AAA: el pla pilot perquè els alumnes nouvinguts aprenguin català en tres mesos

BarcelonaTens 14 anys, fa pocs mesos que has arribat a Catalunya i és el teu primer dia en un nou institut. Arribes sol i no entens absolutament res del que et diuen, ni en català ni en castellà. Ni tan sols comparteixes l'alfabet i no saps com és la cultura i els costums del lloc on has arribat i on, en plena adolescència, t'hauràs de relacionar amb un munt de desconeguts. Aquesta situació, que fins ara vivien cada any els més de 300 alumnes estrangers que arriben als centres de secundària de Barcelona per fer 2n o 3r d'ESO, és la que es pretén evitar amb les noves Aules d'Acollida Accelerada (AAA).

Són un nou espai on els adolescents que arriben a Barcelona i tenen llengües d'origen molt allunyades del català passaran entre tres i cinc mesos aprenent competències comunicatives (i català). A finals de gener s'incorporaran a l'institut on estan matriculats. De moment, aquest curs s'han obert vuit AAA en instituts barcelonins amb 130 adolescents. Acullen alumnes de diversos centres i formen part d'una prova pilot del Consorci d'Educació de Barcelona que s'allargarà fins al 31 de gener per evitar el que passa ara: segons fonts del consorci, gairebé la meitat d'alumnes estrangers que arriben a la meitat de l'ESO no acaben els estudis.

Un d'aquests instituts és el Lluís Vives al barri de Sants-Badal on, des del setembre, una vintena d'alumnes que fa pocs mesos han arribat a Catalunya fan un intensiu de 30 hores la setmana amb la seva tutora, Laia Martínez. "El nostre objectiu és que quan arribin al seu institut definitiu puguin relacionar-se", explica Martínez, que fins ara havia fet formació d'adults. El que passa en aquestes aules s'assembla més a una sessió de conversainformal que no pas a una classe de secundària habitual.

"En un nivell tan bàsic, gairebé tot ho podem explicar amb activitats dinàmiques. Amb els jocs del mocador i del pistoler poden aprendre els números o qualsevol paraula. Al final, tota activitat que comporti escoltar, parlar o escriure ja suposa un aprenentatge per a ells", assegura la tutora. Aquestes activitats més pràctiques –i ser amb altres adolescents que estan fent el mateix procés que ells– fa que als alumnes els sigui més fàcil relacionar-se, a l'aula sempre en català, i que es trenqui la barrera de la vergonya.

Assessorament de l'EOI

Més enllà d'aspectes lingüístics fonamentals com els dies de la setmana, saber dir on vius, què t'agrada o si tens germans, a l'Aula d'Acollida Accelerada també es treballa la competència sociocultural. "Hem de tenir en compte que els costums de cada alumne són completament diferents. Ens trobem coses com que no totes les cultures divideixen el dia en matí, tarda i nit, o com que en japonès l'expressió catalana doncs, no existeix", detalla Martínez. Per ajudar-los a integrar-se durant aquests mesos també aprenen tradicions i maneres de fer de la societat catalana. Avui, per exemple els han explicat quins mitjans de comunicació hi ha a Catalunya i com poden accedir al contingut audiovisual en català de TV3 per internet.

Només en aquesta aula del Lluís Vives conviuen alumnes que habitualment parlen àrab, xinès, panjabi (Pakistan), ucraïnès, fang (Guinea) i rus, i en el total del pla pilot hi ha alumnes de divuit nacionalitats. Per aconseguir que en pocs mesos tots aquests adolescents assoleixin un nivell A2 de català, els docents reben assessorament de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI).

Cada setmana es reuneixen amb una mentora de l'EOI per resoldre dubtes. "Abordem situacions com haver de treballar un idioma que és desconegut pels vint alumnes, que no t'entenen a tu ni s'entenen entre si, o els donem consells sobre quines són les metodologies d'estudi i dinàmiques escolars a les quals estan acostumats estudiants de diferents països", explica Maria Rodríguez, una de les mentores. Un exemple que donen és el cas d'un alumne que no volia treballar les conjugacions verbals perquè al seu país d'origen, quan les estudiava en francès i s'equivocava, el mestre hi responia amb violència. Aquest assessorament també serveix per "evitar malentesos no lingüístics" com que els gestos d'afecte alumne-professor es viuen molt diferent segons cada cultura.

A més, per poder donar un acompanyament emocional els tutors han rebut una formació específica perquè ben sovint els alumnes venen amb una motxilla vital complicada i han de trobar un espai per gestionar el dol. I l'hauran de reviure quan acabin aquests mesos i hagin de marxar a l'institut on estan matriculats. Per això els tutors els insisteixen que aquesta situació és temporal: "Són molt conscients que han d'aprofitar el temps, perquè el que no aprenguin ara ho hauran d'aprendre a marxes forçades quan arribin a un institut on tot serà en català", recorda Martínez.