"Activeu el protocol i després veurem si hi ha violència": així es forma els coordinadors 'antibullying'
Els centres catalans estrenen els referents de convivència, però els docents demanen més eines contra l'assetjament
Barcelona"No cal que prengueu apunts, només us demanem que poseu el mòbil en silenci". Així ha començat la primera formació que aquest dijous han rebut 400 docents i directors per ser els "coordinadors COCOBE" del seu centre (referents de coeducació, convivència i benestar) al Teatre Zorrilla de Badalona. Ells seran els responsables d'implementar les mesures que el departament d'Educació ha fet arribar als centres per lluitar contra el problema creixent de bullying, que va marcar el curs passat en escoles i instituts amb casos molt greus.
Han estat tres hores de sessió i un missatge principal: "Primer activeu el protocol i després veurem si hi ha violència". Amb aquesta instrucció, els diferents experts que participen en la jornada –que ja s'ha fet en tres serveis territorials i que en els pròxims dies s'estendrà per tot Catalunya– volen canviar la dinàmica que fins ara es vivia en escoles i instituts: fins que no s'estava segur que hi havia una situació de violència no es procedia a activar un dels molts protocols que el curs passat hi havia per fer front a casos d'assetjament. Ara, un cop unificats en un sol document els quatre protocols d'assetjament que hi havia, la indicació és que "a la mínima sospita", s'activi. D'aquesta manera, el nou protocol no només serveix per saber com actuar davant d'un cas d'assetjament, sinó que també ajuda el docent a determinar si una situació que han detectat es pot considerar violència o no.
"Ens hem de creure el que ens està explicant l'alumne sense fer un judici de valor; per a això ja hi ha els protocols", insisteix la coordinadora de la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV), Neus Folguera. Explica als coordinadors i les direccions que els acompanyen que el que han de fer davant d'una possible situació d'assetjament és "obrir un cas" al REVA, el nou Registre de Violències contra l’Alumnat que el departament ha activat aquest curs amb l'objectiu de poder tenir una traçabilitat dels casos d'assetjament que es visquin als centres educatius. És a través d'aquest registre que els docents podran anar recollint la informació que els fa sospitar d'un cas de bullying (amb dades concretes, indicadors i entrevistes amb els implicats i les famílies) i fer una valoració sobre si s'està vivint una situació de violència. A través de la plataforma també podran decidir i registrar quines actuacions es duran a terme per abordar la situació d'assetjament a un alumne.
El "moment màgic"
Tenint en compte que la figura del "coordinador COCOBE" és nova d'aquest curs –tot i que la llei integral de protecció a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI) ja la preveia des que es va aprovar el 2021–, també s'ha traslladat als docents que tot "s'ha de fer a poc a poc" i que hi haurà noves formacions. La directora general de l'Alumnat, Anna Chillida, ha explicat que els professors que han assumit aquesta nova responsabilitat rebran 30 hores de formació durant aquest curs per poder ser els referents als quals tant alumnes com docents puguin adreçar-se quan visquin una situació de violència al centre. Una tasca que podran fer amb les hores de "borsa de coordinació" que cada centre gestiona i reparteix entre els coordinadors de diversos àmbits en funció de les seves necessitats i que en el cas dels coordinadors antibullying, serà de com a mínim una hora a la setmana.
Entre les moltes funcions que hauran d'assumir els nous coordinadors hi ha la de vetllar perquè s'apliqui en tots els àmbits educatius el projecte de convivència que des del 2017 han de tenir tots els centres educatius catalans. També seran els encarregats d'informar i aconsellar tota la comunitat educativa (alumnes, professors i famílies) sobre quins protocols seguir davant d'un cas d'assetjament i de plantejar estratègies per identificar aquestes situacions en funció de les casuístiques del seu centre.
Segons els responsables de la USAV que han participat en la jornada, és en aquest procés de detecció on s'ha d'aconseguir arribar al "moment màgic": quan el mateix alumne que viu una situació de violència és qui s'adreça al professor per explicar-li que té un problema. Per arribar-hi, cal crear un vincle de confiança amb els alumnes i "fer que sentin que el centre és un lloc amable i segur del qual no volen marxar", els ha explicat el psicòleg especialista en conductes suïcides de Sant Joan de Déu Fran Villar, que també els ha demanat que "s'ho prenguin amb paciència".
Al sortir de la formació la sensació és positiva, però també hi ha alguns retrets. "El que hem fet avui està bé com a primer pas, però no ens han explicat res que no estiguem aplicant des de fa temps", critica una docent que des del 2013 actua com a referent de coeducació en un centre de Sant Adrià de Besòs. Una opinió que també comparteix el director de l'Escola Picasso, Genís Pasqual: "El protocol està bé, però no n'hi ha prou. Necessitem més recursos i més personal per fer front als problemes d'assetjament".
