Acord entre Educació i els sindicats: es desconvoquen les vagues a canvi de fer una hora lectiva menys

BarcelonaEl curs no començarà amb vagues. Després de nou jornades d'aturades i mig any de negociacions, els sindicats i el departament d'Educació han signat un acord: els mestres i els professors de l'escola pública tornin a tenir l'horari d'abans de les retallades i s'incorporaran 3.500 docents nous. A canvi, es desconvocaran les mobilitzacions previstes per al 7 i el 28 de setembre. Un acord "històric", segons el conseller, al qual el departament s'ha vist "forçat" després de les "mobilitzacions històriques", segons els sindicats. Sigui com sigui, la reducció d'una hora lectiva (que els mestres de primària tornin a fer 23 hores de classe, i els d'ESO, 18) era una línia vermella per als sindicats, que l'havien convertit en el principal cavall de batalla. "La lluita dona fruits. Han estat les vagues el que ha permès assolir aquest triomf", han insistit els sindicats. El conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, ha assegurat que l'acord obre una "nova etapa" i ha agraït als sindicats que hagin signat la proposta.

Fer una hora menys de classe és una demanda sindical que s'arrossega des de fa una dècada, perquè amb les retallades tots els docents van haver de fer dues hores lectives més, una de les quals se'ls va retornar el 2017. Objectivament, doncs, la d'avui és una reivindicació assolida. Malgrat això, no totes les cares dels representants sindicals eren de satisfacció: "És el que ens tocava", han expressat, a més de recordar que simplement tornen a tenir l'horari d'abans del 2012, i han assegurat que després d'un "canvi d'actitud" de la conselleria han volgut ser "responsables" i donar-los una "oportunitat". Ja avisen, però, que seguiran "vigilant" com avancen les negociacions. "Se'ns gira feina", ha dit una de les representants sindicals mentre signava l'acord davant les càmeres i els fotògrafs. Segons el pacte, durant el primer trimestre d'aquest curs escolar s'hauran de calendaritzar la resta de demandes laborals, com que el complement salarial es torni a cobrar al cap de 6 anys de feina (i no als 9 com ara), que els més grans de 55 anys puguin fer 2 hores menys de classe i l’estabilització dels interins. "No renunciem a res", han dit.

Cambray, en canvi, ha signat l'acord somrient i, en roda de premsa, ha celebrat que és un "dia important" que "posa fi al conflicte de mobilitzacions" que s'havia obert amb els representants dels mestres, que durant mig any han demanat insistentment la seva dimissió i han censurat les seves polítiques. El conseller s'ha compromès a treballar fins al gener amb les direccions per trobar la millor manera d'incorporar els 3.500 docents que es contractaran per compensar les hores lectives que es perden i que faran que el gener del 2023 hi hagi "més mestres que mai a la història de l'educació pública del país". De moment, hi ha molta inquietud entre els equips directius per les conseqüències d'aquest acord, perquè hauran de refer els horaris de tots els docents només tres mesos després de començar les classes.

Acord 'in extremis'

La proposta va arribar ahir: la conselleria, per sorpresa, es va comprometre a reduir una hora lectiva a tots els docents durant el curs 2022-23 si, a canvi, els sindicats desconvocaven les mobilitzacions previstes. La mesura costaria uns 170 milions d'euros, que sortirien d'una ampliació del sostre de dèficit que es va pactar amb l'Estat a finals de juliol. Els diners servirien per contractar 1.463 mestres d'infantil i primària i 2.009 professors d'ESO. Fins ahir, la conselleria mantenia que no era possible (ni econòmicament ni tècnicament) reduir l'hora lectiva a primària i l'ESO, i havia proposat als sindicats aplicar la reducció als mestres d'infantil i primària aquest curs i deixar per al curs següent, el 2023-24, la reducció de l'hora a l'ESO. Els sindicats havien rebutjat una vegada i una altra les ofertes d'Educació: argumentaven que no podien acceptar una millora que només afectava una part del professorat.

Quan ahir van anar a negociar els serveis mínims de la vaga prevista per al 7 i el 28 de setembre, van trobar-se amb la proposta del departament. Aquest matí, en la roda de premsa d'inici de curs, Cambray s'havia mostrat molt optimista: "No contemplem que no arribem a un acord. Reduir l'hora lectiva és la principal reivindicació dels sindicats", avançava hores abans de la trobada. L'acord permet començar el curs amb una certa pau social, però caldrà veure com avancen les negociacions per a la resta de reclamacions, i més tenint en compte que hi ha eleccions sindicals a la primavera.