Primera radiografia de l'abandonament escolar: un 15% dels alumnes deixen els estudis al final de l'ESO
Un informe de la Fundació Bofill constata que el 25% dels instituts catalans concentren la meitat dels alumnes que abandonen
BarcelonaFa molt poques setmanes el departament d'Educació va començar a compartir les dades del RALC, el registre de tots els alumnes que estan matriculats en centres educatius. Aquesta informació ha permès començar a detectar en quin punt de la vida acadèmica els alumnes deixen els estudis, ja que, fins ara, quan un alumne marxava de l'institut no es tenia constància de si es matriculava en un altre centre o abandonava del tot les aules.
Des de la Fundació Bofill han analitzat aquestes noves dades i han constatat que l'any 2020 a Catalunya hi havia un 13,7% de joves de 17 anys que no estava escolaritzat. Una xifra que es desprèn d'una preocupant realitat: el 24% dels instituts de Catalunya tenen un nivell alt d'abandonament després de l'ESO, això vol dir que en aquests centres més del 17% dels alumnes que acaben la secundària decideixen no continuar estudiant. De fet, durant el 2020 gairebé 10.000 alumnes (el 12% del total que van acabar l'ESO) van deixar els estudis sense ni tan sols intentar matricular-se per fer batxillerat o un cicle de formació professional. Unes xifres que encara es multipliquen més en el cas dels centres de màxima complexitat, on 1 de cada 4 alumnes no continua al sistema després de la secundària.
També sorprèn que la meitat dels joves que decideixen no continuar estudiant ho fan tot i haver aprovat l'ESO –el curs 2019-2020, 5.500 alumnes es van trobar en aquesta situació–. Preguntat per l'ARA, el director del grup de recerca de Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) de la Universitat Autònoma, Xavier Bonal, assegura que aquesta situació prové d'"un fracàs del sistema, perquè no és capaç d'assegurar la continuïtat d'alumnes que, teòricament, han cobert els mínims i s'han graduat a l'ESO". Alhora, però, adverteix que l'exigència per aprovar l'ESO és diferent en cada institut i hi ha ocasions en què el professorat "vol donar l'oportunitat als nanos que tenen alguna dificultat perquè puguin tenir continuïtat en els estudis", i això fa que alguns alumnes que han aprovat la secundària acabin fracassant. Bonal també critica que un dels motius pels quals aquests joves no volen cursar educació postobligatòria és que "el model curricular i el sistema pedagògic d'aquesta etapa no és prou atractiu i, per tant, no els interessa".
Una altra de les dades que es desprenen de l'informe del doctor en sociologia Adrián Zancajo i el tècnic investigador, Carlos Bueno, per la Bofill és que la meitat dels alumnes que no continuen els estudis després de l'ESO es concentren en només el 25% dels instituts catalans, és a dir, que una quarta part dels centres de secundària acumulen gran part dels alumnes que abandonen els estudis. "No té a veure amb el fet que un centre ho faci millor o pitjor que els altres", explica Bonal. El catedràtic en sociologia atribueix aquesta dada sobretot al peer effect (l'efecte company), que consisteix en el fet que certes característiques es retroalimenten dins d'un grup. "Si un alumne amb necessitats de suport educatiu es troba en un centre amb una elevada concentració d'estudiants amb dificultats, la probabilitat d'abandonar es multiplica per sis", lamenta Bonal, que insisteix que aquest efecte s'amplifica perquè a aquests alumnes els falten referents de companys o persones properes que continuïn els estudis.
Pel que fa a la realitat que el percentatge d'alumnat que no fa estudis postobligatoris és més alt als centres públics (14,9%) que als concertats (9,1%), el catedràtic de la UAB aclareix que la diferència "no té res a veure amb el tipus de centres, sinó amb la composició social dels alumnes; si es compara la trajectòria d'alumnes amb els mateixos orígens socials, les diferències desapareixen independentment del tipus de centre en què estudien, però com que la majoria d'alumnes d'origen social més baix van a centres públics, l'abandonament és més alt en aquests instituts".
Socialització de gènere
Des de la Fundació Bofill també alerten que les limitacions de l’educació postobligatòria a l’hora de donar resposta a les necessitats de l’alumnat amb necessitats educatives especials fan que el 40% d'aquests alumnes no continuïn els estudis, un percentatge que gairebé quadruplica el dels estudiants que no tenen aquestes necessitats.
L'informe també mostra dinàmiques que tot i no ser noves continuen vigents: els nois (14,8%) continuen deixant els estudis més que les noies (10,1%), una realitat que el director del GEPS relaciona amb la socialització de gènere. "La socialització femenina està més caracteritzada per l'adaptació a la norma i sobretot per no decebre les expectatives. En els nois ho és menys i això repercuteix en la desvinculació educativa i en qüestionar-se més el sentit del procés educatiu", assegura. El percentatge de noies que no segueixen estudiant després de l'institut s'enfila fins al 21%, quan les alumnes són estrangeres, un increment que també es viu amb els nois no nadius, un 30% dels quals no opten per l'educació postobligatòria. "Aquesta situació té a veure amb un desconeixement de codis institucionals i necessitats formatives que porta a aquest abandonament. I, evidentment, hi ha qüestions derivades del mateix nivell de pobresa i de dificultat que viuen algunes famílies", explica Bonal.
