Catalunya encara té 250 ‘escoles gueto’ (tot i que baixa la segregació escolar)

BarcelonaLes mesures aplicades al sistema educatiu català estan sent eficaces per disminuir la segregació escolar, però la situació de l'escola concertada i la prevalença dels centres guetitzats continuen sent deures pendents per aconseguir una escola equitativa. Aquesta és la principal conclusió de l'informe sobre la segregació escolar que aquest dimecres ha presentat la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, a la reunió de la comissió de seguiment del Pacte Contra la Segregació Escolar.

L'anàlisi, que utilitza dades actualitzades d'aquest mateix curs, mostra com en els últims cinc anys (des del curs 2018-2019) la segregació escolar a Catalunya s'ha reduït un 20% en el cas dels alumnes estrangers i gairebé un 40% en el cas dels alumnes amb necessitats educatives específiques. Perquè ens fem una idea de què implica aquesta reducció, si fa cinc anys calia canviar de centre el 44% de l’alumnat estranger a primària i el 35% a secundària per aconseguir una escolarització equilibrada –és a dir, que totes les escoles i instituts d'una mateixa zona tinguin una composició social similar entre ells i equivalent a la del territori on s'ubiquen–, aquest curs caldria moure de centre el 33% d'alumnes nouvinguts a primària i el 28% dels de secundària.

La síndica ha fet valdre que s'ha arribat a aquesta situació –que encara té molt marge de millora– després d'haver complert 13 de les 30 mesures que es van plantejar al Pacte Contra la Segregació Escolar a Catalunya signat l'any 2019 i de tenir-ne 17 "en procés de compliment". Aquestes mesures han permès, entre altres coses, millorar el sistema d'identificació de l'alumnat vulnerable. Un exemple d'aquesta millora el veiem en el fet que des del 2018 s'ha quadruplicat el percentatge d'alumnes amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, una proporció que demostra un increment de detecció, però que també és una conseqüència del fet que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més pobresa infantil. De fet, segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida per a l’any 2022, a Catalunya el 28% dels infants de menys de 16 anys pateixen risc de pobresa.

Tot i aquest important pas endavant, Giménez-Salinas ha avisat que cal mantenir les mesures per assegurar-se que es continua avançant en aquest sentit. Alhora, ha dit, és necessari engegar una nova fase del Pacte Contra la Segregació per abordar un problema que fins ara no s'havia tingut en compte: la segregació a dintre dels mateixos centres escolars. A l'informe s'explica que "la reducció progressiva dels nivells de segregació escolar entre centres no garanteix que l’alumnat amb necessitats educatives específiques no pateixi els efectes de la segregació i del racisme estructural un cop s’escolaritza en centres socialment més heterogenis". És a dir, que tot i aconseguir un sistema equilibrat, a dintre de l'escola o de l'institut l'alumne vulnerable també pot ser discriminat.

En aquesta desigualtat encara pendent d'abordar hi juga un paper fonamental el racisme estructural que caracteritza la societat, puntualitza l'informe. Un racisme que, segons la síndica, implica desigualtat i vulnerabilització per a l’alumnat a dins dels centres. Per aquest motiu es proposa iniciar una nova fase del Pacte Contra la Segregació que inclogui aspectes com la creació d’una comissió d’estudi sobre l’acollida d’alumnat des d’una perspectiva antiracista. També es planteja afegir al pacte noves mesures orientades a combatre el racisme i que al pacte hi comenci a participar la direcció general de Migracions, Refugi i Antiracisme del departament d’Igualtat i Feminismes.

Guetos i escola concertada, els deures pendents

Malgrat els avenços assolits en la reducció de la segregació, l'informe també alerta que aquestes mesures no han estat eficaces a l'hora de "capgirar la guetització dels centres amb una concentració més elevada d’alumnat amb necessitats educatives específiques, i més encara quan aquests centres s’ubiquen en barris altament guetitzats". Davant d'aquesta dificultat, la síndica proposa crear un pla de xoc per a 250 centres de molt alta complexitat. Aquest pla hauria d'incloure mesures que més enllà d'evitar que els alumnes vulnerables es concentrin en uns centres concrets promoguin que estudiants sense necessitats educatives específiques s'escolaritzin als centres més complexos.

A part d'aquest aspecte, encara hi ha un altre deute pendent: la gestió de la segregació escolar a l'escola concertada. Tot i que el document valora molt positivament la millora que han fet els centres concertats a l'hora d'acollir alumnat vulnerable, la síndica també adverteix d'una disparitat de recursos entre el sistema públic i el concertat, que suposa un obstacle per avançar en la igualtat. En aquest sentit, l'informe destaca com en els últims cinc anys el percentatge d'alumnes estrangers que acollia l'escola concertada ha passat del 8,6% al 14,1% a primària, i del 7,5% a l’11,4% a secundària. Amb aquesta millora s'ha reduït a la meitat la diferència entre pública i concertada a l'hora d'acollir alumnat nouvingut. El 2018 la pública escolaritzava 2,3 vegades més alumnes estrangers que la concertada i el curs passat només 1,5 vegades més.

L'informe també adverteix que la baixa dotació de recursos a l'atenció a la diversitat als centres concertats pot ser un obstacle important a l'hora de lluitar contra la segregació escolar. El document assenyala que el 68,9% dels centres públics de molt alta complexitat tenen aula d'acollida, mentre que només un 45,5% dels centres concertats amb aquestes característiques disposen d'aquest servei. També es fa èmfasi en el fet que en una escola pública es fa una inversió pública per atendre a la diversitat de 265,1 euros per alumne, mentre que a la concertada s'hi destinen 27,5 euros per estudiant.

Resposta

La consellera d’Educació, Anna Simó, ha refermat el compromís del departament en la lluita contra la segregació. La consellera ha admès que ara hi ha més alumnes vulnerables que abans de la pandèmia, i els que ja ho eren, encara ho són més. Per això, ha dit que cal destinar més esforços en detectar la vulnerabilitat i lluitar-hi en contra. Segons ha subratllat Simó, en els dos cursos que s’està aplicant el decret d’admissió, s’ha passat de detectar el 7% dels alumnes vulnerables al 24%. Això ha dit, podria millorar encara més a partir del proper març, quan el departament comparteixi les dades amb els ajuntaments sobre l’abandonament escolar d’alumnes concrets.