"Aprendre per projectes no té res a veure amb cartolines i gomets"

BarcelonaDavant la crisi educativa que viu Catalunya per la caiguda de nivell als últims informes PISA s'ha obert un intens debat sobre si s'està ensenyant de la millor manera als alumnes. L'arribada de mals resultats, sumada a l'aprovació de nous currículums escolars i a la irrupció –encara moderada– de noves metodologies a les aules, han fet que un dels blancs de les crítiques sigui l'aprenentatge per competències i l'ús de projectes dins del món educatiu. 

"Ens hem passat tres pobles. Hem aconseguit erradicar la memòria i acabar completament amb la transmissió de coneixements", assegura amb contundència el president de la Fundació Episteme, Xavier Massó. Segons Massó, que també és secretari general del sindicat Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), els nous currículums que s'han aplicat gradualment en els últims tres cursos escolars i que pengen de la llei d'educació espanyola (Lomloe) "no estan estructurats". El sindicalista assegura que aquesta situació, combinada amb "una adoració de tota novetat només pel fet de ser-ho", ha portat als instituts catalans a "apostar a cegues per les competències quan ni tan sols la mateixa OCDE les té prou definides i a treballar per projectes sense coneixements previs".

Probablement, aquesta falta de definició és la que ha portat a una situació que aquesta setmana apuntava el president de CATESCO, Eduard Vallory, al debat sobre els resultats PISA organitzat per l'ARA. "S'està generant molta confusió sobre què vol dir treballar per competències i com s'aprèn per projectes", va anticipar. Però, què és una cosa i què és l'altra i quina relació tenen entre si? "L'aprenentatge competencial no es limita només a fer projectes", adverteix Blanca Amengual, directora de l'Institut Angeleta Ferrer de Barcelona, un dels centres de secundària públics que ha apostat més clarament per l'aprenentatge basat en projectes a Catalunya.

Què és l'aprenentatge per competències?

Al debat educatiu de l'ARA, Vallory va fer una definició d'en què consisteix exactament l'aprenentatge per competències: "És la forma d'articular en vivències els coneixements que comprens i memoritzes i les pràctiques i els valors que adquireixes, de manera que els puguis posar en pràctica en situacions reals". De fet, el concepte "competències clau" és el que fa servir actualment el departament d'Educació per definir els objectius que cal consolidar en cada etapa educativa.

Tot i que la conselleria descriu una competència com "la capacitat d’una persona de resoldre problemes reals", Vallory posa un exemple més aclaridor. "Tu pots memoritzar vocabulari d'anglès i entendre la diferència entre present perfect i present continous, que són elements de coneixement, i no saber parlar en anglès. Precisament adquiriràs una competència quan sàpigues expressar-te en anglès i aquest coneixement el puguis aplicar al llarg de la vida". Aquesta definició implica que, dins del denominat aprenentatge per competències, hi hagi diverses metodologies –algunes de les quals memorístiques– i, entre aquestes, l'aprenentatge per projectes.

Com s'aprèn per projectes?

"Aprendre per projectes no té res a veure amb cartolines i gomets i tampoc és una manera d'aprendre que ens hàgim inventat recentment. Darrere hi ha molta història, teoria i evidències", explica la directora de l'Angeleta Ferrer, acompanyada d'Abraham De la Fuente i Boris Mir, tots dos professionals d'aquest institut barceloní de nova creació. Els tres docents expliquen que, a grans trets, l'aprenentatge per projectes consisteix a aconseguir contextualitzar els coneixements per tal que sigui l'alumne el que acabi aprenent com aprendre. "Això només ho assolim si l'alumnat està motivat i sobretot si allò que està aprenent li importa", detalla Amengual.

En aquest institut han decidit fer dos grans projectes cada trimestre: un científico-tecnològic i un altre social-humanístic. En total ocupen 14 hores lectives setmanals i tots tenen com a objectiu respondre a un encàrrec o problema real que els afecti. Això pot anar des de crear un coet que pugui volar aprenent cada pas per construir-lo i entenent les lleis físiques i sabent fer els càlculs necessaris perquè s'enlairi, fins a elaborar la maqueta d'un edifici a partir de plànols reals o muntar una exposició.

Aquests projectes no es creen a l'atzar, sinó que tenen una base sòlida formada per set grans "criteris de qualitat". En primer lloc, ha de respondre a una pregunta o objectiu rellevant per a l'alumne i l'entorn; també hi ha d'haver una indagació sostinguda –la recerca de l'alumne ha de ser constant, sigui obtenint informació d'un llibre o preguntant a un expert–, i ha d'estar marcat per l'autenticitat, és a dir, ha de respondre a necessitats reals. També ha de donar veu als alumnes i deixar que prenguin decisions.

"Això no vol dir que tot ho decideixin els estudiants, però el seu punt de vista ha de tenir una rellevància important", puntualitza Mir. Un aspecte important en aquest procés d'aprenentatge és la reflexió de docents i alumnes sobre "què, com i per què estan aprenent". Finalment, també cal fer una tasca de crítica i revisió. "Els alumnes han de saber rebre i donar crítiques constructives als companys, però també als professors i a adults externs a l'institut", explica De la Fuente.

Perquè aquesta manera d'aprendre sigui eficaç, a l'Angeleta Ferrer aposten per la codocència i el treball cooperatiu, on tota la promoció està fent el mateix projecte simultàniament. Els tres docents expliquen que en les hores de projectes les maneres d'ensenyar són diverses i no han de descartar-se explicacions o instruccions directes quan cal. El mateix passa amb els deures i els exàmens. "No és qüestió de posar el mateix exercici obligatori per a tothom, però si tu veus que no has acabat alguna cosa i el projecte grupal l'entregues l'endemà, evidentment t'emportaràs feina a casa", detalla Mir. En el cas de l'avaluació, Amengual explica que es fa de manera constant i puntualment amb algun examen, "que no es concep com una prova final que l'alumne hagi de témer".

La complexitat d'aquest engranatge fa que a l'hora de la veritat pocs instituts apliquin realment aquesta metodologia. "L’aproximació que estem fent a l’aprenentatge basat en projectes és encara força superficial, si ho comparem amb centres d’altres països del món. És un aprenentatge complex i és necessari que els docents ens formem", comenta De la Fuente. Pel que fa al dubte de si un alumne que aprèn per projectes després es pot enfrontar a proves tradicionals com la selectivitat, Amengual és directa: "Tot i no estar-hi habituats, els alumnes s’adapten a aquest tipus de proves perquè ells han après a aprendre".