Ni ansietat ni inseguretat: els alumnes catalans son els més confiats en mates (i dels que menys en saben)

BarcelonaL'ansietat a l'hora d'enfrontar-se a les matemàtiques és un problema que moltes persones han viscut durant l'escola i l'institut. La barreja entre la dificultat de la matèria i la por d'equivocar-se moltes vegades s'ha relacionat amb el rebuig o amb els mals resultats acadèmics en aquest àmbit, però ara les dades dels últims informes PISA mostren com, a diferència del que passa a la resta de l'Estat, els alumnes catalans no compleixen amb aquesta lògica.

A l'edició del 2022 l'estudi de l'OCDE es va centrar no només a analitzar què saben fer i què no els alumnes, sinó també com viuen les matemàtiques els estudiants de 15 anys. Per fer-ho van preguntar als alumnes fins a quin punt estaven d'acord amb les següents idees sobre l'assignatura: "Sovint em preocupa tenir dificultats a la classe", "m'estresso quan he de fer deures", "em poso molt nerviós quan faig problemes", "em sento incapaç de resoldre un problema", "em preocupa treure males notes i em fa por suspendre". A partir d'aquests ítems i les respostes, els responsables de l'informe de l'OCDE van determinar quin percentatge d'alumnes pateix ansietat davant les matemàtiques i el resultat de Catalunya és sorprenent. Tot i que els alumnes catalans van treure pitjors resultats que la mitjana espanyola i van quedar més de 30 punts per darrere de comunitats com Astúries o Castella i Lleó, l'informe PISA també conclou que Catalunya és la comunitat on els alumnes pateixen menys ansietat davant les matemàtiques.

Segons el càlcul de l'OCDE, a Catalunya un 21% dels alumnes de 15 anys pateixen ansietat envers les matemàtiques. En canvi, el percentatge s'eleva fins al 37% al conjunt de l'Estat. De fet, la proporció d'alumnes que se senten així davant les matemàtiques s'enfila per sobre del 35% en el cas de les comunitats amb millors resultats, però també supera el 45% a les tres comunitats amb pitjors resultats (Andalusia, Canàries i Ceuta). També és sorprenent que el nivell d'ansietat dels alumnes catalans en aquesta matèria és similar als dels estudiants d'Irlanda, Bèlgica o Eslovènia, tots països que ocupen posicions altes al rànquing de resultats, més de 20 punts per sobre de Catalunya.

Aquesta diferència respecte a altres territoris podria fer relacionar els mals resultats de Catalunya amb una falta de preocupació dels alumnes davant les matemàtiques, però la recerca educativa desmenteix aquest binomi. "Els estudis demostren que l'ansietat davant les matemàtiques no té res a veure ni amb l'ansietat general ni amb el fet que a tu no t'agradin o no t'importin les matemàtiques", assegura la professora del departament de Didàctica de la Matemàtica de la UAB Núria Planas. "L'alumne que sent por davant les matemàtiques no és un alumne absent, és un alumne molt connectat que pateix un bloqueig. Això no vol dir que no tingui talent matemàtic", insisteix Planas. Aquesta idea també s'allunya una mica del que l'OCDE considera "ansietat" (basada més en una preocupació per la nota), que el que la recerca descriu com a ansietat davant les matemàtiques i que es manifesta com un bloqueig emocional en l'alumne.

L'experta de la UAB, que també fa classes al màster de secundària, explica que en els últims anys s'ha donat més importància a aquesta gestió de la por a les matemàtiques a les facultats que preparen els futurs docents, però fa un advertiment clar: "Això no vol dir que el professor hagi de ser un coach emocional". Per evitar aquest bloqueig, Planas exposa que cal gestionar la rigidesa de les matemàtiques. "Evidentment, cal explicar i memoritzar tècniques i fórmules, però també s'ha de donar lloc a la interacció, al raonament i al contrast d'idees amb els altres per veure que hi ha diferents procediments per arribar a un mateix resultat", descriu. Assegura que quan a l'aula no es dona aquest "oxigen" és quan es genera el rebuig emocional cap a les matemàtiques.

Una altra dada que recull PISA i que podria indicar que a Catalunya s'està treballant en aquesta gestió emocional de les matemàtiques –tot i que és difícil demostrar que hi hagi una relació directa– és que els alumnes catalans també són els que més "segurs" se senten davant les matemàtiques a tot l'Estat. L'informe va crear un índex d'autoeficàcia demanant als adolescents que indiquessin com de segurs se sentien davant de situacions com la d'haver d'extreure informació d'un gràfic, fer servir l'estadística per prendre una decisió o identificar els aspectes matemàtics d'un problema real. Aquí, novament, Catalunya torna a despuntar amb una puntuació d'autoeficàcia de 0,28, molt per sobre de la mitjana de l'Estat (0,03) i de la Unió Europea i l'OCDE (0,01).

El fet que la seguretat dels alumnes catalans sigui molt més alta que la dels de països amb millors resultats acadèmics com Irlanda (0,08) i que sigui idèntica a la dels de Colòmbia (el país que pitjors resultats en matemàtiques ha obtingut) fa posar en dubte si aquesta aparent seguretat dels alumnes és positiva o no.

Poca escolta de l'alumne, però paciència del professor

Més enllà de la sensació dels alumnes davant les matemàtiques, l'informe PISA també deixa algunes dades interessants sobre com és l'ambient a les aules, tot i que, en aquest cas, els resultats només es desgranen per països i no per comunitats o regions. En aquest sentit, les dades de l'OCDE mostren com a Espanya gairebé el 40% dels alumnes asseguren que no escolten el professor en la majoria de classes de matemàtiques. Un 30% també reconeixen que hi ha soroll a l'aula i que el professor s'ha d'esperar molta estona per poder començar la classe, i un 20% expliquen que directament no poden treballar bé a classe.

A la vegada, també destaca una dada molt positiva sobre el professorat. Més del 60% dels alumnes asseguren que, quan no entenen alguna cosa, el docent continua insistint fins que ho entenen, un percentatge que és similar al que reconeixen els alumnes de països amb millors resultats a les proves. En aquesta situació, Planas adverteix que la insistència perquè l'alumne entengui un concepte no pot basar-se a explicar-lo moltes vegades de la mateixa manera, ja que aquest pot ser un dels motius que porti al bloqueig. "Com a professor de mates has de saber explicar com és un angle a la pissarra, però també fent servir la llum d'una llanterna o anant a mirar les cantonades del pati. Has de saber-ho explicar de moltes maneres perquè els alumnes són tots diversos, i si tu ensenyes una cosa només d'una manera estàs afavorint que alguns alumnes l'entenguin i uns altres no".