setembre, i asseguren que "l'esgotament i la tensió" de tot el sistema educatiu deriva d'una falta de "planificació i recursos" que és "evident i realment molt preocupant". I aquí citen els equips docents, però també els equips tècnics dels serveis territorials, les direccions, els professionals dels EAP, el personal d'atenció educativa i els monitors de menjadors. Arran d'aquest atipament tan generalitzat, avisen del risc que tot el sistema educatiu públic "es col·lapsi".

Els signants, amb noms i cognoms i també representant els seus centres, diuen que són "plenament coneixedors" de la realitat a les aules i demanen "canvis reals i efectius" en diversos punts clau –i que no són nous–: desplegar el decret de l'escola inclusiva, més hores de coordinació per desplegar els nous currículums i la gestió de la resolució judicial del 25% de castellà. I també reclamen replantejar "el volum, la idoneïtat i la qualitat de les formacions plantejades", després que alguns directors hagin acudit a les formacions organitzades pel departament sobre els nous currículums.

Polèmica per la gestió de les tardes

En conversa amb aquest diari, un dels representants dels directors a la junta explica que un dels temes que més els preocupa és la contractació de monitors de lleure per les tardes de setembre. Amb l'anunci d'avançar 5 dies el curs també es va anunciar que hi hauria jornada intensiva durant el setembre, però el Govern va prometre que els alumnes podien continuar sortint a la mateixa hora perquè finançaria una hora d'activitats extraescolars durant tot el mes. La gestió d'aquestes hores ha provocat alguna polèmica, perquè la contractació recau sobre les direccions i no sobre les AFA, que normalment s'ocupaven d'aquestes activitats. El departament ha explicat a les direccions que la gestió es centralitzarà des de cada servei territorial, i que els centres només hauran de signar un contracte menor. Però a Barcelona la contractació sí que dependrà directament dels directors, i això ha encès els ànims: "No tenim monitors", diuen. Un maldecap més que, asseguren, han d'afrontar "sense cap recurs addicional per part de l'administració".

De fet, aquesta queixa s'afegeix al comunicat que va publicar la setmana passada la Junta de directores i directors dels centres públics de primària de Girona. Malgrat que es mostraven favorables a l'avançament del calendari –"és una decisió encertada des de la vessant socioeducativa", deien–, alertaven que és "inacceptable" que l'organització de les activitats de lleure "per resoldre la conciliació familiar" es faci sota el paraigua de les direccions. "És del tot inviable i inacceptable la solució que planteja el departament de cobrir l’horari escolar del mes de setembre amb activitats de lleure sota la responsabilitat de la direcció del centre", afirmaven, i criticaven que una mesura que comporta una inversió tan gran "es faci sense primer donar resposta a les necessitats reals i prioritàries que té l'escola durant l'horari lectiu", com més recursos per atendre la diversitat.

La carta a Cambray, que es va començar a gestar entre les direccions de les escoles de Barcelona, s'ha estès per tot el país i ja hi ha més de 300 centres que hi donen suport. Els directors no diuen textualment que secundaran la vaga de dimecres, convocada a tot el sector públic educatiu, però sí que manifesten que, davant la seva "obligació de vetllar per la qualitat de l'educació pública", continuaran "prenent mesures". Amb aquesta carta, els directors dels centres públics repeteixen el gest que van fer de manera inèdita el mes de març, quan van enviar també una carta a Cambray per traslladar-li el "malestar per la gestió comunicativa i de recursos".

stats