Alerta per l'augment sobtat de noies que deixen els estudis
La sortida de la pandèmia dispara el percentatge d'abandonament escolar entre elles, mentre que en nois es manté
Barcelona"Realment és un canvi de tendència important que encara no ens sabem explicar", reconeix la doctora en sociologia i cap de projectes de la Fundació Bofill, Elena Sintes, davant la dada que ha deixat l'última Enquesta de Població Activa pel que fa a l'abandonament escolar prematur (AEP) a Catalunya: després de tres anys disminuint, l'abandonament escolar ha tornat a pujar aquest 2022 i la majoria d'aquest increment s'atribueix a noies.
En l'última enquesta, el percentatge de joves d'entre 18 i 25 anys que no han continuat estudiant després de l'ESO ha passat del 14,8% fins a fregar el 17%, una xifra que es tradueix en el fet que. l'any 2022, a Catalunya hi havia més de 97.000 joves que no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant. L'increment generalitzat de l'AEP no ha sorprès els experts, ja que durant la pandèmia va haver-hi una "baixada dràstica excepcional i ara segurament estem on havíem d'estar, però això denota un estancament en la reducció de l'abandonament", explica Sintes.
El motiu és que durant aquell període els estudis es van convertir en un "refugi" per a molts joves que haguessin optat per entrar al mercat laboral, però que la reducció d'oportunitats de feina per la crisi econòmica va fer que continuessin estudiant. Ara, amb la recuperació de l'activitat econòmica, més joves han trobat oportunitats per entrar a feines poc qualificades on es pot guanyar diners ràpid. Aquesta reobertura, sobretot del sector serveis, també és una de les hipòtesis que estan sobre la taula per explicar per què l'augment de l'abandonament escolar de l'últim any s'atribueix gairebé tot a les noies.
Tot i que encara hi ha més nois que noies que deixen els estudis, l'últim any el percentatge de nois que no van continuar després de l'ESO va pujar només una dècima respecte al 2021 (del 19,4 al 19,5), mentre que en el cas de les noies el percentatge va patir un increment de més de quatre punts passant del 9,9% fins al 14,2% actual. Un canvi de tendència que suposa l'increment més alt dels últims 20 anys –des que el ministeri d'Educació recull les dades–. "Les xifres són prou contundents com per mostrar alguna cosa que no sabem i que ens ha de preocupar molt", adverteix la cap de programes de la Fundació Bofill. El canvi amoïna sobretot pel fet que a les noies deixar els estudis els passa més factura que als nois: "Tot i que és greu en els dos sectors, les noies que abandonen pateixen més atur que els nois, accedeixen a pitjors condicions de treball i amb menys ingressos, un fet que provoca que s'agreugin encara més les desigualtats de gènere", alerta Sintes.
Solucions que ja funcionen a Catalunya
Des de la Fundació Bofill critiquen que l'estancament es deu al fet que no hi ha hagut una política prou consistent per fer font a l'abandonament escolar. Per això fan una crida de país per reclamar un pla de xoc contra la situació. Insisteixen que en quatre anys es podria reduir la taxa d'abandonament fins als estàndards europeus, que voregen el 10% d'alumnes que deixen els estudis.
Més enllà de les mesures que pugui prendre el departament d'Educació, el paper del món local també és essencial i a Catalunya ja hi ha diversos programes de beques i mentories impulsats per ajuntaments com els de Badia del Vallès, Viladecans, Castelldefels o Gavà amb bons resultats. Un d'ells és el de la Fundació Impulsa, que des del 2015 ofereix beques que combinen un suport econòmic amb l'acompanyament d'un mentor voluntari, a més de formacions i voluntariat de l'alumne. Van començar fa 8 anys amb 15 estudiants i ara compten amb 274 mentors i 302 alumnes becats.
"Quan la veig trec tot el que tinc al cor", diu la Yasmina quan parla de l'Ester, la seva mentora. Es coneixen des del setembre, quan la Yasmina va accedir a la beca després de plantejar-se deixar d'estudiar. "No em vaig poder presentar al grau superior perquè estic en situació irregular i els meus pares no treballen. Tenia pensat que si no aconseguia els 500 euros per fer la matrícula ho deixaria i em posaria a treballar per regular la meva situació", explica. Ara està cursant un grau superior de comerç internacional i compagina els estudis amb fer de voluntària a la Creu Roja i a Càritas. Explica que rebre la beca l'ha ajudat molt econòmicament, però també personalment per la relació amb la seva mentora, l'Ester. "Quan fas de mentora no fas de mare, ni de mestra, ni de psicòloga, ni d'infermera. La tasca de mentora és terra de ningú i la pots crear completament a partir de l'interès del jove i el teu", explica Ester Martos, que ja ha estat mentora de dos alumnes. En el cas de la Yasmina, una de les activitats que han pensat és fer rutes els caps de setmana per conèixer diferents llocs d'Osona. "Molts cops els manca xarxa de família i d'amistats i vetlles perquè puguin trobar espais i orientar-los perquè coneguin persones afins a ells i es relacionin amb iguals", explica Martos.
A part del suport personal, el mentor també pot tenir la tasca d'aconsellar l'alumne becat a l'hora de prendre decisions pel que fa als estudis. "Tenir algú que t'acompanya dient: «Estudiar sí que és per a tu i anem a trobar què és allò que pots fer perquè segur que hi ha alguna cosa» és molt important", insisteix la cap de projectes de la Fundació Bofill. Un exemple d'aquest vessant de la mentoria és la de la Dhara Alejandra i el seu mentor, l'Eduard. Ella es va apuntar a un grau mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes i ho volia deixar perquè no li agradava. El seu mentor la va convèncer per continuar i després formar-se en audiovisuals o màrqueting. "Em va ajudar a mirar opcions i després em va portar a l'empresa on ell treballa per conèixer la gent que es dedica a màrqueting i audiovisuals perquè jo sabés què feien i pogués prendre una decisió", explica la Dhara.
Els mentors són voluntaris que han de fer una entrevista inicial i que reben formació per poder acompanyar alumnes vulnerables. "Al final t'aporta una satisfacció personal i fins i tot egoista de saber que estàs ajudant a fer que el món sigui millor. Sobretot a millorar l'entorn dels joves, en qui no creiem gaire i que encara estan molt estereotipats, però que tenen molt a dir i a fer", reconeix Martos.
