Els alumnes que aproven batxillerat amb matèries pendents es dupliquen en quatre anys

Barcelona"És una cosa que s'ha fet sempre de manera interna; el que passa és que ara es permet fer-ho de manera legal", reconeix Oriol Blancher, director de l'Escola IPSI de l'Eixample de Barcelona, un centre concertat que també té ESO i batxillerat. "Fins ara no estava escrit enlloc, però s'acordava dintre el claustre si veies que un alumne s'havia esforçat molt", admet el professor de secundària d'un centre públic, Rubèn Pineda. Tots dos parlen d'un fet que, tot i ser força habitual als instituts, fins abans de la pandèmia era un secret de domini públic: el fet d'aprovar un curs de batxillerat o obtenir el títol tot i tenir una matèria suspesa.

Des del curs 2019-2020 aquesta mena de situacions s'han incrementat d'una manera molt considerable a Catalunya: si just l'any en què va esclatar la pandèmia hi havia un 7% dels estudiants de batxillerat que superaven el curs amb una matèria suspesa, el curs 2022-2023 –l'últim del qual es tenen dades dels resultats a batxillerat–, la proporció d'alumnes es va enfilar fins al 13,5%. Aquest percentatge equival a uns 6.600 estudiants que, paradoxalment, és la mateixa xifra de l'increment d'alumnes de batxillerat que hi ha hagut entre un curs i l'altre.

Més enllà de l'increment d'alumnat, entre el curs 2019-2020 i el 2022-2023 també hi ha diferències substancials. L'any 2020, arran de la pandèmia, tant el govern espanyol com el departament d'Educació català van aprovar una mesura per adaptar els continguts educatius a la crisi de la covid i, a escala estatal, es va aprovar un decret que afirmava que la titulació d'un alumne "no quedarà supeditada a la no existència de matèries sense superar" per aprovar l'ESO o el batxillerat, com sí que havia passat fins aleshores.

Amb aquesta base, el govern català també va aprovar una instrucció que fixava que els instituts podrien aprovar els estudiants de batxillerat amb assignatures no superades sempre que la nota mitjana fos un aprovat. Aquest canvi obria un nou escenari, ja que, fins aquell moment, sí que es preveia que a primer de batxillerat es pogués passar de curs amb alguna matèria suspesa, però en cap cas es preveia que es pogués obtenir el títol amb assignatures oficialment suspeses (tot i que de manera extraoficial sí que estava acceptat acordar-ho dintre del claustre de docents en ocasions excepcionals).

Complexitat a les aules

La modificació es va implementar el curs 2020-2021 i la proporció d'estudiants que aprovaven primer de batxillerat o es graduaven a segon va créixer fins a l'11,1%. Però, un cop passada la pandèmia, la mesura, aparentment excepcional, es va consolidar en el nou decret de batxillerat de l'any 2022. D'aquesta manera, avui dia, la normativa catalana té en compte exactament el mateix article que el decret espanyol i que, a grans trets, permet aprovar el batxillerat amb una matèria suspesa, sempre que els docents considerin que s'han assolit els objectius del títol, que no hi ha hagut una inassistència continuada i que l'alumne s'ha presentat a totes les avaluacions.

"La lectura que faig jo és positiva perquè, si legalitzes una pràctica que ja es feia, deixes una mica menys de marge a l'arbitrarietat", defensa Pineda. Mentre que Blancher, tot i que també ho veu amb bons ulls, adverteix que si la mesura "es porta a l'extrem, si a un alumne el claustre l'aprovava de manera informa amb dues assignatures suspeses, ara pot tenir-ne encara una més de suspesa formalment i que graduar-se igualment".

Ara bé, tot i que l'increment d'alumnes que aproven el batxillerat amb matèries pendents ha coincidit amb l'entrada en vigor d'aquesta mesura, el cert és que la majoria de l'increment ve dels alumnes que passen de primer a segon amb una assignatura suspesa, una situació que ja estava acceptada abans de modificar la normativa. El curs 2019-2020 (abans de la introducció de la mesura), 6.479 estudiants van aprovar primer de batxillerat amb una assignatura suspesa, mentre que el curs 2022-2023 aquesta xifra es va enfilar fins als 10.212 estudiants. Aquí Blancher insisteix en recordar que un dels motius pot ser l'increment de la complexitat a l'aula, amb un augment important d'alumnat vulnerable a les aules catalanes.

Caiguda de repetidors

L'augment d'estudiants que aproven amb assignatures pendents ha anat acompanyada d'una davallada d'alumnes que repeteixen. En l'última dècada la proporció de repetidors al batxillerat català ha caigut set punts.

El fet que aquesta evolució faci temps que sigui en aquest sentit, i que no s'hagi accelerat, mostra que no està directament relacionada amb el fet que hi hagi més màniga ampla en aprovar amb matèries suspeses. De fet, els dos docents posen sobre la taula el canvi de visió que hi ha hagut sobre aquesta pràctica en els darrers anys. "La repetició en la gran majoria de casos no funciona; així ho diu la recerca i l'experiència", defensa Pineda. "És cert que els docents hem après a fer programes individualitzats molt més efectius, i això permet que la solució no sempre hagi de ser repetir el que no li ha funcionat", afegeix Blancher.

Més casos a la pública

Tot i que el fenomen d'aprovar batxillerat amb assignatures suspeses es dona tant a la pública com a la privada o la concertada, les darreres dades d'Educació dibuixen un escenari molt diferent en funció de la titularitat. El curs 2022-2023, la proporció d'estudiants que aprovaven o passaven de curs amb una matèria pendent va ser més del doble de gran a la pública (16%) que a la privada i concertada (7%).

En aquest punt Blancher, que també és el president de l'Agrupació Escolar Catalana (AEC), la patronal de les escoles concertades laiques de Catalunya, adverteix que no hi ha un motiu clar que expliqui aquesta diferència entre uns centres i els altres. "Vull creure que tant uns com els altres ho fan el millor que poden. Alguns poden dir que a la concertada els aproven més i d'altres que a la pública el nivell és més baix, però totes dues hipòtesis són generalitzacions sense un fonament clar", afirma. El docent també planteja que hi pot haver qui pensi que la pública hi van alumnes amb més problemàtiques que als privats. "Però al final tots acaben fent la selectivitat, que és la mateixa prova per tothom", conclou.