12 centres públics nous en 6 anys: així s'ha revertit la falta de places a l'Eixample

BarcelonaAny 2011, l'Eixample: prop d'un centenar de famílies es queden sense plaça de P3 i s'organitzen en una nova plataforma per demanar més oferta d'escola pública. Any 2015, l'Eixample: un grup d'AMPAs presenten un estudi en què demostren que falten tres escoles bressol, dues escoles i dos instituts al districte per satisfer la demanda i denuncien "l'angoixa" davant del risc de no tenir plaça pública. Any 2018, l'Eixample: unes 200 persones que no tenen plaça per als seus fills es manifesten contra el "problema sistèmic" de la falta d'oferta pública als seus barris. En efecte, el districte de l'Eixample de Barcelona arrossega des de fa anys un enorme dèficit de places públiques, però a poc a poc –i malgrat les dificultats– es comença a revertir, fins al punt que actualment és el districte que ha experimentat un creixement més gran de places d'escola pública des del 2015: hi ha 12 centres públics més, que suposen 780 noves places públiques de 0 a 16 anys.

L'augment de l'oferta s'ha aconseguit amb tres estratègies diferents. Primer, posar grups addicionals –que es coneixen com a bolets– en centres que tenien lloc per posar-hi barracons; però això no ha sigut suficient, perquè és una solució temporal. Segon, obrir escoles noves als pocs solars disponibles que hi havia al districte. Però, després de crear dues llars d'infants (Elionor Serrano i Germanetes), quatre escoles (Entença, Gaia, Xirinacs i 9 Graons) i dos instituts (Viladomat i Angeleta Ferrer), aquesta via també s'ha esgotat, perquè ja no queden espais lliures per construir. Així que es va obrir una tercera via i es va començar a explorar un terreny desconegut fins al 2017: convertir centres concertats en públics, un canvi de titularitat que des d'aleshores s'ha fet en quatre ocasions (els instituts-escola Eixample, Londres i Sicília i l'Escola Aldana).

En paral·lel, i segons dades que el Consorci d'Educació ha facilitat a l'ARA, durant aquests anys també ha anat creixent la demanda a tot Barcelona: el 2009 només un 28% de les sol·licituds de P3 eren per a l'escola pública, el 2015 va ser del 37% i per a aquest curs ha sigut del 51%. Per al regidor d'Educació i de l'Eixample, Pau Gonzàlez, ha sigut precisament l'augment de l'oferta el que ha generat més demanda: "És una prova que quan les administracions fan l'aposta la ciutadania respon", considera. Hi ha més factors que, segons Gonzàlez, expliquen el creixent interès per l'escola pública: "L'equivalència" entre els centres, és a dir, el fet que siguin "tots igual de bons i apostin per la innovació" o el "canvi de mirada social" que porta algunes famílies a anar a l'escola pública "de manera conscient". També hi poden haver influït els efectes de la crisi econòmica a partir del 2008, que van reduir la capacitat de les famílies de classe mitjana per pagar les quotes de l'escola concertada.

Les administracions educatives calculen que la demanda a l'escola pública seguirà creixent els pròxims anys i per això treballen per seguir fent créixer l'oferta, provant altres idees imaginatives, com la cessió d'edificis públics (l'Escola Mallorca, també a l'Eixample, es convertirà en un institut perquè l'Ajuntament cedeix un edifici buit) i, sobretot, fent més canvis de titularitat. "Sobre la taula tenim més de mitja dotzena de peticions a tota la ciutat, però ni totes arribaran a bon port ni totes seran per al curs vinent", explica Pere Masó, delegat del Consorci d'Educació.

Les dificultats de canviar de titularitat

Les que sí que passin a la xarxa pública podran comptar amb els consells d'Isabel Balaguer, directora de l'institut escola Eixample, el primer centre concertat amb alumnes que d'un curs a l'altre va passar a ser públic. El canvi no ha sigut gens fàcil. "La gestió més difícil ha sigut no poder generar un sentiment de grup. La pandèmia ens ha obligat a fer coses que abans l'escola no feia i a deixar-ne de fer d'altres que sí que feia, cosa que s'ha interpretat com una conseqüència del canvi de titularitat, quan són mesures que hem hagut de prendre per la pandèmia", explica Balaguer, que posa alguns exemples, com que s'han deixat de barrejar grups d'edat (els grans feien apadrinaments i llegien contes als petits) i s'han anul·lat els intercanvis a l'estranger.

Però el que més li ha cridat l'atenció després d'anys d'experiència en centres públics és la complexitat d'integrar els dos models: "En un centre públic les figures administratives estan molt clares, però als centres concertats hi ha altres rols. Són dos mons completament diferents i el que més ens ha costat és adaptar-nos-hi". De fet, Balaguer, que està aconsellant la resta de directors dels centres que passen a ser públics, ha comprovat que és aquesta gestió administrativa la qüestió que més els angoixa a tots. "Som docents, però acabem deixant el lideratge pedagògic per fer front a tot això", lamenta. És per això que reclama a la Generalitat que, si vol seguir explorant aquesta via, posi al davant d'aquestes escoles "persones amb experiència en la direcció" i desplegui el decret de direccions per "professionalitzar" aquests càrrecs. "Si vols més places públiques, aquests encàrrecs s'han de cuidar perquè són difícils: cal més acompanyament i més reconeixement", demana.

L'objectiu de l'administració és revertir el que s'ha anomenat "l'anomalia històrica" barcelonina: a Catalunya el 70% d'alumnes van a l'escola pública i a Barcelona fins no fa gaire eren menys de la meitat. Aquest procés, que posa contra les cordes les escoles concertades –Masó reconeix la "preocupació creixent" del sector–, obliga la Generalitat i l'Ajuntament a seguir fent places públiques. A l'Eixample, diu Gonzàlez, falten encara places de 0-3 anys (es podria començar a explorar adquirir llars d'infants privades) i, sobretot, d'ESO (hi ha 9 instituts públics i 19 de concertats). "L'Eixample no serà el districte que més patirà la baixada de la natalitat, perquè hi viuen moltes famílies joves, però també és veritat que no és el que tindrà més creixement en funció de la immigració", diu Masó, que situa les zones de Sant Martí, Sant Andreu i Gràcia com les que també tenen o poden tenir més problemes d'escolarització. Precisament, un informe el maig del 2021 elaborat per l'anterior síndica de greuges de la ciutat alertava que al 40% de zones de Barcelona hi ha "dèficits" de places públiques de P3 i 1r d'ESO. Encara hi ha feina per fer.