Un 14,3% dels docents van fer vaga de mitjana en les protestes del març

BarcelonaLes sis vagues del mes de març convocades al sector educatiu van trasbalsar escoles i instituts. Milers de docents van reunir-se en assemblea, van acordar manifestos, van sortir al carrer en manifestacions massives, van secundar les aturades. Els sindicats van celebrar l'enorme mobilització i van parlar d'un seguiment majoritari als centres, mentre que el departament d'Educació va rebaixar les xifres i va informar de percentatges que oscil·laven entre el 31% i el 6,4%, en funció del dia. Davant del ball de xifres i amb l'objectiu de saber quin seguiment real va tenir la vaga al sector educatiu, l'ARA va presentar una sol·licitud d'accés a la informació pública al portal de transparència del Govern per saber el nombre total i en percentatge de docents que van fer vaga, i també en funció de l'etapa educativa, davant les sospites que als instituts l'aturada va ser superior a les escoles. Les xifres que ha rebut aquest diari constaten que durant el mes de març es van comptabilitzar 79.685 jornades de vaga entre el "personal docent depenent del departament d'Educació", cosa que permet concloure que el seguiment mitjà de les vagues als centres públics va ser del 14,3%. Aquest és el resultat de sumar tots els professors que van fer vaga i dividir-ho entre els que estaven contractats cadascun d'aquells dies (555.105 contractes en total). El departament d'Educació s'ha estalviat una mica més de 8 milions d'euros en els sous no pagats a tots aquests docents.

Les xifres a les quals ha tingut accés l'ARA demostren que el primer dia, el 15 de març, la vaga va tenir un seguiment massiu: fins a 30.889 docents (13.229 de centres de primària i 17.660 d'ESO) van fer vaga, cosa que suposa el 33,38% dels 92.541 que tenien contracte aquell dia. Per territoris, el rècord es va registrar a la ciutat de Barcelona, on quatre de cada deu docents no van anar a treballar (39,5%). Ho havien avisat, en un gest inèdit, els directors dels centres públics al conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, a qui van traslladar per carta el "malestar" per la seva gestió, i van comunicar a les famílies que s'afegien a la convocatòria. L'aturada també va ser molt seguida al Vallès Occidental (38,6%), el Maresme-Vallès Oriental (37%) o a Barcelona Comarques (35%), mentre que les Terres de l'Ebre va ser el territori menys mobilitzat, tot i que amb un 18% gens negligible.

Evolució de la vaga

Però les dades també constaten que la vaga va perdre pistonada a mesura que avançaven els dies: el segon dia (16 de març) es van aturar la meitat dels que havien fet vaga el primer dia (uns 15.000, el 16,4% del total); el tercer (17 de març), el seguiment va caure fins al 10,8%, una xifra molt similar a la del quart dia (29 de març), en què es van aturar prop de 9.700 docents (10,4%), mentre que en l'última jornada (30 de març) van fer vaga el 8,9% dels mestres i professors. La jornada de vaga del dia 23 de març, convocada només per alguns sindicats i en contra de la sentència del 25% de castellà a les aules, va tenir un seguiment del 6,11% –van aturar-se 5.651 docents–. Una de les curiositats és que un de cada quatre mestres que va fer vaga aquell dia és de la demarcació de Girona, on segons les estadístiques és on el català gaudeix de més bona salut. En canvi, el territori menys mobilitzat va ser el Baix Llobregat (només va fer vaga el 2,9% del professorat), on precisament la majoria de la població és castellanoparlant.

El buidatge d'aquesta informació també permet donar per bona la intuïció que tenien els mateixos docents: a excepció del primer dia i de la jornada pel català, en què les xifres són força igualades, la vaga va tenir pràcticament el doble de seguiment entre els professionals dels instituts que entre els de les escoles. Per exemple, el segon dia es van mobilitzar l'11,5% de mestres i el 21,4% de professors d'ESO; el tercer dia van fer vaga el 7% dels mestres per un 14,8% dels professors; el penúltim, també el 7% dels docents de primària i el 14% de secundària i l'últim, el 6,4% de primària i l'11,5% d'ESO. Podria explicar aquesta diferència el fet que una de les principals raons de molts docents per anar a la vaga és que consideren una "imposició" els nous currículums, que afecten especialment l'ESO i el batxillerat. Enmig de la vaga, Cambray va anunciar una petita concessió i va explicar que permetrà que els centres que ho vulguin no apliquin les transformacions educatives el curs que ve.

Un 3% del PAS va anar a la vaga

L'ARA també va demanar l'import total en sous no pagats als treballadors que van fer vaga i són més de 8 milions d'euros. En concret, es tracta de 8.016.113,93 euros pel que fa al personal docent, i 110.591,78 pel que fa al personal d'administració i serveis (PAS). En aquest cas, es van comptabilitzar 1.709 jornades de vaga en total, el 3,06% del total. Segons el departament d'Educació, els diners que s'han descomptat de les nòmines "es reassignaran de nou al Capítol I de despeses de personal". D'una banda, la quantitat que s'ha estalviat el Govern dels sous dels docents es destinarà "a cobrir les despeses de substitucions per l'increment sobtat de les baixes de personal docent" que hi va haver entre els mesos de gener i febrer per l'impacte de la variant òmicron i, d'altra banda, pel que fa al PAS, la quantitat descomptada "restarà en el Capítol I, que és deficitari en algunes partides pressupostàries, per cobrir les despeses de personal". En aquestes dades no hi consten els docents que treballen en escoles concertades, que només estaven convocats dos dies a la vaga: segons les dades que va difondre Educació aquells dies, van aturar-se el 8,2% el primer dia i el 7,6% el segon.

Les vagues d'educació del mes de març es van convocar enmig d'un ambient molt tensionat als centres. Esgotats després d'una caòtica arrencada del segon trimestre per l'erràtica gestió de la pandèmia, els docents van revolucionar-se davant d'un seguit de mesures que la conselleria va anunciar sense consens (els nous currículums o el C2 de català, per exemple), però la gota que va fer vessar el got va ser l'avançament de l'inici del curs vinent. Els sindicats van aprofitar el malestar per convocar una vaga de cinc dies, i hi van afegir velles reivindicacions que fa anys que apareixen als seus comunicats, com millores laborals o més inversió pública. Dos mesos després, la distància entre els representants dels docents i la conselleria és més gran que mai i demà mateix hi ha convocada una nova vaga al sector públic.

Els sindicats van tornar a anunciar més vagues davant el desacord absolut amb la conselleria: dues aturades totals el dia 25 de maig i el 9 de juny, i dues de parcials (de 8 a 10 h) els dies 17 de maig –amb un seguiment del 2%– i 2 de juny. Les demandes són, si fa no fa, les mateixes que al març: retirar el nou calendari i el nou currículum, suprimir el decret de plantilles, equiparar els sous dels professors de FP o estabilitzar el personal interí i laboral, entre d'altres. Tot i això, ara els sindicats el que reclamen sobretot és que la conselleria rebaixi les hores lectives a primària (com el Govern havia proposat als sindicats) però també a l'ESO a partir del curs que ve, cosa que el departament diu que és tècnicament impossible.