El 65% dels estudiants de cicles formatius suspenen les proves per ser mestre
Gairebé la meitat dels aspirants, entre batxillerat i FP, no ha superat l'última convocatoria de les PAP
BarcelonaEls mals resultats a les proves d'aptitud personal (PAP), l'examen que han d'aprovar tots els alumnes que volen accedir a un grau universitari en educació infantil o primària, es mantenen. En l'última convocatòria de les proves celebrades el 15 d'abril, un 46% dels aspirants va suspendre. Un percentatge que s'enfila fins al 65% en el cas dels alumnes que provenen dels cicles formatius de grau superior, una xifra considerablement superior al 43% dels alumnes que suspenen el test després d'haver cursat batxillerat. Aquesta ha estat la setena edició de les PAP i la segona que pitjors resultats s'han obtingut, només per darrere de les proves de l'any 2021, quan, en sortir de la pandèmia, només van aprovar el 51,6% dels aspirants, 3 punts menys que els actuals 54,1% que han obtingut una qualificació apta.
Tot i que el coordinador de les PAP i secretari del Programa de millora i innovació en la formació de mestres (MIF) del Consell Interuniversitari de Catalunya, Josep Maria Cornardó, ja va explicar a l'ARA que l'habitual és que un terç dels aspirants que es presenten a una prova d'aptitud suspenguin, el fet que el percentatge d'alumnes de la FP que no aprova sigui tan alt hauria de sorprendre. Però els docents ho atribueixen, en part, al fet que al Grau Superior d'Educació Infantil no hi ha cap assignatura on s'imparteixi el nivell de català i de matemàtiques que s'avalua a les PAP.
"Ens arriben a cicles formatius amb un nivell de comprensió lectora i d'ortografia baixíssim i volen que, sense que s'imparteixi català ni matemàtiques al cicle, ells mateixos en dos anys desenvolupin aquestes competències", lamenta Anna Taberner, professora de cicles formatius d'educació infantil des de fa cinc anys. "Nosaltres hem d'ensenyar a ser competent en l'àmbit d'educació infantil i no ens podem posar a fer la feina que no s'ha fet a l'ESO. Si alguns es poden permetre una acadèmia, molt bé. Els altres s'han de descarregar els exemples dels exàmens i anar practicant, però és que no hi ha manera, no hi ha manera", insisteix. Explica que dels sis alumnes que té que aquest any s'han presentat a les proves, només dos les han superat i que aquesta és la tendència habitual. "Hem de canviar com funcionen les coses a l'ESO, perquè no pot ser que diguem 'no pressionem els nens perquè, pobrets, pateixen' i després es trobin que en dos anys han d'arribar a aquest nivell".
Pagar o canviar de carrera
Aquesta desconnexió entre el nivell que tenen els alumnes que fa quatre anys que no han fet català ni matemàtiques (des que van acabar l'ESO) i el que es demana a les proves està fent que molts estudiants de cicle donin per impossible aprovar les PAP. "Els veus que tenen vocació i que fa temps que volen ser això, però quan veuen com és l'examen diuen 'jo això no ho aprovo'", explica Taberner. Davant d'aquest escenari, s'obren tres vies: Anar a una universitat privada que no demana haver aprovat les PAP, matricular-se online o presencialment a una universitat d'una altra comunitat autònoma (ja que Catalunya i Balears són les úniques que fan un filtre d'aquest tipus) o canviar el rumb laboral i optar per fer altres carreres com pedagogia o psicologia que, en un futur, potser els poden facilitar l'accés a treballar en un centre educatiu. "Ens estan marxant mestres amb molt potencial", critica la professora, que assegura que "cal repensar quines competències reals volem que tinguin els nostres mestres". Una idea que, de fet, ja està plantejant el Consell Interuniversitari de Catalunya que té un grup treballant per fer unes noves proves que també avaluïn aspectes com el lideratge o la tolerància.
Ara els 2.185 aspirants que han suspès la prova tenen una segona oportunitat a la convocatòria extraordinària que es farà el 19 de juliol. Si l'aproven podran acreditar el resultat per accedir als estudis d’educació, però ho tindran més difícil, perquè ho hauran de fer a la preinscripció universitària de setembre, quan moltes de les places ja s'hauran adjudicat als estudiants que es matriculen en la primera convocatòria que s'acaba el 30 de juny.