Mai hi ha una única causa que explica l'abandonament escolar prematur. Normalment, és una suma de factors personals, acadèmics, familiars, econòmics i culturals, i un dels més importants és l'origen dels estudiants: la taxa d'abandonament entre les noies de nacionalitat estrangera és del 18,9%, el doble que la de les noies d'origen autòcton. De fet, el "capital econòmic i social de la família" explica més l'abandonament escolar que el gènere, però cal tenir en compte que les noies que abandonen són "bàsicament de famílies amb un baix capital econòmic i social". "Per tant, estan doblement discriminades", diu l'estudi. Segons ha dit Garcia, és molt rellevant "no caure en l'essencialisme culturalista" perquè "també hi ha trajectòries d'èxit entre aquests col·lectius".
Ells abandonen més els estudis, però a elles els passa més factura
Un estudi constata que l'oferta formativa està "esbiaixada" i "reprodueix els rols de gènere"
BarcelonaDeixar els estudis abans d'hora és més cosa de nois que de noies, tot i que són elles les que en pateixen més les conseqüències. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi presentat per la Diputació de Barcelona que aprofundeix en les diferències de gènere de l'abandonament escolar prematur, que és la xifra que calcula el percentatge de joves d'entre 18 i 24 anys que no tenen estudis més enllà de l'ESO. La realitat, assegura l'estudi, és que a Catalunya deixen d'estudiar abans d'hora un 19,4% dels nois i un 9,4% de les noies, però són elles les que paguen un preu més alt perquè tenen "menys oportunitats formatives i laborals" i pateixen més l'estigma de no seguir els estudis postobligatoris. En general, un 14,8% dels joves catalans deixen d'estudiar abans d'hora.
Per què elles en surten més perjudicades? Les investigadores Maribel Garcia, doctora en sociologia a la UAB, i Hungría Panadero, coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia, en donen diversos motius a l'estudi L'abandó escolar prematur des de la perspectiva de gènere: On són les noies que abandonen? D'entrada, asseguren que el fet que sigui una problemàtica "masculinitzada" invisibilitza l'abandonament de les noies i també les seves especificitats, que, quan es barregen, creen encara més desigualtats, com l'ètnia o la classe social. Sobre aquestes "especificitats", també hi poden intervenir problemes de salut física o mental als quals les dones joves són més vulnerables o fins i tot les "relacions amoroses conflictives" i "mecanismes de control social" en segons quins contextos.
Un altre dels motius és que les noies també estan invisibilitzades en l'oferta formativa i l'estudi ho argumenta a través dels PFI, els programes de formació i inserció que fan els estudiants que no tenen l'ESO: només el 28% dels alumnes de PFI són noies i, a més, l'oferta de cursos "és esbiaixada" i "reprodueix els rols de gènere" perquè elles tenen menys on triar, fins al punt que vuit de cada deu noies fan un curs d'imatge personal, confecció o comerç.
Més dificultats laborals
Ja un cop fora del sistema educatiu, diverses dades també apuntalen que les conseqüències d'abandonar són pitjors per a les noies, que tenen moltes més dificultats que els nois a fer-se un lloc al mercat laboral per la seva "concentració en sectors feminitzats i precaritzats" i perquè tendeixen a cobrar menys que ells. Per exemple, la taxa d'activitat femenina és inferior entre les noies amb baix nivell d'estudis que entre els nois amb el mateix nivell; la taxa d'atur entre les noies és superior a la dels nois, com també la taxa d'ocupades a temps parcial, i el 40% de dones amb baix nivell d'estudis cobren menys de 820 euros al mes, davant del 36% d'homes.
Les autores de l'informe han demanat posar a l'agenda política l'abandonament escolar en clau de gènere perquè, encara que en percentatge abandonen menys que els nois, és sobre elles que cau "el pes de l'estigma social i la subordinació a ocupacions de pitjor qualitat", cosa que les col·loca en una "situació de vulnerabilitat". "És urgent aplicar polítiques públiques per revertir l'abandonament escolar femení", han assegurat. Així, insisteixen que s'eliminin els estereotips de gènere en segons quines especialitats de FP, s'acompanyi individualment els alumnes més fràgils, també amb programes de mentoria, s'atorguin beques o premis en clau de gènere, es potenciïn plans d'acollida i igualtat a les empreses i s'incrementi la formació al professorat amb perspectiva de gènere. Durant la presentació de l'informe, el diputat d'Educació de la Diputació, Josep Monràs, ha recollit el guant i ha reclamat que les administracions col·laborin entre elles per abordar conjuntament aquesta problemàtica.