Barcelona"Si s'aplica la reducció d'hores que marca la Losu a mi no em sortirà a compte ni sortir de casa", explica Gabriela Zapior-Grabowska, que és professora associada i des de fa 3 anys i imparteix anglès tècnic al campus de la UPC de Manresa. Ella és un dels 5.000 professors universitaris associats que hi ha a Catalunya i que el curs que ve veuran com amb l'aplicació de la nova llei d'universitats espanyola es redueix la quantitat d'hores de classe que se'ls permetrà fer i, per tant, també el seu sou. La llei que va aprovar el Congrés fa dues setmanes estableix, entre altres coses, que els professors associats podran fer, com a molt, 120 hores lectives cada curs –quan fins ara eren 180–. Aquesta reducció del 30% en el cas de la Gabriela implica que passarà a tenir 2 grups en lloc de 3 i a cobrar 290 euros nets al mes en lloc dels 450 euros que cobra ara. "El canvi també anirà en contra dels estudiants, perquè hi haurà un grup menys, però els mateixos alumnes. Passarem de ser 30 a l'aula a ser 45 i per corregir el mateix nombre d'exàmens cobraré menys", lamenta, i afegeix: "De veritat que jo vull fer carrera acadèmica, vull quedar-me, però amb aquestes condicions no em surt a compte".
Aquest dimecres els professors associats del sistema universitari català estan cridats a la vaga per protestar per la situació laboral que viuen i per denunciar que la Losu no aporta solucions clares per als associats. La protesta la convoquen els sindicats CGT Ensenyament i la Coordinadora Obrera Sindical i les plataformes d'associats de la UPC, la UB i la UAB. "Estem acorralats en una feina sense futur", diu Nuria Suero, professora associada que des de fa 2 anys fa classes a la Facultat de Polítiques de la UAB. Ella explica que és una de les professionals que es consideren falsos associats, una figura que ha anat a l'alça perquè els últims anys les taxes de reposició de personal en casos de jubilacions de personal permanent a les universitats públiques han estat molt limitades i això ha fet que es contractessin professors associats per cobrir les vacants.
"El professor associat és un professional que és referent en el seu món laboral i que va a la universitat a aportar el seu coneixement i el meu cas és a la inversa. Jo busco una feina fora que em permeti continuar sent professora associada", critica Suero, que assegura que la Losu no resoldrà aquesta situació. "És una oportunitat perduda per donar una altra sortida a la situació de decadència que viu la universitat a Espanya i l'estabilització d'associats que planteja la Losu farà que s'estabilitzi la precarietat". Aquest procés d'estabilització de la nova llei busca reduir la temporalitat i fer indefinits 25.000 professionals associats a tot l'Estat, però els sindicats i les plataformes d'associats insisteixen que això no millorarà les seves condicions econòmiques. També adverteixen que amb els concursos de mèrits per estabilitzar places molts docents es poden quedar sense feina.
"Jo porto 30 anys encadenant contractes anuals com a professor associat i ara em podria passar que em quedés sense plaça", explica Enric Mir, que és representant del PDI Associats de la UPC i professor del departament de projectes d'arquitectura, un dels sectors més crítics amb els canvis, ja que el paper dels associats en aquesta carrera té un pes molt important del qual depèn gran part de la docència. "No és just que després de passar quatre concursos de mèrits i de fer-ne sis més per pujar de categoria i cinc per mantenir la plaça ara se'ns demani fer-ne un altre per tenir un nou contracte", protesta. Assegura que en trobar-se a la part final de la seva vida laboral no és un dels casos preocupants, però adverteix que la situació "farà que encara hi hagi més companys que optin per marxar fora".
-Dignificació salarial establint la màxima categoria per a tot el professorat associat.
-Cap acomiadament com a resultat de la reducció de la docència.
-Finançament necessari per part de la Generalitat per a la creació de places de professorat permanent.
-Transformació dels contractes temporals en indefinits sense tornar a concursar per la mateixa plaça.
Tot i que des del departament de Recerca i Universitats expliquen que caldrà temps per implementar canvis, en els pressupostos aprovats per a aquest 2023 hi ha una partida de 15 milions d'euros que ha de servir per posar en marxa un pla de xoc que permeti crear places permanents i evitar l'ús que s'ha fet de la figura de l'associat en "èpoques de restricció de contractació". Aquesta seria la primera partida d'un nou pla de relleu generacional i contra la precarització que el Govern pretén desplegar i que està previst que en els pròxims tres anys tingui una dotació acumulada de 65 milions d'euros. L'objectiu del pla és augmentar "el gruix de professors permanents per reduir l’excés de figures temporals i permetre, així, un rejoveniment de les plantilles".
Des de la conselleria asseguren que dels 5.000 associats que hi ha actualment al sistema català al voltant de 800 professionals han fet el pas d’obtenir una acreditació per ser professorat permanent i, per tant, per fer carrera a temps complet a la universitat. Insisteixen que les dades d'acreditació són els indicadors més objectius que hi ha a l’abast i que seran les dades a partir de les quals les universitats establiran quines places entraran en aquest pla d’estabilització, sempre en funció de l’autonomia universitària i seguint les directrius marc establertes pel departament.