Un de cada 4 alumnes que comença FP la deixa el primer any

BarcelonaCada any més d'un 20% dels alumnes que comencen un grau mitjà de Formació Professional deixa els estudis abans d'acabar el primer curs. De fet, el curs passat el percentatge d'abandonament en la primera etapa de FP va ser quatre vegades més alt que la proporció d'alumnes que van abandonar els estudis al batxillerat (5%) o a 4t d'ESO (6,4%). La tendència s'havia reduït entre el 2017 i el 2021, quan s'havia aconseguit passar d'un 26% d'abandonament a un 21%. Però amb la sortida de la pandèmia va tornar a augmentar i el curs passat el percentatge va situar-se en el 23%.

La situació empitjora si ens fixem en els alumnes que no continuen el segon curs, almenys en la promoció dels nascuts el 2003, que és la que el departament d'Educació ha agafat d'exemple per il·lustrar la situació actual: 17.127 alumnes es van inscriure a primer d'un grau mitjà el curs 2019-2020, però només 10.223 van continuar cursant el segon. És a dir, un 40% menys.

"El mes de novembre ja es veuen moltes decepcions a l'aula", assegura Jesús Martín, professor de català que durant molts anys ha impartit classes en centres de FP. Martín atribueix aquesta situació d'abandonament a motius com l'assignació d'un cicle no desitjat o en un torn inadequat –majoritàriament de tarda–, a problemes de transport fins al centre o al fet que "molts desconeixen quines són les seves habilitats o competències, cosa que és indispensable per fer una tria adequada". En la mateixa línia, la coautora de l'Agenda de Xoc Contra l'Abandonament Escolar Prematur a Catalunya, Elena Sintes, apunta que un dels motius principals d'aquest abandonament prematur el primer any de FP "pot tenir a veure amb el tipus d'orientació prèvia que ha fet que aquell alumne hagi optat per fer un cicle formatiu que finalment no hagi correspost a les seves expectatives". Sintes, que també és cap de projectes de la Fundació Bofill, destaca que un altre de les possibles mancances del sistema pot ser en l'orientació interna: "Un cop l'alumne és a dins l'aula i comença a pensar que aquells estudis no el satisfan hi ha d'haver un acompanyament. Algú que l'ajudi a veure com ho pot entomar o si el que realment necessita és canviar a un altre cicle formatiu", insisteix.

Finalment, hi ha un tercer motiu recurrent que és el de deixar d'estudiar per posar-se a treballar. "Això pot passar en moltes famílies que tinguin la necessitat que els seus fills portin ingressos a casa i que si durant aquell curs a l'alumne li surt una feina, fàcilment ho deixi per poder tenir un ingrés", assegura. Per això insisteix que és urgent que hi hagi un bon sistema de beques en l'educació postobligatòria i aconseguir que "aquell jove acabi els estudis i després pugui accedir a una feina més ben qualificada i remunerada i amb més possibilitats de tenir una trajectòria vital més bona".

Prioritat d'inscripció i dades compartides

Per fer front a les xifres generals d'abandonament escolar, que el 2022 es van situar en el 16,9% a Catalunya, el departament d'Educació posa en marxa el pla de xoc contra l'abandonament escolar prematur. L'objectiu és que l'any 2030 s'arribi a una taxa del 9%, tal com marca la Unió Europea. La mesura més destacada d'aquest pla serà que, per primera vegada, el departament compartirà amb els municipis les dades del RALC –el registre de tots els alumnes que estan matriculats a centres educatius reglats no universitaris–. Fins ara els municipis només podien saber si un alumne marxava del centre, però no si ho feia per matricular-se a un altre o per deixar els estudis. Per això a l'inici del curs vinent es demanarà als alumnes i a la família el consentiment per poder fer el seguiment i l'orientació quan es detecti un cas amb risc d'abandonament. Aquestes dades es compartiran amb les taules de planificació de cada municipi i serà l'ajuntament de cada poble o ciutat qui elabori els seus propis plans de prevenció i actuació amb l'assessorament d'Educació.

També es donarà prioritat d'inscripció a graus de FP als alumnes de 4t d'ESO, primer de batxillerat i els provinents de centres de formació per a adults. Una pràctica que aquest curs s'havia aplicat per primera vegada als estudiants de 4t d'ESO.