El 40% d'universitaris van patir ansietat o depressió durant la pandèmia

BarcelonaLa meitat dels estudiants universitaris han tingut algun problema de salut mental durant la pandèmia: el 17,1% han tingut depressió, el 19,5% ansietat i el 10,2% altres trastorns durant els mesos més durs del confinament del 2020. Són les dades que s'han recollit a l'informe Via Universitària de la Xarxa Vives, a partir de les enquestes que han respost 50.000 universitaris de 20 universitats de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra. Les dades posen de manifest l'enorme cicatriu emocional que ha provocat el covid-19 entre la població i, especialment, els més joves.

L'estudi evidencia que aquest malestar emocional s'arrossega des de fa temps, perquè les xifres s'enfilen fins al 26,4% dels alumnes que han patit depressió alguna vegada i fins al 22,8% dels que han tingut episodis d'ansietat. I també revela que hi ha un nombre gens negligible de casos en què els alumnes tenen un diagnòstic mèdic: el 12% de depressió, el 13,5% d'ansietat i el 7,4% d'altres problemes mentals. "Serà necessari un seguiment, perquè les universitats hauran de tenir més en compte la vulnerabilitat psicològica dels estudiants a l'hora de programar i planificar estudis", ha afirmat el coautor de l'informe Ramon Llopis.

Segons els autors, hi ha una relació entre el nivell socioeconòmic dels estudiants i el seu malestar emocional: com més elevat és el nivell educatiu dels progenitors, menys probable és la incidència de depressió i ansietat. És a dir, que tenen pitjor salut mental els alumnes de famílies amb rendes baixes. Però, tot i això, segons l'estudi, les diferències "són mínimes". La variable que introdueix més diferències pel que fa a la salut mental, han dit, és el gènere: el nombre de noies amb trastorns dobla el dels nois.

Sobre el gènere, l'estudi també revela que, tot i que les dones continuen sent majoria a la universitat (el 64% dels estudiants són dones), la seva presència en determinades carreres és molt minoritària. "En deu anys que fa que fem aquest informe, no ha evolucionat la matrícula de les dones en enginyeries", han afirmat els autors, que han avisat que les mesures que s'estan fent per revertir aquesta situació són "insuficients". "Combatre els estereotips i els biaixos de gènere i trencar l'imaginari que hi ha carreres de dones i d'homes és molt difícil", han dit. Així, les dones s'orienten cap a les àrees de salut i cures –quasi el 80% dels estudiants d'educació i el 71% de medicina són dones–, mentre que en moltes branques tecnològiques, que a més són les àrees amb més sortides laborals i més salari, no arriben ni a un terç dels inscrits. I un cop dins la universitat, fins i tot hi ha diferències a l'hora d'afrontar els estudis: les dones destinen quatre hores més a la setmana a anar a classe i a estudiar que els homes.

S'estanca l'equitat en l'accés a la universitat

On hi ha poques novetats pel que fa a l'última edició de l'informe és en garantir un accés equitatiu dels estudiants a la universitat, siguin de la classe social que siguin. "Del 2018 al 2021 no hem avançat", ha afirmat Ernest Pons, de la UB. De fet, a jutjar per les dades, fins i tot s'ha retrocedit una mica: només un 9,1% dels estudiants de grau –i pràcticament la mateixa xifra pel que fa als màsters– provenen de classe baixa (els progenitors no tenen estudis superiors i treballen en professions en què es requereix baixa formació), quan fa tres anys eren el 10,6%. "La universitat encara està lluny de l'equitat", afirma l'estudi, perquè mentre que a Espanya un 36,1% de la població té un nivell formatiu baix, a la universitat els fills de progenitors amb nivell formatiu baix representen el 18,8%. Els nois de famílies humils estan infrarepresentats a la universitat i, especialment, a les carreres de ciències.

De fet, les economies familiars són les que sufraguen el cost d'anar a la universitat: els pares són els que paguen les despeses universitàries en el 54% dels casos, mentre que el 17% ho poden pagar gràcies a una beca i un altre 23% gràcies a treballar durant el curs o durant les vacances. "Això demostra que les barreres econòmiques no tenen a veure només amb el preu de les matrícules sinó, sobretot, amb el cost d'oportunitat que suposa decantar-se pels estudis universitaris", afirma l'estudi, que apunta també a un "sistema de beques i ajuts molt feble" que dificulta molt l'accés d'estudiants desfavorits a la universitat. És per aquest motiu que els autors han posat en dubte l'impacte real que tindrà la baixada de taxes anunciada pel Govern.