Gran aturada educativa contra les mesures de Cambray

BarcelonaEl gran descontentament entre els docents ha esclatat aquest dimarts en forma de la vaga educativa amb més seguiment des de fa dècades i d'una de les manifestacions de docents més massives dels últims anys, que ha acabat davant la conselleria d'Educació reclamant la dimissió de Josep Gonzàlez-Cambray. Contra el conseller s'han dirigit les principals queixes d'un col·lectiu "esgotat" i "indignat": els docents li demanen més diàleg i recursos, menys imposicions i revertir les retallades. L'aturada, que els sindicats van convocar amb l'avançament del curs escolar com a detonant, ha servit per catalitzar l'enorme malestar acumulat l'última dècada. Als efectes de les retallades que encara s'arrosseguen s'hi sumen dos anys caòtics a causa de la pandèmia i, com a colofó del descontentament, els canvis recents que la conselleria ha anunciat sense cap consulta prèvia: el nou calendari i, sobretot, els nous currículums.

Un terç dels docents de la pública, el 33,05%, han fet vaga aquest dimarts, el triple que en l'última aturada unitària, i també s'hi ha sumat el 8,2% de la concertada, segons dades difoses per la conselleria. Les xifres oficials rebaixen a la meitat els càlculs dels sindicats, que han afirmat que tot i uns serveis mínims "abusius", la manifestació ha sigut "històrica" i l'aturada "molt massiva": han elevat la participació en la vaga fins al 60% i, en el cas dels instituts, fins al 75%. A l'Escola Santa Maria de Cervelló, per exemple, van haver de fer un sorteig per decidir qui feia els serveis mínims perquè quasi tot el claustre volia anar a la vaga. Un dels mestres, Pau Chavarria, s'ha sumat a la crida, cansat de les "imposicions" del departament. "M'ha emprenyat especialment l'estratègia de màrqueting de vendre que ens manifestem pel calendari quan el que hi ha al darrere és més ampli: les retallades, les substitucions que no es cobreixen, les condicions dels interins", ha dit a l'ARA durant la manifestació.

Més de 22.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i entre 40.000 i 60.000 segons els sindicats, han acudit a la marxa encapçalada per una pancarta on deia: "Prou d'imposicions. Prou de retallades. Per una educació pública de qualitat". Més enllà del ball de xifres habitual, la manifestació ha sigut una demostració de la força mobilitzadora del col·lectiu i de les reclamacions del sector, molt personalitzades en la figura del conseller: "No són cinc dies de vacances, són 10 anys de retallades", "Cambray, menys discursos i més recursos", "Prou imposicions" o "Cambray, incompetent, en procés d'assoliment" han sigut algunes de les consignes més repetides.

Un cop a la conselleria d'Educació, s'hi han viscut els moments més tensos, quan els antiavalots dels Mossos d'Esquadra han impedit l'entrada dels sindicalistes. Finalment, el conseller ha accedit a rebre'ls i set delegats sindicals han entrat a la conselleria, però la reunió només ha durat deu minuts, i només ha servit per fer més profunda la divisió entre els representants dels docents i el departament. "No ha volgut negociar res", han dit, decebuts, a la sortida de la trobada amb Cambray lamentant el seu "immobilisme", i han reclamat que sigui ara el president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui faci de mediador i es reuneixi amb ells. Però des de la conselleria retreuen que són precisament els sindicats els que no volen dialogar. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha demanat als sindicats de professors que "tornin" a la taula de negociació i ha assegurat que el departament "no s'ha aixecat mai" d'aquest espai. La directora general de Professorat, Dolors Collell, havia explicat unes hores abans a Catalunya Ràdio que els sindicats no han acudit a les últimes tres meses sindicals. "Nosaltres estem oberts a la taula i a treballar per un gran acord", ha dit, i ha expressat que entén el cansament dels treballadors, sobretot després dels dos anys de pandèmia.

Un còctel de raons

Precisament, part de l'equip directiu de l'Institut Mollerussa IV s'ha manifestat a Barcelona encara amb l'estranya sensació d'haver tret les castanyes del foc al departament amb la gestió covid: "Només hem fet d'administratives, no hem fet res pedagògic en els últims mesos", lamentaven. Al seu centre, el 64% dels docents fan vaga, cansats de les "imposicions" del departament: "No se'ns ha preguntat res", critiquen, repassant la llista de greuges: el C2 de català, els nous currículums, el pla digital de centre... A la manifestació hi havia una bona colla de directors de centre, un fet que ha donat més transcendència a la vaga, després que s'hi sumessin en bloc les direccions de Barcelona i de Girona, i també de territoris com Tarragona, el Penedès, el Maresme i el Vallès Occidental, entre d'altres, en una contestació que no s'havia vist ni en els pitjors moments de les retallades. La directora de l'Escola La Muntanyeta, a Sants-Montjuïc, ha fet vaga per reclamar més recursos per a l'escola inclusiva i més estabilitat per a les plantilles: "Només el 26% del nostre claustre és definitiu", deia. I més inversió també és el que ha mogut Eva Jansà, mestra d'escola bressol, a seguir l'aturada: "Són molts anys de retallades i d'improvisació. Se'ns demana que fem una educació de qualitat però no ho podem fer sense recursos".

Aquest còctel de queixes, que van molt més enllà del calendari escolar, ha dut molts docents a criticar també el paper dels sindicats en aquesta vaga. Les organitzacions sindicals van convocar-la després que el conseller no acceptés ajornar l'avançament del curs, i després hi van acabar afegint altres reivindicacions històriques, com la inversió d'un 6% del PIB en educació o la reducció de ràtios. "L'opinió pública no ha entès que es convoquin cinc dies de vaga, i van ser els sindicats qui la van convocar després del tema del calendari, i no abans", deien en una escola del barri de Sant Antoni aquest matí. Les associacions de famílies, tot i que d'entrada van donar suport a les mobilitzacions a través del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), han optat pel silenci durant el dia d'avui, conscients que la vaga també ha generat alguns recels.

La d'aquest dimarts és només la primera de cinc jornades reivindicatives, però caldrà veure si el seguiment serà tan ampli els pròxims dies, tenint en compte, també, que el 23 de març hi ha prevista una nova aturada, en aquest cas en defensa del català a l'escola. Cambray, que avui no s'ha deixat veure, inaugura dimecres a primera hora el Saló de l'Ensenyament.