+44 punts per sopar amb els fills: com afecta el que fan els pares al rendiment escolar

BarcelonaEn l'últim any a Catalunya han saltat totes les alarmes a mesura que s'han sabut els resultats de les diverses proves educatives que han anat avaluant els alumnes del país. Primer van ser les proves de lectura PIRLS del mes de maig, després els resultats de les competències bàsiques a principis de curs i, finalment, la desfeta de PISA a finals d'any. Tot i que les xifres més cridaneres eren els resultats dels exàmens, entre les pàgines d'aquests informes també s'analitzaven aspectes que mostren fins a quin punt és important el paper dels pares i l'acompanyament familiar en el rendiment acadèmic dels infants i adolescents.

Sopar en família: +44 punts

Fer almenys un dels àpats principals en família –que, tot i semblar senzill, pot arribar a ser una missió impossible en termes de conciliació– és un dels actes que poden fer pares i mares per influir més en els resultats acadèmics dels fills. Segons l'últim informe PISA, la nota de matemàtiques dels alumnes espanyols augmenta 44 punts (la mitjana de nota a Catalunya va ser de 469) en els estudiants que asseguren fer l'àpat principal del dia amb els pares o amb algú de la família, com a mínim, dues vegades a la setmana. Una variació que també es reflecteix en les proves de competències bàsiques catalanes. Segons un estudi fet pel Consell Superior d'Avaluació (CSA), la diferència de resultats entre els alumnes que dinen o sopen quatre dies en família i els que no ho poden fer mai és d'entre 9 i 12 punts depenent de la matèria. Tenint en compte que en les últimes competències bàsiques la mitjana de notes de totes les assignatures estava al voltant dels 70 punts, el fet de sopar en família podria influir en aproximadament el 15% de la nota final en aquestes proves.

"L'estat emocional dels nens gairebé sempre repercuteix en el rendiment acadèmic", assegura la psicòloga infantil i juvenil Margot Fusté. L'experta explica que "el simple fet que els pares puguin compartir un espai com el del sopar ja fa que l'infant o l'adolescent se senti acompanyat i estigui tranquil". És un estat de benestar que es tradueix en una més gran capacitat de concentració i d'atenció i que acaba repercutint en el rendiment acadèmic.

Preguntar com ha anat el dia: +19 punts

L'últim informe PISA també destaca la importància de preguntar al fill o filla com ha anat el dia. De fet, a l'avaluació de l'OCDE es calcula que el fet que un sol cop a la setmana algú de la família pregunti a l'infant o a l'adolescent què ha fet durant aquell dia a l'institut ja fa augmentar 19 punts els resultats de les proves de matemàtiques. En el cas de les competències bàsiques, l'estudi del CSA conclou que parlar sobre l'actualitat o sobre el que han fet durant el dia repercuteix en entre 9 i 13 punts a les notes dels alumnes de 6è de primària.

En aquest sentit, per evitar l'habitual resposta d'un concís "bé" quan es pregunta a un fill com li ha anat el dia, Fusté recomana fer preguntes semiobertes, "que no es puguin respondre amb un sí, un no, un bé o un malament". La psicòloga també detalla que fer preguntes als fills els ajuda a aprendre a raonar: "Per respondre han de fer ús del record i saber organitzar el seu discurs. Aquest procés per als adults és gairebé automàtic, però en els petits suposa activar una sèrie de processos cerebrals que afavoreixen la seva narrativa". Ara bé, Fusté també adverteix que, sobretot en el cas dels adolescents, si no tenen ganes de parlar és millor no insistir-hi. "Abans de pressionar hem de reflexionar sobre per què no ens estan responent i entendre que en aquesta etapa potser necessiten més comunicació amb un igual que amb la família", comenta.

Animar a obtenir bones notes: +6 punts

Tot i semblar evident que animar a obtenir bones notes ha de tenir conseqüències positives, la psicòloga infantil avisa que cal saber-ho fer sense angoixar els fills. "És necessari que siguin conscients de la importància de treure bones notes, però hem de demostrar que també ens interessa el procés", assegura Fusté. En aquest sentit, insisteix a fer valdre "l'esforç, la constància i la responsabilitat" per sobre del resultat, perquè pot variar depenent d'aspectes externs com el simple fet de "tenir un mal dia".

Tot i que els estudis catalans no tenen en compte aquesta variable, segons l'informe de l'OCDE animar l'alumne a obtenir bones notes pot repercutir en fins a 6 punts en els resultats de les proves. Per altra banda, l'estudi mostra que parlar amb els fills sobre el futur dels estudis després de l'ESO té un impacte negatiu en el rendiment acadèmic. Tot i això, al mateix informe es reconeix que és possible que les famílies que més es preocupen i pregunten sobre aquesta qüestió siguin les dels estudiants que ja tenen pitjor rendiment. Això explicaria la relació entre aquestes dues variables. En aquest escenari, Fusté és clara: cal acompanyar, però no imposar. "És important que distingim entre el que soc i el que li agrada al fill, perquè pot ser que ells vulguin ser totalment diferents de nosaltres", subratlla.